Ja
han passat cinc anys des que els amics de Vilaweb em van convidar a
aventurar-me en el món digital a través d’un bloc que, finalment -després de
recordar una conversa sobre Marc Chagall amb Maria Àngels Anglada- portaria el
nom d’El Violinista Celest. Durant aquest temps m’ha acompanyat i, gairebé
sempre, m’ha donat enormes satisfaccions. Lectors i lectores, del bloc o dels
meus llibres, m’han comunicat les seves opinions a través d’aquest mitjà.
Per
a mi ha estat una mena de dietari en xarxa on, a més de notes personals, he
pogut penjar crítiques i opinions literàries. També he comptat amb la
col·laboració de bons amics i amigues que han acceptat escriure en alguns
moments. A tots ells els he de donar les gràcies per la seva generositat i
entusiasme.
Com
ja saben els habituals, des de fa algun temps he intentat introduir noves
seccions –“Negra i escandinava”, “Un cafè amb...”, “L’escriptor convidat”, “Traduccions”-
que aniran creixent a poc a poc a més d’emparellar-se amb altres propostes. La
meva intenció no ha estat mai guanyar cap cursa sinó publicar aquells textos
que m’agradaven i que volia compartir amb vosaltres.
Però
el motiu del post és explicar-vos que
durant aquest mes d’octubre tindrem una sèrie de col·laboracions especials
–poemes, contes, opinions- que volen celebrar l’aniversari d’El Violinista
Celest. Les anireu trobant en aquesta pàgina i espero que us resultin
interessants.
A
més a més, l’aniversari del bloc ve a coincidir amb la sortida de la meva nova novel·la
El somni de Tàrraco, de la qual ja
tindrem temps de parlar perquè veurà la llum el dia 27 d’octubre.
Serà
un bon mes, doncs, i espero compartir-lo amb tots i totes en la mesura que
vulgueu.
Deixeu-me,
doncs, fer-vos arribar la meva sincera abraçada, el meu reconeixement més
profund per la vostra fidelitat. Espero continuar mereixent la vostra atenció,
un assumpte gens fàcil sabent com sé dels vostres nivells d’exigència.
X. R. Trigo
Il·lustració: El
violinista celest, de Marc Chagall.
Una abraçada
Salutacions cordials.
Gràcies a tu, doncs, i a tots els lectors/es, per seguir-me, de vegades d'una manera tan incondicional.
Una abraçada
últimament no hi escric tant com abans, però continuo llegint-te.
Una abraçada