Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
belda | dilluns, 28 de setembre de 2009 | 15:59h
Tot obrint una llauna de tomàquet he pres consciència de l’arribada de la tardor. L’hort ja no aporta prou tomàquets per fer-ne sofregit. Rumio, i tot esperant els dies encara més curts i el fred, em preparo per rebre l’hivern.


Encara cueja el ritme estival, el voltar amunt i avall, els balls a l‘aire lliure. Però ja amb una altra sensació, la de final de temporada. És el moment d’aturar de mica en mica l’activitat frenètica que afortunadament ens ha ofert l’estiu.

Com un indici del que s’esdevindrà, ahir vem estar-nos una bona estona a l’estudi del Mante, a Corbins, fent una passa més en l’Escala de la Vida, l’obra del David Esterri que algun dia publicarà la fundació Badabadoc. També vem aprofitar l’avinentesa per passar un bon grapat dels vinils que tant ens emocionen, les troballes inesperades de joies de la cançó ballable del país, a cedé. El proper 14 de novembre tronarem a celebrar l’Aplec Modernista Vallesà i volem tenir a punt un segon volum del Modernisme Aborigen que tan bona acollida ha tingut.

També seran uns bons mesos per tornar a intimar amb l’instrument, “el petit acordió de botons”, per veure que en surt. Per tornar a estar-s’hi ben sol amb el vertigen, o bé l’emoció, que provoca un full en blanc, una eina a punt. El no saber del cert si la inspiració expirarà, si la magnífica oportunitat d’explicar sensacions que atorga la música reapareixerà.

Els bolets esperen, si és que hi són. Amb el vostre permís, us deixo. A reveure.

Comentaris: 10
  • Ho tindrem tot pagat
    Quartera | dijous, 8 d'octubre de 2009 | 18:41h
    Des de Granollers uns pocs (però cofois) esperem el disc de l'Escala de la Vida amb candaletes (no pas a canaletes e!).

    Després d'un acte d'homanatge/adaptació del pensament d'en Pujols el segon pas és escoltar, llegir i pensar el treball que diuen que prepareu. Esperm rebre noticies fresques (no pas gelades) i poder enxufar-nos a les filosofades certes d'en Pujols!

    Visca!
  • Si hi són, bon saltat!
    perdoni les disculpes... uix! | dijous, 1 d'octubre de 2009 | 13:41h

    Hi ha petits detalls, i poètics, que ens fan adonar del pas del temps al llarg de l’any. Potser són els no-tomàquets de l’hort o potser la no-claror del cel en sortir de casa per anar a treballar. Perspectives diferents que ens porten a un mateix estímul.


     


    No deixa de ser curiós que aquesta associació que fem amb les estacions sigui totalment cultural i pròpia; i nosaltres la compartim bàsicament amb els països que resten al nord de l’equador, però encara més amb aquells que tenen el Mediterrani com a bressol i termòstat.


    Quan parlem d’hivern ens n’anem directament al recolliment que ens ofereix la llar de foc, la família i els amics_de_tota_la_vida. Segurament aquestes són les millors companyies, malgrat la intimació i la solitud que també denota l’estació del fred, per al procés d’hivernació que portarem a terme durant uns mesos; només gràcies a ells i al seu recer, la congelació no serà total (la mort) i mantindrem aquella espurna dins nostre que la primavera farà esclatar en dies i nits de rauxa.


     


    Si us demanessin de repartir les quatre capitals de província del Principat en les quatre estacions de l’any, com ho enllestiríeu?

    • sense terra ni tros, però amb mar i bosc
      embolica que fa fort! | dijous, 15 d'octubre de 2009 | 14:10h
      Fredolic i trompeta de la mort: hivern
      Rovelló i carlet: primavera
      Camagroc i rossinyol: estiu
      Cep i molleric: tardor
  • Doncs...
    l'amo del tros | divendres, 2 d'octubre de 2009 | 00:05h
    Sabadell, tardor.
    Tàrrega , primavera.
    Valls, hivern.
    Figueres, estiu.
    • i doncs...
      el terratinent | divendres, 2 d'octubre de 2009 | 15:36h
      Olot, tardor
      Felanitx, primavera
      Banyuls, hivern
      Dènia, estiu
  • Si hi són, bon saltat!
    Anònim | dijous, 1 d'octubre de 2009 | 13:38h







    <!--
    /* Font Definitions */
    @font-face
    {font-family:"Arial Narrow";
    panose-1:2 11 5 6 2 2 2 3 2 4;
    mso-font-charset:0;
    mso-generic-font-family:swiss;
    mso-font-pitch:variable;
    mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
    /* Style Definitions */
    p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
    {mso-style-parent:"";
    margin:0cm;
    margin-bottom:.0001pt;
    mso-pagination:widow-orphan;
    font-size:12.0pt;
    font-family:"Arial Narrow";
    mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
    mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
    mso-ansi-language:EN-GB;
    text-decoration:underline;
    text-underline:single;}
    p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText
    {margin:0cm;
    margin-bottom:.0001pt;
    mso-pagination:widow-orphan;
    font-size:12.0pt;
    font-family:"Arial Narrow";
    mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
    mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
    mso-ansi-language:CA;}
    @page Section1
    {size:612.0pt 792.0pt;
    margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
    mso-header-margin:36.0pt;
    mso-footer-margin:36.0pt;
    mso-paper-source:0;}
    div.Section1
    {page:Section1;}
    -->

    Hi ha petits detalls, i poètics, que ens fan
    adonar del pas del temps al llarg de l’any. Potser són els no-tomàquets de l’hort
    o potser la no-claror del cel en sortir de casa per anar a treballar.
    Perspectives diferents que ens porten a un mateix estímul.




    No deixa de ser curiós que aquesta
    associació que fem amb les estacions sigui totalment cultural i pròpia; i
    nosaltres la compartim bàsicament amb els països que resten al nord de
    l’equador, però encara més amb aquells que tenen el Mediterrani com a bressol i
    termòstat.


    Quan parlem d’hivern ens n’anem directament
    al recolliment que ens ofereix la llar de foc, la família i els
    amics_de_tota_la_vida. Segurament aquestes són les millors companyies, malgrat
    la  intimació i la solitud que també
    denota l’estació del fred, per al procés d’hivernació que portarem a terme
    durant uns mesos; només gràcies a ells i al seu recer, la congelació no serà
    total (la mort) i mantindrem aquella espurna dins nostre que la primavera farà
    esclatar en dies i nits de rauxa.



    Si us
    demanessin de repartir les quatre capitals de província del Principat en les
    quatre estacions de l’any, com ho enllestiríeu?
  • Si hi són, bon saltat!
    Anònim | dijous, 1 d'octubre de 2009 | 13:37h







    <!--
    /* Font Definitions */
    @font-face
    {font-family:"Arial Narrow";
    panose-1:2 11 5 6 2 2 2 3 2 4;
    mso-font-charset:0;
    mso-generic-font-family:swiss;
    mso-font-pitch:variable;
    mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
    /* Style Definitions */
    p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
    {mso-style-parent:"";
    margin:0cm;
    margin-bottom:.0001pt;
    mso-pagination:widow-orphan;
    font-size:12.0pt;
    font-family:"Arial Narrow";
    mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
    mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
    mso-ansi-language:EN-GB;
    text-decoration:underline;
    text-underline:single;}
    p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText
    {margin:0cm;
    margin-bottom:.0001pt;
    mso-pagination:widow-orphan;
    font-size:12.0pt;
    font-family:"Arial Narrow";
    mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
    mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
    mso-ansi-language:CA;}
    @page Section1
    {size:612.0pt 792.0pt;
    margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
    mso-header-margin:36.0pt;
    mso-footer-margin:36.0pt;
    mso-paper-source:0;}
    div.Section1
    {page:Section1;}
    -->

    Hi ha petits detalls, i poètics, que ens fan
    adonar del pas del temps al llarg de l’any. Potser són els no-tomàquets de l’hort
    o potser la no-claror del cel en sortir de casa per anar a treballar.
    Perspectives diferents que ens porten a un mateix estímul.




    No deixa de ser curiós que aquesta
    associació que fem amb les estacions sigui totalment cultural i pròpia; i
    nosaltres la compartim bàsicament amb els països que resten al nord de
    l’equador, però encara més amb aquells que tenen el Mediterrani com a bressol i
    termòstat.


    Quan parlem d’hivern ens n’anem directament
    al recolliment que ens ofereix la llar de foc, la família i els
    amics_de_tota_la_vida. Segurament aquestes són les millors companyies, malgrat
    la  intimació i la solitud que també
    denota l’estació del fred, per al procés d’hivernació que portarem a terme
    durant uns mesos; només gràcies a ells i al seu recer, la congelació no serà
    total (la mort) i mantindrem aquella espurna dins nostre que la primavera farà
    esclatar en dies i nits de rauxa.



    Si us
    demanessin de repartir les quatre capitals de província del Principat en les
    quatre estacions de l’any, com ho enllestiríeu?
  • Bon hivern
    Meritxell | dimecres, 30 de setembre de 2009 | 23:56h

    Bon hivern i bona inspiració que segur que arriba!

    Una abraçada

  • ...Plàcid com un àngel vol estar...
    Una Escala de Cinc | dimarts, 29 de setembre de 2009 | 16:32h
    Potser si l'àngel no s'ho mirés des de tant amunt
    el bacteri rumïa amb més senderi que el propi humà
    i la planta aguanta el xic que rumïa la bèstia
    l'humà que va ple de cabòries, plàcid com un àngel podrà estar


    Ens en sortirem!!!!!
  • L'astuta tuta
    Toni Balutxo| Adreça electrònica | dimarts, 29 de setembre de 2009 | 05:46h
    Carles, jo ara som a Mèxic i aquí la collita de jitomate s'allargarà fins a Nadal.

    L'any que ve ja aniràs més viu i plantaràs més tomatigueres per fer-ne conserva o de ramellet per penjar i tenir-ne tot l'hivern.


    Això sí, vés ben viu amb la TUTA, la batuta de l'infern.
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats