(afegeixo que mola MOLT aquest nom)
- No tinc facebook. Sí, sense lògica. Vaig marxar tot el cap de setmana fora i al tornar ja no anava. Avui dimarts encara no està disponible. A tot això, sé perfectament que no li importa a ningú, que no tingui facebook, ho sé. Però va bé d’avisar a totes aquelles dones atractives i que es posen una foto de perfil amb triquini o el correponent top-less amb els mugrons difuminats per enganyar a la censura conservadora dels jefes del facebook, que s’esperin. No envieu peticions d’amistat encara, pilinguis. Però tornaré, paciència!
- Alazne, coneixeu l’Alazne? No? Vol dir que no mireu Pekin Exprés i que la vostra vida és un xic pitjor que la meva. En fi, mireu Pekin Exprés i observeu lo hortera que pot arribar a ser la Raquel Sànchez Silva però sobretot, sobretot, mireu, observeu i escolteu a l’Alazne. Sabreu el que és l’odi cap a un ent físic de metre 50, 40 quilos de pes, atacs d’ansietat constants i molta tonteria.
- El mes de març passat, la meva novia, la Laia, va marxar un cap de setmana a Cadis, de carnaval. Fruit de la meva ira interior per imaginar-la envoltada d’homes depilats i replets de bíceps vaig agafar-me el cap de setmana com una marató de concerts. Un d’ells va ser el dels meus idolatrats nerds de The Lodger. Un altre (vaig anar a 4 concerts en dos dies) va ser el d’en Bart Davenport. Doncs bé, el bo d’en Bart torna a Barcelona, la setmana que ve a l’Helio de Gràcia, i jo ja tinc la meva entrada!
- Òscar Dalmau. Aquest tio està a tot arreu! El vaig veure (de reüll) al PopArb, no para de sortir a la tele constanment (ahir, cameo publicitari inclós del seu nou programa a Crackovia), al vídeo de La Banda Municipal del Polo Norte i diria que ens el vam creuar aquest cap de setmana a les Terres de l’Ebre. Segurament no era ell i sóc jo que veig Oscars Dalmaus a tot arreu.
- M’arriben rumors de que s’està gestant un nou projecte musical en català a la xarxa. Per les notícies que tinc, i com diria el que ha cagat en el joyo els darrers vint anys: Vas a flipaaaaar.
