Ets usuari de Facebook (FB) i vas fent la viu viu: opines, llegeixes, aportes fotos i vídeos... I un dia t'afegeixes a un determinat grup i dius la teva; no passa massa temps i algú, la Nicole Agag Martos, hi esdevé el teu principal interlocutor: tanta gent en el grup i tan poc moviment; li he de reconèixer a la Nicole Agag Martos el mèrit de ser l'animadora del grup.
La Nicole Agag Martos és una mica despistada: ha oblidat d'afegir la seva foto al perfil. també em fa una mica de pena: quan cliques la impersonal imatge que la identifica i demanes per les seves amistats, observes -amb el cor encongit- que no en té cap. El primer impuls és oferir-te com a amic, però aquesta vegada la fredor del cap ha aconseguit véncer la calidesa del cor: "Ja fa dies que dura el nostre diàleg i ella no s'ha insinuat! Si jo faig el primer pas es podria ofendre o espantar!"
I mira que em sap greu no poder-la reconèixer! Perquè la Nicole Agag Martos si que em coneix a mi i a la meva família: escriu "està clar que a casa teva son de la dreta convergent" i que jo he sortit "reaccionari", però, em diu, que estigui tranquil perquè a la fi també seré un fatxa.
"Es com si del que us ha pogut ensenyar l'escola de la vida no n' haguessiu entés res, es com si de la vostra vida no en sapiguessiu fer-ne res... i alguns ja en sou una mica grandets, es a dir de la vostra vida no en fareu res...de bó". Nicole Agag Martos: m'has ben retratat!
"Ego, xuleria, mancances o corromputs per el pervers". Va per mi, i suposo que per algunes amistats; jo he de reconèixer les meves mancances, i l'expulsió del món lluminós de la missa dominical i de fer d'escolanet, per anar a raure (per culpa de les males companyies i les influències luciferines -no pas satàniques, eh!) al revers tenebrós.
(...)
La Nicole Agag Martos és una mica despistada: ha oblidat d'afegir la seva foto al perfil. també em fa una mica de pena: quan cliques la impersonal imatge que la identifica i demanes per les seves amistats, observes -amb el cor encongit- que no en té cap. El primer impuls és oferir-te com a amic, però aquesta vegada la fredor del cap ha aconseguit véncer la calidesa del cor: "Ja fa dies que dura el nostre diàleg i ella no s'ha insinuat! Si jo faig el primer pas es podria ofendre o espantar!"
I mira que em sap greu no poder-la reconèixer! Perquè la Nicole Agag Martos si que em coneix a mi i a la meva família: escriu "està clar que a casa teva son de la dreta convergent" i que jo he sortit "reaccionari", però, em diu, que estigui tranquil perquè a la fi també seré un fatxa.
"Es com si del que us ha pogut ensenyar l'escola de la vida no n' haguessiu entés res, es com si de la vostra vida no en sapiguessiu fer-ne res... i alguns ja en sou una mica grandets, es a dir de la vostra vida no en fareu res...de bó". Nicole Agag Martos: m'has ben retratat!
"Ego, xuleria, mancances o corromputs per el pervers". Va per mi, i suposo que per algunes amistats; jo he de reconèixer les meves mancances, i l'expulsió del món lluminós de la missa dominical i de fer d'escolanet, per anar a raure (per culpa de les males companyies i les influències luciferines -no pas satàniques, eh!) al revers tenebrós.
(...)
La Nicole Agag Martos en la seva vida fora del FB és una persona extremadament discreta: si la cerques al Google només apareix en entrades que apunten al FB. Deu treballar al sector privat i no pas en cap administració pública perquè el seu nom no apareix en cap diari oficial (ni funcionària, ni artista, ni dissenyadora gràfica: tots i totes gent de malviure!), mai ha fet cap comentari en cap blog, ni ha signat cap manifest, no està etiquetada en cap fotografia...
La Nicole Agag Martos serà nouvinguda, he pensat; perquè els de Caldes de tota la vida ens coneixem tots. Però és que ella, em coneix molt bé! I a mi que el nom de Nicole Agag Martos no em sona...! Progressista, i segur que solidària, no la veig en la Comissió organitzadora del Carnestoles o en la primera colla de "Allò que l'aigua s'endugué". Nicole Agag Martos? Tampoc la recordo en la Plataforma antiOTAN pel referèndum, ni en les dues campanyes per recollir i dur aliments i medicines als refugiats bosnians al camp de Pula (Croàcia). Potser, abans o després que jo, va estar en la Nicaragua del primer sandinisme recollint cafè prop de Jinotega o en la brigada de construcció a la Cooperativa El Salto. Jo... hauré de menjar cues de pansa?
També és estrany no haver coincidit amb la Nicole Agag Martos en l'MDT al poble (n'érem tan pocs els independentistes aleshores!), encara que potser el seu sobiranisme és recent, en aquest cas Benvinguda!
Segurament no ha estat un oblit: la Nicole Agag Martos és tímida; no és joganera: no posa la foto de la barrufeta o de la pantera rosa. Tampoc fa ostentació ideològica: en el seu distintiu no hi figuren el puny i la rosa, o el jou i les fletxes. Encara que si hagués d'afegir un símbol seria, esclar, una estelada, perquè ambdós hem coincidit en un grup del FB que demana una consulta a Caldes sobre l'autodeterminació de Catalunya. I en això posaria la mà al foc, la seva estelada seria com la meva: l'estel ben roig i el triangle groc; perquè (ho sento mama, ho sento papa!) ni la Nicole Agag Martos ni en Joan Vives Reixach som convergents.
Friso per celebrar la primera reunió a Caldes per l'organització de la consulta: a banda de la il·lusió que ja he manifestat per aquesta via que s'ha obert cap a l'alliberament nacional, ens coneixerem amb la Nicole Agag Martos, escoltaré atentament les seves reflexions sobre mi i la meva ascendència, debatrem les seves propostes, compartirem els nostres anhels independentistes i, de baixada per la Riera (si és que no viu a Dalt de Caldes o a la Fanera) farem una cervesa a ca la Luisa.
També és estrany no haver coincidit amb la Nicole Agag Martos en l'MDT al poble (n'érem tan pocs els independentistes aleshores!), encara que potser el seu sobiranisme és recent, en aquest cas Benvinguda!
Segurament no ha estat un oblit: la Nicole Agag Martos és tímida; no és joganera: no posa la foto de la barrufeta o de la pantera rosa. Tampoc fa ostentació ideològica: en el seu distintiu no hi figuren el puny i la rosa, o el jou i les fletxes. Encara que si hagués d'afegir un símbol seria, esclar, una estelada, perquè ambdós hem coincidit en un grup del FB que demana una consulta a Caldes sobre l'autodeterminació de Catalunya. I en això posaria la mà al foc, la seva estelada seria com la meva: l'estel ben roig i el triangle groc; perquè (ho sento mama, ho sento papa!) ni la Nicole Agag Martos ni en Joan Vives Reixach som convergents.
Friso per celebrar la primera reunió a Caldes per l'organització de la consulta: a banda de la il·lusió que ja he manifestat per aquesta via que s'ha obert cap a l'alliberament nacional, ens coneixerem amb la Nicole Agag Martos, escoltaré atentament les seves reflexions sobre mi i la meva ascendència, debatrem les seves propostes, compartirem els nostres anhels independentistes i, de baixada per la Riera (si és que no viu a Dalt de Caldes o a la Fanera) farem una cervesa a ca la Luisa.
