Després de gairebé dos anys de navegació erràtica enmig d'una crisi econòmica brutal, el govern espanyol ha acordat unes mesures de solidaritat, no per sortir-se'n, sinó per reomplir la caixa que van buidar tan alegrement.
Moltes vegades les mesures més senzilles acostumen a ser les més eficaçes per solucionar un problema. En aquest cas les mesures més senzilles, les més fàcils de prendre, són les més injustes: el dèficit de la caixa comuna l'han de pagar, majoritàriament, les classes mitjanes i baixes de la nostra societat. La solidaritat afectarà a la butxaca de la gran majoria de ciutadans.
I la gran pensada ha estat aquesta:
Primer. Més càrrega fiscal per les classes mitjanes i baixes. Pujar l'IVA general, el que paguem tots, en dos punts significa que afectarà molt més a les rendes baixes perquè l'increment (que es igual per tothom) per a ells significa una pésic molt més gran en la seva butxaca que pel que té una renda molt més alta.
Segon. Perseguir i penalitzar l'estalvi. A Catalunya l'estalvi, no estirar més el braç que la màniga, ha estat i és una part del caràcter dels catalans. Ara voler i/o poder estalviar només servirà per seguir sagnant l'esforç (s'haurà de pagar entre el 19% i el 21%) de moltes famílies.
Tercer. Suprimir, menys d'un any després, la mesura "Chavista" (la reducció en l'IRPF del 400 euros) que només va ser una mesura electoral.
La crisi, la de les idees i la responsabilitat, continúa. L'econòmica també.
Anònim |
diumenge, 27 de setembre de 2009 | 14:12h
La política de malbaratar fons públics en la despesa per la despesa, per a servir els interessos creats i sagnar l'economia general tampoc és solidaritat.
El problema no són els impostos, sinó la manera d'utilitzar-los. A mi em semblaria perfecte que les rendes altes fossin les que contribuissin més en matèria impositiva, ja que com tots sabem en aquest mal anomenat estat del benestar, aquells que tenen rendes altes no s'han fet rics precisament a base d'esforç...bàsicament els tripijocs, l'especulació i el caler negre és el que els fa rics a costa dels altres. I la resta de gent a pencar i a ser legals. El problema és el mateix sistema. La hipocresia regna en un sistema capitalista que els hi va com anell al dit tant als de dretes com els que es fan anomenar d'esquerres. Però la reflexió base sobre el problema del mateix sistema no ha existit ni hi ha voluntat d'existir. I no ens confonguem. Transformar un sistema social per fer-lo més solidari i igualitari no significa haver d'anar amb carros i cavalls. I menys refundar el capitalisme.
No siguem demagògics. Està clar que les mesures que està prenent l'anomenat govern "socialista" espanyol del ZP no van enlloc. Però no volguem tirar-li tota la merda a ell tampoc. la política econòmica especuladora i sectorial de les dretes (espanyola i catalana) i de les suposades esquerres espanyoles ( i sovint també catalanes) ens ha dut on som. 23 anys de dictadura pujolista han incrementat les diferències socials entre les persones i fan que ara, tots aquells endeutats fins al cul que creien viure bé per tenir una hipoteca a 30 anys i pagar un cotxe que no es podien costejar, no tinguin ni per menjar. Ara tot són crítiques i res de solucions. Espanya ens porta a la ruina però els polítics d'aquest país també ens hi han portat, no siguem il·lusos. Així que autoreflexió, que en aquest país de botiflers convé, i molta.
I no ens confonguem. Transformar un sistema social per fer-lo més solidari i igualitari no significa haver d'anar amb carros i cavalls. I menys refundar el capitalisme.