La literatura de na Victòria és el luxe estotjat cada nit. Ella, normalment, desa els seus escrits a poqueta-nit. També, potser, és la brisa fresca de la matinada.
L'he votada perquè és la sublimació de la quotidianeïtat diària.
Els seus escrits, però, no estan orfes d'imatges, serenors i suggeriments que -ens- apel·len directament al sent-i-ment corat-joiós individual i col·lectiu.
És la veu conscient que ens relata, a cau d'orella, a cadascú de nosaltres.
El llistó desat allà dalt, al meu parer, és força delerós.
Ronda i volta, vers cercant, el contingut bellament encadellat, adreçant-se en-vers l'arrelada centralitat foucaultiana.
M'acuse: sia, possiblement, el seu primer lector i comentarista......una de les poquetes coses de la què estic ben pagat de l'internat món virtual.
L'he votada perquè és la sublimació de la quotidianeïtat diària.
Els seus escrits, però, no estan orfes d'imatges, serenors i suggeriments que -ens- apel·len directament al sent-i-ment corat-joiós individual i col·lectiu.
És la veu conscient que ens relata, a cau d'orella, a cadascú de nosaltres.
El llistó desat allà dalt, al meu parer, és força delerós.
Ronda i volta, vers cercant, el contingut bellament encadellat, adreçant-se en-vers l'arrelada centralitat foucaultiana.
M'acuse: sia, possiblement, el seu primer lector i comentarista......una de les poquetes coses de la què estic ben pagat de l'internat món virtual.
TOT EL QUE SÓC
Tot el que sóc
benignament
s'escola
pels camins sinuosos
del cervell,
a cada replec flonjo i gris,
a cada somni blanc.
S'estén per la pell setinada
i el solc clivellat.
Fa punyides de dolor
al fetge i als ronyons.
Accelera el cor vermell i estriat
amb deler.
Tot el que sóc, avui,
és aquesta llàgrima
salada i dolça a la vegada...
Tot el que sóc
benignament
s'escola
pels camins sinuosos
del cervell,
a cada replec flonjo i gris,
a cada somni blanc.
S'estén per la pell setinada
i el solc clivellat.
Fa punyides de dolor
al fetge i als ronyons.
Accelera el cor vermell i estriat
amb deler.
Tot el que sóc, avui,
és aquesta llàgrima
salada i dolça a la vegada...
...aquest oximoró
aquest vent que m'afua el bescoll
i el pas petit del dia cap a la fosca.
Tot el que sóc ho espero
ajocada, a recer del mestral,
darrera els núvols,
submergida a la llum irisada
del sol que se'n va,
sota la neu de març,
caprici d'un hivern
que s'acaba.
Tot el que sóc...
un entrellat de mots
i de vivències
és amb vosaltres.
El pèndol de petites oscil·lacions (2009-03-04)
aquest vent que m'afua el bescoll
i el pas petit del dia cap a la fosca.
Tot el que sóc ho espero
ajocada, a recer del mestral,
darrera els núvols,
submergida a la llum irisada
del sol que se'n va,
sota la neu de març,
caprici d'un hivern
que s'acaba.
Tot el que sóc...
un entrellat de mots
i de vivències
és amb vosaltres.
El pèndol de petites oscil·lacions (2009-03-04)
si no hi fóssiu a l'altre costat de la mar, a les ones que oscil·len al país virtual, la majoria de sent-i-ments ( m'ha agradat ) abocats al bloc haguessin estat més efímers, no-nats, alguns, oblidats més promptament, altres, no formulats. Compartir amb vosaltres m'ha estat i continuarà essent un petit plaer de ma vida. Tot el que sóc avui és aquesta llàgrima salda i dolça...
Xesca m'ho deia abans de faltar: sols se n'ocupa (de mi), na Victòria.
I feta la indiscreció, reste callat.
Una besada sincera de fort reconeixement.
La sort és llegir-la i haver-te trobat a tu també, des d'allà, lluny, d'on escrius. Fidelment i atentament.
Un petó.
És una sort d'haver-vos trobat.
Un b7