Els humans i els altres éssers experimentem la vida mitjançant els nostres sentits. Les experiències més reeixides nodreixen els sentits. I quan més n’usa, més complerta n’és.
El sexe és l’activitat que n’usa de tots. Tacte, gust, l’olfacte, l’oïda i vista. L’amor, encara més. Els sintetitza i neuroconnecta a tots els allà presents. En les nostres activitat preferides gaudim d’ells inconscientment. Sense adonar-nos-en. Passejar per la vora de la mar de bon matí, és un bon exemple. Hi veus el blau fosc de la mar encalmada, la remor penetrant de la mar que colpeja des de l’horitzó, l’atzur despereant-se del cel, els verds de la vegetació terra endins, el tacte tou de la sorra que petges a cada passa. El gust salobrós de la brisa i de l'aigua marina en els llavis. El contacte de l’aigua freda encara que colpeja una volta, i una altra, contra els teus peus. El rompent de les petites ones contra la platja. La meditació personal. Tots i cascú tenim una idea de benestar. De bonança. I difereix d’uns als altres. Uns s’estimen més ser autònoms, i pagar-los. D’altres ens estimem anar en companyia per eixa platja. És més agradable perquè corprén aquells sentits de què parlàvem adés. Tots, però, sense exclusió quan marxem de vacances el que fem és anar a la recerca d'altres sentits. Deixar aquells que han estat pressionant-nos i evitant-nos de viure’ls de manera relaxada, plaent i intensa. No mediatitzats per l’estrès diari dels dies faeners, els embussos, trànsit, i els desplaçaments a reunions que no tenen una veritable importància. Sols, entesos per tothom, com a actes de presència. Tenim mala consciència de no dedicar el temps necessari per a crear conjuntament convivències amb la parella, els nostres fills, amics, família, etc.
Com deia mon pare: anem sempre amb el cul llogat.
Us convide a seguir llegint, si ho trobeu interessant de l meua estimada SADE
Cal molta comprensió quan has tingut una setmana dura. Al límit. Cal enraonar. I escoltar-se mútuament. Fer del lloc de faena un espai agradable. Tindre l’esplai ben a prop.
Crear l'entorn on ens agrada viure. Indrets que han de tindre la seua cadència, les seues flaires i sons. Que puguen veure-hi naturalesa i verdor. Habitacles ben airejats i ventilats. Ben aïllats, i que no els calga més enllà del mínim puntual l'aire condicionat i d'altres estris que ens retornen a la mentalitat dels primitius antics. I dels moderns darrers del tot val perquè m'ho puc pagar.
S’han apuntat aquesta setmana a fer piscina els nanos i son pare. Per a viure situacions i experiències tots junts. Els ha apuntat al campionat de futbol d’escoles. M. està de campionat d’España a Madrid, em telefona dient que poden ser les campiones si guanyen demà. A. Se n’ha anat al Racó a casa d’un amic. La iaia es troba convelescent encara i he de vigilar-la. Tanmateix, aquest matí un amic i un servidor hem fet una volta amb bici pel camí de l’Horta.
La de meditacions que poden produir unes pedalades i una bona conversa tot mirant els camps de l’Horta nord !
En definitiva parlem d’estils de vida. D'atmosferes vitals. Del canvi d'època que s'està produint. D’arribar a casa o al treball i ser respectuosos amb els altres. Sabem, del cert, que és difícil quan vivim sota molta pressió. I volem donar comprensió i tendresa i que se’ns entenga. Perquè cada microespai casolà és un petit laboratori -model- del planeta. Un lloc energètic en el SENTIT VITAL més ample de mot.
Peter Harper fa uns anys feu una enquesta en què comparava els ideals entre els estudiants japonesos i els anglesos. I contra tot pronòstic els resultats eren ben semblants. Volien viure en una casa còmoda i amb jardí, tindre una família i amics, una faena gratificant i a prop de casa, temps per a poder viatjar, fer esport, etc.
En el fons estaven creant un nou paradigma de vida. I capir això, en la -meua- vida professional i personal, té una repercussió brutal. I anar posant-ho en marxa més encara.
M'esforce en la discreció darrerament, per a no cometre tants d'errors.
R. m'ha enviat de bon matí una cita d'en Franz Kafka preciosa de Minimàlia:
Per a la felicitat no només n’hi ha prou amb el silenci, sinó que és l’única possibilitat.
Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya (1883-1924)
Per començar el dia amb combustible d'amor i transportar-lo fins arribada la nit.
Una besadeeeeeeta
M'acaba de telefonar la M. i em diu que han guanyat !
El que dèia: amb voluntat, com ma filla i tanta altra gent i pobrets (d'esperit) dels que no s'impliquen en coses que els afecta. Amb totes les temors. Qui no remena oli no es taca. I falla més. I sí, es taca moltes voltes, que tampoc està malament, s'acaba aprenent. La resta utopia i ucronia.
Una nova abraçada.