No m'havia passat mai arribar a la guixeta d'un teatre i que m'informaren que només hi havia quatre espectadors confirmats i si no passàvem de cinc la funció no es faria. Al xicot de l'entrada que m'informava d'aquesta circumstància se li van il·luminar els ulls quan li vaig dir que volia tres entrades! D'aquesta manera, Raquel, Isabel i jo vam salvar, sense haver-ho previst abans, la funció de les 19 hores, d'ahir dissabte, de l'obra "Sol, sota el sol, articles i estirabots de Francesc Trabal" a l'Espai Brossa. [+]
Vam anar seguint la recomanació entusiasta que ens va fer la professora de literatura Maria Campillo una setmana abans. Pel que vam comprovar ahir, segurament devia patir perquè la posada en escena d'aquesta selecció de textos del novel·lista, periodista i humorista Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957), no arribara al públic que havia d'arribar, o no tinguera l'èxit que es mereixia.
D'entrada és un luxe que set espectadors gaudesquen d'una representació d'una obra interpretada per quatre actors de reconeguda trajectòria, com ho són Artur Trias, Rosa Cadafalch, Isabel Rocatti i Miquel Agell. Però, el luxe encara és més gran i perd el preu dels 16 euros que ens va costar l'entrada a la taquilla, quan vam descobrir el valor impagable de la posada en escena d'un recull de textos del llibre de Trabal De cara a la paret. Uns textos brillants, amb una critica solemne de la petita burgesia catalana de la primera meitat del segle XX, d'aquells comportaments sense contingut, artificiosos i sense sentit d'aquella època, i que, a més a més, sorprenen per la vigència i la facilitat de traslladar-los als nostres dies.
Només destacaré un dels gags, el de la discusió sobre els horaris dels focs d'artifici, que amb un to i una actitud semblant estic segur que s'ha donat en qualsevol dels pobles de la Safor durant les festes d'aquest estiu. Només estarà disponible una setmana més, fins a l'11 d'octubre, al modest i emblemàtic Espai Escènic Joan Brossa de Barcelona. No us la deixeu perdre!
Sens dubte, un retrat intimista sobre determinats comportaments de certs sectors de la societat catalana de principis del segle XX que ens arrenca un somriure, perquè sovint també veiem un referent en la que ens envolta avui dia. A mi m'agrada l'exercici d'autocrítica i m'agrada també la mirada incisiva del "trapella" d'en Trabal. El resultat ratlla de vegades l'estirabot i l'absurd, però no deixa de ser la caricatura d'una societat que va existir i que, en certa mesura, encara existeix :-)
