(Apunt publicat originalment al Bloc Gran del Sobiranisme el 27 de setembre del 2009)
Continuem amb el quart lliurement sobre els paràmetres bàsics de Catalunya i en quina situació ens situen al món. El primer va ser la superfície, el segon la població, el tercer el PIB i aquest quart està dedicat al PIB per habitant, tant nominal (preus corrents) com per paritat de poder de compra (PPC). És a dir, la riquesa que ens toca a cadascun dels catalans.
PIB per habitant nominal (preus de mercat)
He estat incapaç de trobar al web de l'Institut d'Estadística de Catalunya les dades en euros de PIB per càpita. Surt en percentatge en relació a la mitjana del Regne d'Espanya i de la UE. Una d'aquelles coses que sovint et trobes a Catalunya i que la meva intel·ligència no arriba a entendre... En fi, si dividim el PIB total amb la població a 1 de juliol del 2008, surten 29.757 EUR. Però l'INE espanyol sí que el dóna en euros en una nota de premsa (pdf), i diu que són 28.095 EUR. Considerarem el que diu l'INE espanyol (no sé si es pot dividir tal qual), que transformat en dòlars són 41.216 USD.
Ara anem al rànquing de països per PIB nominal de la Wikipedia en anglès, i veiem que hi ha 3 rànquings. Si agafem el rànquing del Fons Monetari Internacional, els més complet, els catalans ens situem en la posició 21 de 180, entre el Regne Unit i Itàlia. 20 estats per sobre, 159 per sota. Dins del 12% més ric del món. Continuem pujant: partíem de la posició 139 per superfície, passàvem a la 98 per població, som a la 32 per potència econòmica i els catalans són els 21 en PIB per habitant.
Per tant, al nostre voltant, tenim els següents estats/països:
Europa: Àustria (50,100 USD), Bèlgica (47.100), França (46.000), Alemanya (44.700), Regne Unit (43.800), Itàlia (39.000), Espanya (35.300, amb nosaltres, sense nosaltres baixaria), Xipre (32.800) i Grècia (32.000).
Resta del món: Austràlia (47.400 USD), EUA (46.900), Canadà (45.400), Singapur (39.000), Japó (38.600) i Nova Zelanda (30.000).
Queden per sota estats com Israel, Eslovàquia, Croàcia, Portugal, Corea del Sud i un llarg etcètera.
PIB per habitant per paritat de poder de compra (PPC)
Tanmateix, per comparar el poder adquisitiu és millor utilitzar el PPC, més que no pas el de preus de mercat. Perquè per molt que guanyem, si tenim els preus molt cars, al final ens poden quedar menys calers que uns altres que guanyin menys però tinguin les coses més barates. Amb el PPC aquesta problema es minimitza (en teoria). Com veure a continuació, però, la nostra posició no varia, tot i que sí una mica els nostres amics.
Novament l'Idescat no dóna el valor del PIB per habitant en poder de compra, sinó que dóna un percentatge en relació al PPC espanyol. En concret diu que és el 117,0% de l'espanyol, PIB brut harmonitzat per habitant en paritat per poder de compra. Si anem al rànquing de la Wikipedia en anglès d'estats/països per PIB per càpita en PPC, tenim que l'espanyol és de 30.621 USD. Així que el català és, a grans trets, de 35.827 USD. Això ens situa en la mateixa posició 21 (de 181), aquest cop amb Finlàndia just per sobre i Alemanya just per sota.
Al nostre voltant tenim els següents estats/països:
Europa: Suïssa (42.800 EUR), Irlanda (42.500), Països Baixos (40.400), Islàndia (40.000), Àustria (39.600), Dinamarca (37.300), Suècia (37.200), Regne Unit (36.500), Bèlgica (36.200), Finlàndia (36.200), Alemanya (35.400), França (34.200), Espanya (30.600, inclosos nosaltres), Itàlia (30.600), Grècia (30.500), Xipre (29.800), Eslovènia (29.500) i la República Txeca (25.400).
Resta del món: Canadà (39.200), Austràlia (37.300), Bahrain (34.600), Japó (34.100), Taiwan (30.900), Israel (28.200), Corea del Sud (27.600) i Nova Zelanda (27.000).
Quedarien per sota estats com Eslovàquia, Croàcia, Portugal, Hongria i un llarg etcètera.
És evident que compartim poder adquisitiu amb el primer món, especialment amb els estats de l'Europa Occidental. Tanmateix no cal oblidar que això són mitjanes, i que a Catalunya tenim problemes greus de pobresa i pobresa relativa, especialment amb la bombolla immobiliària i la població jove.
La nostra lliga
Així doncs, considerant els 4 paràmetres vistos fins ara (superfície, població, PIB i PIB per habitant), aquesta és la nostra lliga:
Albània, Alemanya, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Azerbaidjan, Bahrain, Bèlgica, Bielorússia, Bolívia, Bulgària, Canadà, Colòmbia, Corea del Sud, Dinamarca, el Salvador, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, EUA, Finlàndia, França, Grècia, Hondures, Hongria, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Japó, Jordània, Líbia, Macedònia, Moldàvia, Nicaragua, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Paraguai, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Sèrbia, Singapur, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Veneçuela i Xipre.
La màxima coincidència la tenim amb Suïssa i Dinamarca, ja que coincidim en els 4 paràmetres. Coincidim en 3 dels 4 paràmetres amb Àustria, Finlàndia, Israel, Suècia i Taiwan. Aquest serien els exemples principals a seguir.
Què fan ells? En quina lliga juguen? Qui són els seus aliats geopolítics? I els seus enemics? En què es basen les seves economies? Són respectats internacionalment? Tenen capacitat d’influència mundial? Són coneguts els seus països per la població d’arreu del món?
La propera setmana més paràmetres.
Vostè que en sap... podria calcular els PIB (total, per habitant, per paritat de poder de compra, etc.) d'Espanya SENSE Catalunya.
Estaria al G20? Potser això també és força explicatiu. Potser
Pratxanda
Hola Marc. Trobo que aquesta geosituació del nostre país és molt encertada. Probablement es prodrien fer uns gràfics tridimensionals que ajudarien a visualitzar en quina part de la galàxia mundial se situa el nostre futur estat de tal manera que (eventualment) a un comercial (venedor) o captador d'inversions o explicador del país li seria molt senzill ubicar-nos hi, i explicar-ho visualment. Dic això perquè recordo que l'any passat amb la història de l'estat de liquidesa i d'endeutament de les caixes van aparèixer al mitjans uns gràfics on es visualitzava la situació de cada caixa en la galàxia del deute o del volum de negoci o amb la concurrència de diversos paràmetres.