fcf |
dimecres, 7 d'octubre de 2009 | 14:43h
Parlava un dia d'aquests amb un amic que m'explicava el seu procés vital quant a la seva visió nacional i em deia que, al llarg dels seus 50 anys de vida, havia evolucionat des de ser un fill de la immigració de principis dels 60 sense referents nacionals clars fins a ser un independentista convençut. No convençut per la víscera, em deia, sinó per un raonament interior llarg i tranquil. Em deia també que, arribat a aquest punt, el desconcertava la por de molts independentistes com ell (mai no ha estat militant de cap partit i, de moment, no en té cap intenció) de fer una passa endavant, és a dir, de saltar del convenciment que la independència, en representar un trencament del statu quo, és l'única via de solució per als problemes de la nostra societat, a la implicació en la lluita per assolir aquesta fita.
Jo li ho discutia ja que tinc la percepció que alguna cosa està canviant a partir del procés d'Arenys de Munt i de la corrua de consultes que, així ho espero, s'aniran esdevenint els propers mesos en una munió de pobles, viles i ciutats del país. Jo diria que, ara per ara, cada cop hi ha menys por, un procés accentuat pel natural relleu generacional: els nostres fills no han viscut ni el franquisme (ni tan sols les seves escorrialles, com nosaltres), ni tampoc aquella transició que alguns han titllat de modèlica i que, a molts, ens va semblar senzillament un seguit de claudicacions i errors.
Ara, el que no li discuteixo és que l'independentisme ha de fer una passa endavant. No tinc clar encara qui la liderarà o l'hauria de liderar, això es veurà amb el pas del temps, potser menys temps del que alguns imaginen. Tanmateix, l'any entrant hi ha eleccions al parlament de la ciutadella i seria un detall que tots els partits que es diuen independentistes, sobiranistes o altres "istes" relacionats portessin al seu programa electoral (no a la declaració ideològica, al programa electoral) que, si sumen, el primer que faran és declarar la independència. La resta, si em permeteu l'exabrupte, són autèntiques collonades.
Jo li ho discutia ja que tinc la percepció que alguna cosa està canviant a partir del procés d'Arenys de Munt i de la corrua de consultes que, així ho espero, s'aniran esdevenint els propers mesos en una munió de pobles, viles i ciutats del país. Jo diria que, ara per ara, cada cop hi ha menys por, un procés accentuat pel natural relleu generacional: els nostres fills no han viscut ni el franquisme (ni tan sols les seves escorrialles, com nosaltres), ni tampoc aquella transició que alguns han titllat de modèlica i que, a molts, ens va semblar senzillament un seguit de claudicacions i errors.
Ara, el que no li discuteixo és que l'independentisme ha de fer una passa endavant. No tinc clar encara qui la liderarà o l'hauria de liderar, això es veurà amb el pas del temps, potser menys temps del que alguns imaginen. Tanmateix, l'any entrant hi ha eleccions al parlament de la ciutadella i seria un detall que tots els partits que es diuen independentistes, sobiranistes o altres "istes" relacionats portessin al seu programa electoral (no a la declaració ideològica, al programa electoral) que, si sumen, el primer que faran és declarar la independència. La resta, si em permeteu l'exabrupte, són autèntiques collonades.
