Ser amic del PP té bones recompenses. Tard o d'hora cau a
la boca o a la butxaca un tros de pastís del botí. Per això hi ha tanta
moscarda pessetera revolant pels ajuntaments, diputacions i generalitats del Partido Popular. O caldria dir-ne, més
perfiladament, Partido de los Piratas?
Perquè a la vista està quin criteri "ideològic" anima les hosts del PP a entrar
en la política, i quina "política" fan quan aborden les institucions.
Durant l'epoca del Generalísimo Aznar, les
privatitzacions de les empreses públiques afavoriren les butxaques dels seus amics.
I revolar els femers d'Eduardo Zaplana, el pirata més astut i cobdiciós de la
costa mediterrània, ha fet crèixer els saldos de molts comptes corrents. El
País Valencià és una terra mítica per als aficionats i els professionals de la
pirateria. El PP paga molt rebé les fidelitats i els favors rebuts.
L'últim botí que han repartit al País Valencià ha estat
les llicències d'emissió de la TDT. El PP s'ha assegurat que en la nostra
malmesa terra valenciana els seus No-Dos infames entraran a sac i a degolla en
totes les llars. La majoria de llicències adjudicades han anat a parar a les
mans i les butxaques dels seus amics: el feixista Jiménez Losantos, el franquista
Anson, El Mundo, l'exdirectora de Canal 9 Genoveva Reig... I també la Televisión
Comarcal de la Costera, Canal Costera, també coneguda per Tele PP de la
Costera.
Canal Costera és un exemple prou clar de televisió de
república bananera. La seua programació és una repetició constant de festes i
processons, i no en resum sinó en versió íntegra. Els seus informatius són de
"pagament": els ajuntaments que volen que les notícies del seu poble hi apareguen,
han de pagar la quota corresponent. Si no pagues, no ixes en la seua tele. Queda
palès, doncs, per quin criteri informatiu "plural i democràtic" es guien a
Canal Costera. Per això els principals protagonistes del seus "informatius" són
Francisco Camps, Fernando Giner i Alfonso Rus, i la rècua d'alcaldes, la
majoria del PP, que paguen la quota. Això sí: no hi passen pel·lícules porno. Però
sí misses i processons. No debades el falangista Giner, a través de la seua Diputació de València, "col·labora"
ostensiblement en el manteniment de l'emissora. Així, les festes de Vallada,
d'on és ell alcalde, les han repetides més que el partit aquell de l'España-Malta. L'aportació d'aquesta emissora
a la convivència democràtica dels habitants de la Costera és nul·la: un mitjà
que usa el criteri econòmic per destacar una notícia és clar que no pot aportar
res de positiu a la societat. I la majoria d'emissores que han rebut el regal
del govern Camps coixegen de la mateixa cama. Amb aquestes llicències
d'emissió, continuaran sembrant l'odi entre els valencians i afavorint la
imbecilització massiva de la societat valenciana per continuar fent ells bons negocis.
D'això tracta el manual del perfecte polític del PP: de com fer negocis, de saber
repartir el botí entre els amics. I com més cobdícia i més degeneració
democràtica demostren, més botí rebran.
Ha canviat la conjuntura, i el que abans el
pirata Zaplana va intentar fer d'una forma fosca i mafiosa - com no podia ser d'altra
forma tractant-se del màxim representant d'aquesta "tendència política" - ara,
aprofitant el canvi tecnològic que suposa passar de la televisió d'analògica a la
digital, ho fan de forma "legal". La Nit vella del 1998 es varen repartir 15 freqüències
d'FM, Mediapress Valencia va ser "agraciada" amb tres emissores - juntament amb
El Mundo, Las Provincias i Radio Espanya - aquesta era participada en un 15 %
del capital per Tabarka Media, grup que Zaplana va voler utilitzar juntament
amb les injeccions econòmiques del grup multinacional Bouygues i el Banco de
Valencia - que va donar un crèdit d'1,2 milions d'euros, avalat per Aguas de
Valencia en temps d'Aurelio Hernández, us recordeu? - aquest va ser el primer
intent per part del PP valencià pel control dels mitjans audiovisuals. La
intenció de Zaplana "barbanegra" era crear un grup mediàtic "privat i afí" utilitzant
el grup Tabarka Media. Ara ho han pogut fer i, a més a més, de forma "legal"
aprofitant l'opció que els ofereix el canvi de tecnologia dels senyals dels
televisors. Al final, d'una forma o d'un altra, l'objectiu ha estat complit, la
ultra-dreta nacional-catòlica espanyola ja té el control mediàtic
audiovisual del País Valencià.
manel costa |
dilluns, 9 de gener de 2006 | 15:38h
Potser ja ho ha explicat alguna vegada però almenys jo no ho he llegit. Podria explicar un dia perquè va abandonar ERPV després de ser-ne cap de llista crec que era a les eleccions generals?
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Ha canviat la conjuntura, i el que abans el
pirata Zaplana va intentar fer d'una forma fosca i mafiosa - com no podia ser d'altra
forma tractant-se del màxim representant d'aquesta "tendència política" - ara,
aprofitant el canvi tecnològic que suposa passar de la televisió d'analògica a la
digital, ho fan de forma "legal".
La Nit vella del 1998 es varen repartir 15 freqüències
d'FM, Mediapress Valencia va ser "agraciada" amb tres emissores - juntament amb
El Mundo, Las Provincias i Radio Espanya - aquesta era participada en un 15 %
del capital per Tabarka Media, grup que Zaplana va voler utilitzar juntament
amb les injeccions econòmiques del grup multinacional Bouygues i el Banco de
Valencia - que va donar un crèdit d'1,2 milions d'euros, avalat per Aguas de
Valencia en temps d'Aurelio Hernández, us recordeu? - aquest va ser el primer
intent per part del PP valencià pel control dels mitjans audiovisuals. La
intenció de Zaplana "barbanegra" era crear un grup mediàtic "privat i afí" utilitzant
el grup Tabarka Media. Ara ho han pogut fer i, a més a més, de forma "legal"
aprofitant l'opció que els ofereix el canvi de tecnologia dels senyals dels
televisors. Al final, d'una forma o d'un altra, l'objectiu ha estat complit, la
ultra-dreta nacional-catòlica espanyola ja té el control mediàtic
audiovisual del País Valencià.