josepselva |
dilluns, 28 de setembre de 2009 | 17:35h
La memòria!, ah!, la memòria!
Caminoi que s’aprima i ens defuig, corriol
inconsistent que es perd entre bardisses, vaivé que fluctua entre el cisell del
picapedrer i la virtualitat del codi binari.
Curta memòria que ens protegeix les neurones de les
sobretensions del llamp de la indignació conduint-nos a la mar de l’oblit, tot
serpentejat pels meandres dels vapors etílics.
Veure per encavallar-se, beure per oblidar.
Som immersos en el magma que empeny la força
tel·lúrica dels esdeveniments eruptius i de sobte, com els viatgers del Centre
de la Terra,
ens escup la xemeneia de l’Etna i passem del foc a l’aigua i altre cop de l’aigua
al foc com en una sauna finlandesa.
Ens colpegen amb a-notícies com branques de bedoll i
suem pels porus, la carn s’encén, enrogeix de vegades de ira, d’altres de
vergonya, sovint de falses morenors de raig UVA, i envellim massa de pressa, ens
sensibilitzem i emmalaltim, criem al·lèrgies.
La memòria dels nostres avantpassats no esta feta
per nosaltres. Recordem les dates assenyalades?:aniversaris de fills, pares i
germans, dates de casaments i defuncions, noms de veïns i amics, coneguts,
ex-companys. De la Festa Major,
Corpus, Epifanía, l’Assumpció?
I ja no diguem les adreces i telèfons.
La nostra era no és memoristica sinó sensitiva i
cal tenir-los tots apuntats perquè no poden ser oblidats.
..si un cop
som cridats a actuar...professionalment, em fa feliç saber que no hi haurà
dificultat a trobar tot de gent, la pèrdua de la qual serà, amb el temps, un
autèntic benefici per la societat...
Si un dia se’m
demana una llista d’acusats, en tinc molts d’apuntats....
