VilaWeb.cat
xrtrigo | CINQUÈ ANIVERSARI | divendres, 2 d'octubre de 2009 | 18:29h

 




FOIXIANA 

 





     Perquè  Foix ja no és un autor, sinó  un gènere. 

 

Sol, i de Foix, i amb el gest de l’estrella

em bec, tantost, les blaves longituds

per boscos tous i aromes de canyella

i punts dements que m’abracen, perduts. 


Si sóc: on vaig? Per quin asfalt sens rella,

-per quin film viu-, o mars subtils de druts,

vagueges ric? De quina força bella,

de quin estam, renasc ulls invençuts? 

 

Foix, et sóc vers. M’és plaent el missatge

de fa mil déus, el temps no m’és cap plany:

jo m’hi sent fill; i, imprudent sense dany, 

 

o rim de mot, jo refaig el llinatge

de l’urbs constant, i, de Traus, el parany

que em xucla tot. O de l’astral afany. 

Vicenç  Llorca

 

(Poema inèdit en llibre, aparegut a la revista “El pont”, núm 97, 1984)

 

Nascut a Barcelona el 1965, Vicenç Llorca ha publicat, entre d'altres, els llibres de poesia Places de mans  (Edicions 62, 1989. Premi Salvador Espriu 1988);  Atles d'aigua (Eliseu Climent Editor, 1995. Premi Vicent Andrés Estellés 1995), De les criatures més belles (Proa, 2006) i L'últim nord (Bromera, 2008. Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot 2007). En el terreny de l'assaig, destaquen Màrius Sampere. Assaig de revisió del Realisme Històric (Columna, 1989), Salvar-se en la paraula. Aproximació a la novel·lística de Miquel Àngel Riera (Edicions 62, 1995. Premi Joaquim Xirau 1994) i L'entusiasme reflexiu (La Magrana, 1997). En prosa, cal ressenyar el singular epistolari En absència de l'àngel (Columna, 2000) i els llibres il·lustrats Places de Catalunya (Lunwerg 2003) i Enric Monjo. La realitat de la figura (Lunwerg, 2006). Properament veurà la llum la seva poesia completa i podeu llegir les seves opinions al voltant de la cultura al bloc Quadern blau.

 

Il·lustració:Oli de Hammershoi (Col·lecció personal sobre la lectura en l’art de Juan Salas).


Comentaris: 4
  • Felicitats!
    Vicenç Llorca | dissabte, 3 d'octubre de 2009 | 13:05h
    Hola, Xulio! Acabo de veure el poema. Em plau compartir amb els lectors
    aquesta composició del 1984 que ha restat inèdita i que reflecteix bé
    el meu homenatge a Foix, al qual considero, jugant amb la seva pròpia
    estètica, un gènere per ell mateix. Moltes felicitats per fer un bloc
    amb tanta dedicació i continguts.

    Una abraçada,

    Vicenç
    • Hola Vicenç!
      xrtrigo | dissabte, 3 d'octubre de 2009 | 13:08h
      Bé, ja saps que per mi és un honor que hagis estat tu l'encarregat d'obrir aquest mes tan important per mi.
      Per la meva part espero continuar gaudint de la teva literatura i de la teva amistat.

      Una abraçada

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats