AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Estimat Amic meu, si podies venir, amb la barca del temps, amb el vent de llevant a l'Alguer
I senties amb mi com és viu i arrelat i tant clar, aquest nostre parlar català de l'Àlguer,
Com et diu el teu nom com et diu el teu nom i somriu la ciutat allunyat amic meu.
Allunyat amic meu, allunyat amic meu que ara ets als carrers a l'indret on comencen a obrir el record, el veler, i el camí, el camí que et va ser sempre car, el camí de la mar de l'Àlguer.
Si podies venir amb la barca del temps, amb el vent de llevant, amb la barca del temps.
Com et diu el teu nom, com et diu el teu nom i somriu la ciutat, allunyat amic meu.
Allunyat amic meu, si podies venir amb la barca del temps...
Amb la barca del temps..
Heu ací els enllaços perquè podeu gaudir d'un reportage breu sobre en Salvador Espriu que van emetre pel Canal 33 dintre del programa Tons; on s'hi clou la versió músicada de la Rossell de la Barca del Temps, així com la recitació per la Sílvia Cóppulo i cantada en una altra versió per la Laura Guiteras (guitarres: Moreno, Raphael). Força interessant:
I, com no, aquí teniu de nou l'enllaç (Benvinguts/Discografia/Altres Gravacions/Caràtula del disc 50 Anys Nova Cançó) on podeu trobar la versió que en Marc Parrot n'ha fet dintre del disc 50 Anys de la Nova Cançó (Música Global)
és de Salvador Espriu, però tens raó, Paolo, ho he penjant amb tot lo meu cor.
Des de la Catalunya estrangera dius? Només és estranger qui s'hi vol sentir i l'Alguer no ho és pas; en tot cas jo si que sóc de la Catalunya a l'estranger... (que no de la Catalunya estrangera...) ;-p he, he, he.
Una Salutació a tothom i benvinguts/des al meu bloc (ah! i records a la Irene!)
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
des de l'Alguer
Paolo
és de Salvador Espriu, però tens raó, Paolo, ho he penjant amb tot lo meu cor.
Des de la Catalunya estrangera dius? Només és estranger qui s'hi vol sentir i l'Alguer no ho és pas; en tot cas jo si que sóc de la Catalunya a l'estranger... (que no de la Catalunya estrangera...) ;-p he, he, he.
Una Salutació a tothom i benvinguts/des al meu bloc (ah! i records a la Irene!)
Belén.