El DCVB recull la forma sisquera com a mot, no com a locució, però hi diu: «adv. (castellanisme inadmissible) usat vulgarment amb els significats del cast. siquiera.»
El diccionari de la RAE ens diu del mot castellà siquiera:
(De si, conj., y quiera, 3.ª pers. de sing. del pres. de subj. de querer).
1. conj. advers. aunque. Hazme este favor, siquiera sea el último.
2. conj. distrib. ya. Siquiera venga, siquiera no venga.
3. adv. c. por lo menos. U. t. c. adv. m. Deme usted media paga siquiera.
4. adv. c. Tan solo. U. t. c. adv. m. No tengo una peseta siquiera.
Però el sentit que té la locució sisquera que no és la del castellanisme inadmissible en català.
Sisquera que és locució sinònima de tant de bo. Així, diem:
–Demà me n’aniré a Alacant. Sisquera que no ploga.
–Sisquera que torne amb la mateixa salut que se n’ha anat.
–Si li toca la rifa, sisquera que me’n done una part.
–Sisquera que no passe eixa desgràcia.
A les Terres de l'Ebre també la fan servir.
Potser l’origen de la locució es troba en la forma del verb antic querir, querer o querre. Consulteu-ne els significats al DCVB.
I certament el sentit és el de tant de bo.
A Balaguer, on vaig neixer, encara es pot sentir amb naturalitat... si bé és cert que a gent gran.
I certament el sentit és el de tant de bo.
A Balaguer, on vaig neixer, encara es pot sentir amb naturalitat... si bé és cert que a gent gran.
PD. En conec un que al gas-oil li deia gassoi ("Xe porta't el gassoi que hui tinguem molt que llaurar")