Continuo glossant l'esperit d'Arenys de Munt. Aquell dia van passar moltes coses. Va haver-hi moments màgics. Cal recordar-los, reflexionar-hi i explicar-los perquè són història i són futur. Mireu, si us plau, quina era la reacció de la gent quan s'acostava a votar una persona d'edat. La senyora que apareix en aquest vídeo encara va prou lleugera amb el seu bastonet, però hi va haver persones més grans, que anaven a votar de bracet dels seus fills. Malgrat la magresa de llurs cossos envellits pel pas dels anys, el seu vot tenia una força còsmica. Els aplaudiments eren sentits, emotius. Guaiteu.
És clar que això, aquells qui parlaven de "coacciones y amenazas" no ho ensenyaran. La pura realitat és massa evident per mostrar-la tal com és. Els espectadors de Telemadrid correrien el risc d'entendrir-se, d'emocionar-se. Encara pensarien que els catalans, en el fons, no som tan mala gent. I això no convé als mitjans que han de mantenir com sigui la mentida del nacionalisme espanyol que veu terroristes pertot arreu.
Benvolguts amics i amigues, els arguments són de la nostra banda, la democràcia és de la nostra banda, la intel·ligència és de la nostra banda i les emocions són també de la nostra banda. Tindrem la independència que volem i necessitem. I farem un monument a totes les àvies i avis valents que van fer història el 13 de setembre a Arenys de Munt. I tindrem un moment de record per a tots els qui, en aquests segles, no han estat a temps de veure acomplert l'objectiu. Treballarem per ells i per elles fins al final.
Benvolguts amics i amigues, els arguments són de la nostra banda, la democràcia és de la nostra banda, la intel·ligència és de la nostra banda i les emocions són també de la nostra banda. Tindrem la independència que volem i necessitem. I farem un monument a totes les àvies i avis valents que van fer història el 13 de setembre a Arenys de Munt. I tindrem un moment de record per a tots els qui, en aquests segles, no han estat a temps de veure acomplert l'objectiu. Treballarem per ells i per elles fins al final.
alliberaràs el país tu solet? Si senyor, l'heroi de Catalunya! Tot solet escopint contra els que, com tu, farem campanya pel sí en el referèndum de debò! Perdent més temps malparlant dels de casa que dels autèntics enemics. Si jo fos espanyol, em trencaria el pit de riure. La gent com tu no heu entès res, de l'esperit d'Arenys de Munt. Què voleu? una pàtria petita, només apta per patriotes purs i nets? Va home va, que ja cansa la cantarella aquesta dels que us permeteu de repartir carnets de bons i mals patriotes. A tu no t'ha votat ningú. A ERC els han votat 400.000 persones (600.000 a en Carod, el que per vosaltre és el gran traidor). Són 400.000 traidors que hem d'expulsar? Prou de dinamitar l'única possibilitat: la reconcciliació nacional (nacional catalana, esclar)! Arramanga't i a treballar per unir l'independentisme, no per trencar-lo més!!
Per cert, ja has promogut un referèndum, al teu poble? Perquè al meu l'hem promogut, l'hem fet malgrat l'embat de l'Estat i l'hem guanyat amb un 96% dels vots. I només ha estat possible amb el concurs de la CUP, ERC, EPM-ICV i CiU. Reconciliats malgrat les enormes diferències en matèria sectorial. Sense rancúnies, units pel el mínim comú denominador: la plenitud nacional.