Sembla que ha començat la recuperació d'algunes economies claus a l'àmbit mundial. Primer va ser la recuperació important, i sembla que sòlida, de la Xina i els països emergents asiàtics. Pocs dies després una recuperació més moderada, i de moment més feble, d’algunes economies europees, sobretot Alemanya i França. Fins i tot alguns indicadors podrien fer pensar en el començament d’una recuperació als EEUU. Res definitiu però algunes mostres de que la recessió a l’àmbit mundial potser podria haver arribat ja al seu punt més baix i de que una certa recuperació estaria començant.
Al mateix temps, i com sol ser habitual en aquests casos, els economistes tenen opinions diverses sobre el proper futur de l'economia mundial. Alguns, més pessimistes, pensen que la recuperació actual serà molt lleugera i breu i que a continuació arribarà una segona i important recessió. Són els que parlen d’un gran i creixent risc d’una evolució de l’economia mundial en forma de W: després de la recessió que hem patit arribarà una fràgil i curta recuperació i a continuació caurem de nou en la recessió. És la posició que defensava fa pocs dies al Financial Times Nouriel Roubini, un dels principals “gurús” internacional sobre la crisi.
D’altres, més optimistes, ens parlen de que un cop la recessió ja ha arribat a un cert nivell i ha tingut una certa durada com l'actual seria lògic esperar una recuperació bastant sòlida i força ràpida de l’economia mundial i d’una gran part de les economies estatals o nacionals. Això és el que defensava, també al Financial Times, Paul Ormerod fa unes setmanes, a partir d’un estudi que demostra que el 70% de les més de 250 recessions que han patit diferents països des de finals del segle XIX fins a l’actualitat han tingut una durada d’un màxim d’un any, i que es va sortir relativament ràpid i bé de les grans crisis com la de 1929.
Mentrestant, d’altres països, especialment de
