Doncs jo no ho trobo bé. [...]
No trobo bé que ara hàgim de convertir la vida parlamentària en una nova salsa rosa. No trobo bé que la cacera d'imatges de missatges a punt de ser enviats o rebuts a la pantalla del mòbil es faci passar per periodisme. No trobo bé que es pretengui alimentar el debat (?) polític a força de demanar-ne explicacions, que si aquest toston o aquella merda, i que si tomba i que gira.
Una cosa és l'accident aquell, i n'hi ha exemples de tota mena, molts de prou patètics i algun de ben honorable, quan un se sincera davant el micro obert pensant-se que l'havia tancat. Se sent que diu allò que no volia expressar en públic. Doncs haver callat, mira que és fàcil. Però les imatges dels missatges, si no és que s'han obtingut casualment, accidentalment, recorden massa la violació de la correspondència. Que hauria de ser sagrada. On, sinó en l'espai íntim de les converses privades, podríem expressar-nos amb una mica de llibertat, fins a desfogar-nos?
És clar que potser sí que hi ha moments millors per fer-ho que no en la mena d'intempèrie que s'ha vist que és el Parlament, sobreeixit de càmeres. I, d'altra banda, que lamentable que tant de mullader l'hagin provocat unes paraules de tot tan baix, aquesta merda i aquell toston, i lleig.
I és que, si mai m'hi trobava, espero que almenys el missatge tingui una mínima dignitat estilística!
Una cosa és l'accident aquell, i n'hi ha exemples de tota mena, molts de prou patètics i algun de ben honorable, quan un se sincera davant el micro obert pensant-se que l'havia tancat. Se sent que diu allò que no volia expressar en públic. Doncs haver callat, mira que és fàcil. Però les imatges dels missatges, si no és que s'han obtingut casualment, accidentalment, recorden massa la violació de la correspondència. Que hauria de ser sagrada. On, sinó en l'espai íntim de les converses privades, podríem expressar-nos amb una mica de llibertat, fins a desfogar-nos?
És clar que potser sí que hi ha moments millors per fer-ho que no en la mena d'intempèrie que s'ha vist que és el Parlament, sobreeixit de càmeres. I, d'altra banda, que lamentable que tant de mullader l'hagin provocat unes paraules de tot tan baix, aquesta merda i aquell toston, i lleig.
I és que, si mai m'hi trobava, espero que almenys el missatge tingui una mínima dignitat estilística!
