“El cervell eròtic.
Rutes neurals d’amor i sexe”
d’Adolf Tobeña
l’Esfera dels llibres
Barcelona 2006.
“La cartografia cerebral dels neguits sexuals i dels sentiments amorosos era una temptativa ara fa deu anys (1996), quan aparegué la primera versió d’aquest llibre. Aquells indicis han esdevingut ara un esbós ferm que permet endinsar-nos en les rutes neurals i els engranatges hormonals que modulen les subtileses dels atractius, els delers i els desficis de les interaccions eròtiques.
El coneixement d’aquests ressorts ajuda a explicar la potència, el goig i els maldecaps que generen les urgències de l’entrecuix i les dependències sentimentals.
En una incursió festiva i rigorosa alhora, Adolf Tobeña arrodoneix un itinerari gormand per la neurobiologia del sexe i els amors. Els enamoraments, la seducció, la gelosia, les fractures sentimentals, els desamors, la farmacologia dels sentiments, els usos sexuals i les fórmules amoroses en les societats obertes i multicablejades, tot això té cabuda en una mirada empírica al sexe i a les necessitats d’afiliació com assemblatges crucials de les societats humanes.” (tret de la contracoberta).
Adolf Tobeña. (Graus, Osca, 1950) és catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal. És autor de més de cent cinquanta treballs de recerca en neurociència i psiquiatria i ha estat professor visitant a les universitats de Londres, Venècia, Groningen i Tel Aviv.
Ha dirigit programes de debat científic a Catalunya Ràdio i Ona Catalana a part d’haver col·laborat assíduament en premsa. Premi Europa d’assaig científic 2004 (Universitat de València); Premi Ciutat de Barcelona de Ciència 1992; Premi Avui de Periodisme 1991.
Darrerament ha publicat els llibres “Sintonies neurals” (2000), “Anatomia de l’agressivitat” (2001), “Sorbets de ciència” (2003) i Màrtirs mortífers: biologia de l’altruisme letal” (2004).
Estructura de l’obra (Índex):
Preàmbul: La química de l’amor.
1.- Biologia de les passions amoroses: el cervell eròtic.
2.- Hormones passionals.
3.- Amors escanejats.
4.- Cors trencats.
5.- Del desig i l’atractiu.
6.- Consum eròtic, infidelitats i gelosia.
7.- Neurosociologia amorosa.
8.- El futur de l’amor.
Referències bibliogràfiques.
Vocabulari funcional.
D’aquesta darrera part afegim alguna entrada per a que veieu el to de l’obra:
Coit: Inserció del penis dins la vagina, en la versió més sol·licitada i practicada. Normalment va seguida d’uns moviments més o menys acoblats dels protagonistes que culminen en uns espasmes que faciliten l’intercanvi de líquids (ejaculació seminal masculina i descàrregues glandulars femenines). És la interacció sexual més fructífera en termes de rendiment biològic (probabilitat fecundatòria). I també la més transcendent pel que fa a l’estructuració de les relacions familiars i socials. Malgrat algunes campanyes del feminisme desorientador, que pretenien desacreditar-lo com a font de gratificació, continua essent el joc amorós predilecte dels homes i de la immensa majoria de les dones. La major part de la incidència de malalties de transmissió sexual gravita sobre aquesta predilecció.
Erecció: La del penis és la més vistosa. Però n’hi ha també dels mugrons, del clítoris i fins i tot de la cabellera en circumstàncies extremes (no amoroses, en aquest darrer cas). Els apèndixs sexuals es tiben per l’acoblament de canvis circulatoris (arribada de sang impetuosa als vasos dilatats) i musculars que sempre havien tingut una aura misteriosa. Ara ja s’han desvetlat alguns dels enigmes essencials de l’assumpte amb gran alleujament dels que pateixen flaqueses transitòries o cròniques dels dispositius insufladors. L’èxit de la Viagra i epígons (Cialis, Levitra) ha estat apoteòsic encara que els psicoterapeutes i els sexòlegs també tinguin tendència a menystenir-los (novament, per gelosia professional).
Fonicar: Practicar el coit. Té multitud de sinònims verbals i gestuals en totes les llengües. “Fer l’amor” és la fórmula preferida per la psicopedagogia cursi de la nostra època i pels devots dels productes ligth (aproximadament el mateix tipus de personal). Copular, la reservada per als animals subhumans.
Heterosexualitat: Atracció i conducta sexual dirigida vers individus de sexe diferent al propi. És la forma més comuna de viure el sexe encara que no ho sembli, de vegades, amb la preeminència gai/lésbica en molts aparadors de lluïment.
Orientació sexual: Direccionalitat de l’atracció, els sentiments i el comportament eròtic. Vers el mateix sexe (homosexualitat), vers el contrari (heterosexualitat) o vers qualsevol diana apetitosa (bisexualitat, trisexualitat o en alguns omnívors eròtics, tot allò que es posi a tret.
Penis: Prolongació externa de tub urinari dels mascles. Molt més apreciat per la seva versatilitat i contundència en el rendiment sexual que per la vivacitat magueril que confereix a un afer tan imprescindible com la micció. Els sexòlegs s’han passat dècades predicant que la grandària peniana no compta: un altre exemple de la psicopedagogia floralesca de la nostra època.
Vagina: L’orifici tradicionalment més apreciat de les dones. Els historiadors, que són gent educada, havien volgut situar al nas l’origen de la influència femenina en episodis polítics de la més alta transcendència. Tothom entén, però, que es tracta d’un eufemisme cursi perquè, sense menystenir la importància de la protuberància nasal en els desficis amorosos, una bona part de les conteses majors entre mascles acostumen a congriar-se per qüestions d’apetència vaginal. Tan alt és el valor de la vagina que la pròpia naturalesa s’ha encarregat de proveir-li una tanca de seguretat (l’himen), que cal esberlar durant l’estrena. Hi ha una abundosa nòmina d’usos culturals i especulacions pseudocientífiques al voltant dels enigmes d’aquest esplèndid túnel femení. No és gens estrany que sigui així: tingueu present que la tecnologia mecànica, farmacològica i informàtica dedicada a controlar allò que hi succeeix continua tenint un impacte econòmic formidable. Cal dir, no obstant, que la introducció de sondes ecogràfiques capaces de filmar les seves reaccions més íntimes en circumstàncies poc decoroses li han llevat molt de misteri.
Com veieu, a més de ser un investigador com seriós, ens explica les coses, no en termes massa científics i feixucs, sinó més aviat en un llenguatge proper i simpàtic que desperta la nostra curiositat, si el tema en sí no ens l’ha despertat de bones a primeres. Us el recomanem per a reconèixer que l’amor i les seues reaccions i estats, sí que es poden mesurar.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/35678