Joan Puigcercós s'ha equivocat. No és qüestió de tenir o no tenir dret com a cap de llista de formar l'equip que cregui convenient. És qüestió de tenir nas i calcular els efectes que pot tenir qualsevol pas en clau de partit per a la militància i per als simpatitzants. Que els ànims del partit van ser molt encesos al darrer congrés. Que dissabte passat va tenir lloc l'assemblea de Reagrupament. I que si el partit no vol fer aigües s'ha de ser molt i molt curós en aquestes coses. Puigcercós té una gran responsabilitat i no l'està exercint en el sentit que caldria.
De moment, i per avui, ho deixo aquí. Fa pocs dies apuntava que anem cap a una situació de col·lapse dels partits polítics. L'independentisme continua avançant i això em deixa ben tranquil. Amb quin partit assolirem la independència és una cosa que no sabria endevinar encara. Com que no sóc militant d'ERC, i abans que persona de partit sóc independentista, m'és relativament igual que siguin uns o altres. Però això no vol dir que m'agradi veure com es cometen aquests errors.
Falta poc més d'un any per a les eleccions i a ERC cal un cop de timó urgent i brusc. Potser la sentència del TC serà la darrera ocasió, però si els nostres advesaris perceben que l'espera de la sentència pot debilitar més ERC, la retardaran. Per tant, cal actuar. I l'única cosa que no s'ha de fer és afegir nous errors. M'encantaria que Puigcercós m'expliqués quina és la seva estratègia per al partit, perquè en altres temps l'entenia i l'aplaudia, però ara no puc dir el mateix.
De moment, i per avui, ho deixo aquí. Fa pocs dies apuntava que anem cap a una situació de col·lapse dels partits polítics. L'independentisme continua avançant i això em deixa ben tranquil. Amb quin partit assolirem la independència és una cosa que no sabria endevinar encara. Com que no sóc militant d'ERC, i abans que persona de partit sóc independentista, m'és relativament igual que siguin uns o altres. Però això no vol dir que m'agradi veure com es cometen aquests errors.
Falta poc més d'un any per a les eleccions i a ERC cal un cop de timó urgent i brusc. Potser la sentència del TC serà la darrera ocasió, però si els nostres advesaris perceben que l'espera de la sentència pot debilitar més ERC, la retardaran. Per tant, cal actuar. I l'única cosa que no s'ha de fer és afegir nous errors. M'encantaria que Puigcercós m'expliqués quina és la seva estratègia per al partit, perquè en altres temps l'entenia i l'aplaudia, però ara no puc dir el mateix.
- Ambició personal del Puigcercós i de tots els seus estrets col.laboradors (Vendrell, Oliveres, Valls...etc)
- Que no tenen la independèndecia com a objectiu.
Si a tot aixó li sumes que la intel.ligència i cultura d'en Puigcercós i de la seva guardia de corps és més més aviat curta, al final tens una combinació explosiva.
Només a tall d'exemple, en Puigcercós en 6 mesos ha dit als 63% dels militants que varen votar al darrer congrés d'Esquerra que no comptem liders que varem triar per les eleccions. Si aixó hi fem una extrapolació als darrers votants que varen votar el 2006 (414.023) x 37% (vots només a Puigcercós) = 154.099 vots. És a dir entre 5 i 6 diputats.
Vaja, veig que guanyaria amb escreig la aposta que vaig fer ara fa 1 any abans quan era militant d'ERC de que treurien menys 13.
Tot un perfil!!!
Jo no estic disposat a assolir la independència a personatges d'aquesta mena. Jo no vull un país que estigui liderat per aquests "messies", ni tampoc vull que l'economia segueixi els dictats d'en Sala-Martín
Erc es quedarà potser amb menys escons dels actuals, però haurà consolidat un electorat d'esquerra sobiranista i deixarà de ser un poti-poti (tipus deixalleria) per anar a convertir-se en un viver.
Ser més d'esquerres que independetista (que sembla ser el teu problema) és incoherent, perquè sense poder polític real no es podran aplicar mai les polítiques de justícia social que necessitem. Tu defenses interessos de partit, jo de país. Reflexiona.
- Ambició personal del Carretero i d'alguns dels seus seguidors, especialment les "segones files" d'ERC que no trobaven poltrona. En coneixem uns quants, d'aquests.
- Que no entenen que es pot ser independentista i d'equerres, especialment a Esquerra Republicana.
Si a tot això li sumes que la demagògia, ressentiment i incultura política del "senyor metge" i la seva colla de frikis és molt alta no cal jugar a traslladar els resultats de la seva colla al darrer congrés d'ERC. El seu sostre electoral encara no el sabem, i malgrat que proclamen la independència per demà, més aviat sembla que les seves parets són a la "casa gran" de l'autonomisme.
Ja es veu que la mentalitat infantil o adolescent d'alguns els permet prometre independència i diputats a dojo... perquè troben a gust això de prendre's la política jom un joc d'apostes... però que disfrutin ara que poden, que tenen un juguet nou, que d'aquí a uns anys veurem on han arribat.
Som un país petit, mira, jo en conec uns quans amb poltrona, gent que es dedica ara a la gestió, ara es diu així, gent que té costum d'aixecar la veu i a titllar com fas tu de frikis, infatiloides i "senyors metges", o bé sectaris i fins i tot xenòfobs, segons he llegit a internet.
La desqualificació, només és el recurs facil del que no te res a dir.
És curiós, alguns tenen llibertat de crítica, d'insult, de trabucada... però ai-làs, a ells no se'ls pot respondre igual. És com l'exèrcit: el metge no anava errat del tot, hem d'anar amb compte que a RCat van de militars .
Salut!
RCat pot sumar pel país, com espero o concentrar agressivitat en una OPA a ERC, com espera CIU. A mi, m'importa més poc que molt que RCat prengui pocs o molts escons a ERC si també en suma de CIU i sobretot sobretot de l'abstenció, perquè els que ens interessa a tots, és tenir més sobiranistes al Parlament.
Ara bé, a molts independentistes de pedra picada no cal que els diguis rucs o que no són independentistes... perquè no és ni just ni cert.
A finals de 2003 Carod arriva al seu cènit polític amb aquells 23 diputats d'Esquerra i, acte seguit, en els primers mesos del 2004, Carod és crucificat pels seus. Començant pel seu propi partit i continuant per tot el seu país. I és que als catalans ens va això de tenir màrtirs i celebrar derrotes. Som perdedors de mena i si no fem un canvi radical no aconsseguirem res de bo mai a la vida.
Carod va parlar amb ETA. Sí, i què ? I ben fet que va fer. Diguem-ho clar d'una vegada. Els que no van estar a l'alçada de les circunstàncies van ser la resta de polítics d'aquest país que van demostrar la seva submissió a l'espanyolisme i no van fer costat a Carod. Tot el contrari, el van crucificar. Recordes quan Zapatero va defensar Aznar davant Hugo Chaves ?
Doncs a això aquí això no passa i hauria de passar. Tenim una colla de polítics que no valen ni un duro. Cap ni un. Quina vergonya !!! Tots contra Carod i a favor del que imposava Madrid.
Després d'allò, Carod va començar la seva debacle que ha anat augmentant amb el temps fins avui que ja fa temps que és una caricatura del gran polític i el gran líder que ha estat. I ara Puigcercós i els seus l'obliguen a jubillar-se. I Puigcercòs no li arriba ni a la sola de la sabata d'en Carod. No té ni una desena part de la intel·ligència i capacitat d'en Carod. I només el mou una ambició personal brutal. En fi, ja s'ho farà i ja s'ho trobarà perquè el cert és Esquerra ho té molt i molt pelut de cara a les eleccions de l'any que vé.
Jo demano que reconeguem a Carod el gran líder i el gran polític que ha estat fins el 2005.
"que Puigcercós m'expliqués quina és la seva estratègia ", més enllà de no reconèixer cap error, l'estratègia és no treure la banya del forat.