xcapdevila |
diumenge, 11 d'octubre de 2009 | 19:59h
Fa dos caps de setmana que me'ls passo -castellerament parlant- amb els Xiquets de Reus. El dissabte, dia 3, a Reus es va viure una vesprada castellera plena de bon ambient i que va marcar una pauta, la nova Diada de Mercadal. Aquest diumenge, dia 11, hem anat a Vilaplana un poblet de 500 habitants, al Baix Camp, on quan acaben de plegar avellanes, celebren la Festa Major, amb els de Reus... i aquest any dues colles més; l'ambient era tant bo que el que semblava podia ser un "pal" d'actuació aburrida ha estat una de les diades entranyables i agradables d'aquesta temporada.
Els Xiquets de Reus són una colla a la que li tinc una simpatia especial. Segurament per orígen; l'any 1981 jo encara era un activista bordegàs i entre l'assaig, el periodisme casteller i alguna discusió sobre el futur del país, a Reus hi vaig conèixer l'Ernest Benach, de qui m'agrada dir que és el meu amic que ha arribat més amunt, sense que això ens hagi allunyat sinó tot el contrari. L'Ernest, en Joan Ciurana (avui hem entrevistat són fill... que s'ha fet mooolt gran) o el Quim Vilafranca (que segueix remenant les cireres-avellanes de la colla) ... els anys ens han distanciat però, a l'hora, ens han donat l'ocasió de retrobar-nos i adonar-nos que és com si no n'haguessin passat tants d'anys. Al seu costat, els nous dirigents de la colla, en Jordi, en Rafael o en David, una canalla maca i amb empenta que somnia en tornar a posar els Xiquets de Reus a un nivell de categoria més enllà del quatre i el tres de vuit.
Si voleu veure les diades del Mercadal i de Vilaplana (i la dels Salats de Súria i moltes més coses) aneu a la web del programa :www.quartsdenou.cat
I no només per orígen. També per paral·lelismes; els Xiquets van ser una colla que va dominar els castells de 8, inclosos la torre folrada i el cinc, i que va assolir el 3 de 9 amb folre al 1996; com els Bordegassos que l'aconseguirien tres anys més tard, el 1999. Després, com els Bordegassos, han patit gairebé una dècada de devallada... i ara sembla que estan amb ganes de sortir-se'n; el 3 de 8 que van descarregar al Mercadal i que han tornat a carregar a Vilaplana n'és un bon presagi.
Més enllà de Xiquets i Bordegassos, Reus ha compartit i comparteix moltes més afinitats amb Vilanova, la qual cosa ha fet sempre que sigui fàcil l'entesa i l'amistat entre reusencs i vilanovins. Podríem parlar del Carnaval, de la recuperació de festes i tradicions, del Trapezi,... però també d'una afició castellera antiga però poc compromesa, en mig d'una ciutat amb inquietuds culturals i que potser fa massa coses a l'hora i d'un contexte comarcal casteller (Tarragona o Vilafranca) molt més fort, arrelat i reexit que el nostre.
És per això que un gran mèrit dels Xiquets de Reus ha estat la seva tossuderia en organitzar una gran diada castellera. La Diada del Mercadal va nèixer com una mena d' "contra-concurs" de Tarragona l'any 93, convocant a les 4 grans, incloent els Minyons anti-concurs, com si fos un nou sant fèlix de Vilafranca. Les colles grans no se l'han acabat de creure mai, però deunidor la de castells de 9 i gammes extra que s'hi han vist en les nou edicions que portem; el màxim, un 4 de 9 net dels Minyons l'any 2001; a més ha estat una diada per veure-hi estrenes insòlites com el 9 de 8 de la Vella, també l'any 2001, o el 5 de 8 amb l'agulla, l'últim invent de Vilafranca, en l'edició d'aquest any (Si voleu veure el vídeo: http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/societat/21436-els-castellers-de-vilafranca-descarreguen-el-primer-5-de-8-amb-agulla-de-la-historia.html ).
Si ja vaig deixar constància un dia de la meva reconciliació històriaca amb Tarragona ( http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/107331 ) , avui volia deixar constància dels meus sentiments d' amor antic amb Reus. Deu ser que malgrat tanta reivindicació barcelonista, encara em crida l'origen i encara em sento del Sud.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
