Estic molt agraït a n'en Josep Gifreu, catedràtic de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, per acceptar acompanyar-nos en la presentació d'aquest migdia a Barcelona, de l'informe "Marcs de referència als TN de TV3" i, alhora, del web Media.cat, del qual parlo a l'apunt anterior. En Gifreu és un referent inqüestionable per a molts periodistes i estudiosos de la comunicació. Per a mi mateix, ho és. Crec que allò que escriu, tant en articles de premsa com en comunicacions o informes més acadèmics, sempre provoca la reflexio en qui ho llegeix. A mi em sobta, per exemple, la claredat i la senzillesa a l'hora d'exposar els seus raonaments, per complicats que siguin d'explicar. Avui, quan parlàvem dels marcs de referència dels Telenotícies de TV3, arran de l'estudi que hem fet públic, ha dit coses potser molt elementals, però totes elles sensates i clarividents: que TV3 és bàsica per a l'espai català de comunicació, que davant l'allau d'oferta televisiva espanyola dels últims anys, la pública de la Generalitat és l'única televisió catalana que resisteix i planta cara; però que TV3 va neixer fruit de la regionalització de l'estat espanyol i que és hereva i en certa manera esclava d'aquest origen (no en va va ser batejada amb el número 3, quan l'1 i el 2 eren patrimoni de la televisió pública espanyola). (N'hi ha més)
Estic segur que la majoria dels membres del Grup Barnils coincidim amb aquesta apreciació: volem que TV3 sigui més forta, que arribi a més gent, que tingui més audiència, en definitiva, creiem en el paper bàsic que TV3 té en la supervivència i en el reforçament de la llengua i la cultura catalanes. Però precisament per això, ens sembla (i l'informe d'avui ho quantifica) que TV3 no ha assumit encara del tot la seva vocació "nacional". I és en els serveis informatius on els referents espanyols encara tenen massa pes, a parer nostre. És evident, com ha dit també en Gifreu molt encertadament, que si el sistema polític català és un subsistema de l'espanyol, el TN de TV3 no té més remei que reflectir aquesta situació. No pot reflectir un país independent si no ho és (encara). D'acord, però informar més o menys de la resta dels Països Catalans només depén de la voluntat i les ganes dels responsables periodístics dels TN. I reflectir millor la industria cultural autòctona -sigui en la llengua que sigui, però donant preferència a la creació que es fa en català- tampoc depén de si tenim més o menys autonomia, depén exclusivament dels qui trien i prioritzen unes notícies de cultura davant de les altres. Per tant, el nostre "toc d'atenció" d'avui no vol ser de cap manera un atac contra ningú, ni vol posar contra les cordes uns responsables de la televisió catalana que prou fan lluitant per no quedar engolits per la voràgine espanyola que ho impregna tot. Senzillament, volem expressar que, al nostra parer i emparant-nos en les xifres, els Telenotícies de TV3 han de millorar en tres cosetes: més marc català i menys espanyol, en la mesura que es pugui, en les informacions de política i economia; més presència dels territoris del país que no són la Catalunya estricte (només imposant-se l'obligació de donar cada dia una notícia del País Valencià i una de les Illes ja milloraria substancialment el percentatge que ha aparegut en l'informe: 5'6 % de totes les notícies amb marc català); i finalment, més presència de la indústria cultural catalana en aquest 9% d'informacions de cultura respecte el total de notícies del TN, ai la cultura, autèntica ventafocs dels informatius! No ens sembla que demanar això a la "nostra" televisió sigui demanar massa.
En realitat, un cop llegit l'informe em dóna la sensació que, si no existís l'esport, les xifres d'hisapnocentrisme serien més esfereïdores. Ho dic perquè en el total del marc referencial es parla d'un 56% català, però que si no fos pels esports i pel laboral, aniríem pitjor.
Per cert, a la portada hi posa Octubre, serà mensual? Podríeu tractar de la premsa? Particularment de l'Avui i El Punt, comparats amb mitjans d'altres nacions sense estat (Escòcia, Quèbec, Euskal Herria, ...) o amb mitjans referents d'abast estatal (EL País, Le Monde, Die Ziet, The Guardian, ...)
... als TN; fins i tot més que la política o l'economia. I a l'esport hi ha molt Barça, això vol dir que el marc català és el majoritari. Tens raó, si descomptessim l'esport, segurament el 56 % passaria a ser menys del 50.
I pel que fa als informes, n'hi haurà un cada mes, si podem mantenir el ritme, però cada cop tractarà un tema diferent. I la premsa, evidentment, serà tractada. Per exemple, el pròxim informe serà sobre el tractament que va fer la premsa escrita barcelonina de les mobilitzacions estudiantils contra el Pla de Bolonya de la primavera passada. Prenen nota de la idea de comparar diaris d'aquí amb d'altres de nacions sense estat o de nacions amb estat. Em sembla potser molt ambiciós el treball, però en podem parlar. Una salutació
Només que es pensés més en el país sencer i no només en Barcelona i la seva àrea metropolitana, ja hi guanyariem molt. I pel que fa als esports, malauradament no s'en pot prescindir del tot, però determinades notícies sobre els entrenaments del Madrid ens les podriem estalviar i viuriem tots més feliços (t'ho diu un culer apassionat). Una salutació
Jo també sóc del Barça però penso que moltes informacions sobre entrenaments i rodes de premsa de jugadors són absolutament prescindibles: no aporten res de res. No cal dir sobre el Madrid, del qual molt sovint en parlen abans que de l'Espanyol (inaudit!! quina madriditis que tenim tots plegats!). És clar que hi ha un presentador només per esports i necessàriament li han de fer dir alguna cosa. El dia que hi hagi un presentador per temes culturals ... Penso que ja hi ha programes especialitzats en esports que cobreixen tot això.
I pel que fa a la descentralització em sembla escandalós. Ens assabantem de qualsevol tonteria que passa a la ciutat i res de res de comarques i ciutats mitjanes. Per no parlar de les Balears, del País Valencià i d ela Catalunya Nord: un forat negre. Potser es pensen que deu ser molt més important un succés a Segòvia. I que consti que sóc de Barcelona. Bé de fet sóc d'Horta, i d'Horta tampoc no se'n parla mai excepte que un boig assassini la seva dona o hi hagi una desgràcia.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Estic molt agraït a n'en Josep Gifreu, catedràtic de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, per acceptar acompanyar-nos en la presentació d'aquest migdia a Barcelona, de l'informe "Marcs de referència als TN de TV3" i, alhora, del web Media.cat, del qual parlo a l'apunt anterior. En Gifreu és un referent inqüestionable per a molts periodistes i estudiosos de la comunicació. Per a mi mateix, ho és. Crec que allò que escriu, tant en articles de premsa com en comunicacions o informes més acadèmics, sempre provoca la reflexio en qui ho llegeix. A mi em sobta, per exemple, la claredat i la senzillesa a l'hora d'exposar els seus raonaments, per complicats que siguin d'explicar. Avui, quan parlàvem dels marcs de referència dels Telenotícies de TV3, arran de l'estudi que hem fet públic, ha dit coses potser molt elementals, però totes elles sensates i clarividents: que TV3 és bàsica per a l'espai català de comunicació, que davant l'allau d'oferta televisiva espanyola dels últims anys, la pública de la Generalitat és l'única televisió catalana que resisteix i planta cara; però que TV3 va neixer fruit de la regionalització de l'estat espanyol i que és hereva i en certa manera esclava d'aquest origen (no en va va ser batejada amb el número 3, quan l'1 i el 2 eren patrimoni de la televisió pública espanyola).
Per cert, a la portada hi posa Octubre, serà mensual? Podríeu tractar de la premsa? Particularment de l'Avui i El Punt, comparats amb mitjans d'altres nacions sense estat (Escòcia, Quèbec, Euskal Herria, ...) o amb mitjans referents d'abast estatal (EL País, Le Monde, Die Ziet, The Guardian, ...)
I pel que fa als informes, n'hi haurà un cada mes, si podem mantenir el ritme, però cada cop tractarà un tema diferent. I la premsa, evidentment, serà tractada. Per exemple, el pròxim informe serà sobre el tractament que va fer la premsa escrita barcelonina de les mobilitzacions estudiantils contra el Pla de Bolonya de la primavera passada. Prenen nota de la idea de comparar diaris d'aquí amb d'altres de nacions sense estat o de nacions amb estat. Em sembla potser molt ambiciós el treball, però en podem parlar.
Una salutació
Una salutació
I pel que fa a la descentralització em sembla escandalós. Ens assabantem de qualsevol tonteria que passa a la ciutat i res de res de comarques i ciutats mitjanes. Per no parlar de les Balears, del País Valencià i d ela Catalunya Nord: un forat negre. Potser es pensen que deu ser molt més important un succés a Segòvia. I que consti que sóc de Barcelona. Bé de fet sóc d'Horta, i d'Horta tampoc no se'n parla mai excepte que un boig assassini la seva dona o hi hagi una desgràcia.