No estic del tot d'acord amb les apreciacions del president Benach en el sentit que la fragmentació és perjudicial per a l'independentisme. L'existència d'un partit nou (o de més d'un si fos el cas) no comporta necessàriament un perjudici. Més aviat cal felicitar-se que la gent tingui una altra opció per triar. Estrictament parlant, el perjudici per a l'independentisme pot venir per dues bandes: el principi d'Hondt i l'abstenció.
Qualsevol repartiment d'escons a partir del nombre de vots comporta el risc que alguns d'aquests vots esdevinguin inútils. Per entendre'ns, a vegades 2.356 vots donen un escó i 2.350 et deixen sense escó i esdevenen vots llençats. D'altra banda, com és ben sabut hi ha, segons la llei electoral, un percentatge mínim sense el qual els vots també es perden; en el nostre cas, el 3 %. Tot fa pensar, però, que Reagrupament no tindrà problemes per superar aquest primer llistó. Com a independentista m'emprenyaria molt que Ciutadans n'hagués estat capaç i aquests no, francament. No tinc cap dubte que se'n sortiran.
El problema per a l'independentisme, des del meu punt de vista, no és tan aquest com el de l'abstenció. I aquí crec que el model del mercat és aplicable: l'oferta genera demanda. Estem venent independència a cabassos entre els uns i els altres, de manera que només caldrà triar l'eina. Cadascú la seva. I potser qui caigui en sectarismes i en agressions verbals es guanyarà més antipaties que no pas suports, però sigui com sigui el mercat parlarà. L'existència de competència a l'hora de vendre el producte farà que més persones s'hi fixin. I això segur que repercuteix positivament en la representació de l'independentisme al Parlament de Catalunya, en la suma.
Vicenç Villatoro s'expressava a l'Avui en termes semblants: "Si el Reagrupament no augmenta el perímetre del catalanisme, no genera nous catalanistes o no en rescata de l’abstenció, el negoci haurà estat dubtós: serem els mateixos de sempre, més escalfats, però més dividits. La gràcia és que el Reagrupament serveixi perquè en vinguin de nous, perquè n’hi hagi més. No fer més talls al pastís del catalanisme. Fer més gran el pastís. "
El problema per a l'independentisme, des del meu punt de vista, no és tan aquest com el de l'abstenció. I aquí crec que el model del mercat és aplicable: l'oferta genera demanda. Estem venent independència a cabassos entre els uns i els altres, de manera que només caldrà triar l'eina. Cadascú la seva. I potser qui caigui en sectarismes i en agressions verbals es guanyarà més antipaties que no pas suports, però sigui com sigui el mercat parlarà. L'existència de competència a l'hora de vendre el producte farà que més persones s'hi fixin. I això segur que repercuteix positivament en la representació de l'independentisme al Parlament de Catalunya, en la suma.
Vicenç Villatoro s'expressava a l'Avui en termes semblants: "Si el Reagrupament no augmenta el perímetre del catalanisme, no genera nous catalanistes o no en rescata de l’abstenció, el negoci haurà estat dubtós: serem els mateixos de sempre, més escalfats, però més dividits. La gràcia és que el Reagrupament serveixi perquè en vinguin de nous, perquè n’hi hagi més. No fer més talls al pastís del catalanisme. Fer més gran el pastís. "
Hi ha potser una errada de fons a tenir en compte, m'explicaré!
Les persones hem votat a un partit polític per ideologia, per simpatia o per tossudesa, al menys fins ara... Y vet aquí la importància d'aquest fins ara!
Resulta que hi ha un referèndum per a votar Si o NO a una Independència de Catalunya, en una realitat d'ofec econòmic per part de l govern espanyol vers Catalunya i TOTS els seus ciutadans que hi viuen. La ciutadania va votar Independència sense dependència del "seu" partit tradicional de vot, aquest és el resultat de tan elevada recaptació del SI a les urnes.
Ara hi ha un partit, Reagrupament, que diu el mateix que va dir Arenys, sense colors de partits ni pors al cos. És un partit que crida a la gent a decidir el seu futur fent cap dins d'Europa seien al davant o, per el contrari, seguir dins la dependència espanyola a la cua de l'Europa perifèrica. La por més gran per una fugida de vots és a les files del PSC i del PSOE, i també de CiU, a més de donar ales per anar a votar als del no -vot que fins ara era la abstenció.
Replantegem la jugada altre vegada amb aquestes variables?
La Independència ara ja té el meu vot!
Crec que Reagrupament no suposa cap fragmentació, més aviat tot el contrari, l'objectiu bàsic no és altre que tornar a ubicar l'independentisme a la primera línia del panorama polític, (ERC, senzillament no compta) i tornar a començar com si en realitat mai hagués existit cap tripartit.
Salut i independència