AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge de l'activitat industrial; sota una col, canta el poeta:
Des d'una àrea de servei, la teva/nostra terra es com un parrac grapejat...
Un país vençut pel davant i pel darrere, d'atrotinada dignitat.
Adéu turons amics, adéu rieres boscos d'alzines i de roures i fagedes. Muntanyes del meu cor, adéu estrelles, adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.
Sona una guitarra i el solet no vol sortir a veure la terra promesa com fa el seu darrer sospir.
Adéu amor, bonica, la millor amiga adéu rateta que escombrava l'escaleta; I allà a sota una Col, canta el poeta:
josepselva |
divendres, 25 de setembre de 2009 | 23:01h
Segueix el patró ritmic i la idea poètica de l'Emigrant. Mira sinò:
Hermosa vall, bressol de ma infantessa, blanc Pirineu marges i rius, ermita al cels suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, Jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat? mes ai,mes ai! ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona
Yo pisaré las calles nuevamente, de lo que fué la tierra añorada, y en una hermosa plaza liberada, me detendré a llorar por los ausentes...
Yo vendré del desierto calcinante, y saldré de los bosques y los lagos y evocaré en algun "cim de Monserrat" a mis hermanos que estuvieron antes.
Yo unida al que hizo mucho o poco, al que quiere la patria liberada, disparé las primeras palabras, más temprano que tarde sin reposo, retornarán los libros las canciones, que quemaron las manos asesinas, renacerá vuestro pueblo de su ruina y pagarán su culpa los traidores...
Un niño jugará en una alameda y cantará con sus amigos nuevos, y ese canto será el canto del pueblo a una vida segada a Santa Eulàlia...
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Hermosa vall, bressol de ma infantessa,
blanc Pirineu
marges i rius, ermita al cels suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
Jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
mes ai,mes ai! ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
On trobaré tes cimes, bell Montserrat...?
Enlloc...
Jo dic plorant, amb un somriure, a boscos i riberes:
fins la propera...
Yo pisaré las calles nuevamente, de lo que fué la tierra añorada, y en una hermosa plaza liberada, me detendré a llorar por los ausentes...
Yo vendré del desierto calcinante, y saldré de los bosques y los lagos y evocaré en algun "cim de Monserrat" a mis hermanos que estuvieron antes.
Yo unida al que hizo mucho o poco, al que quiere la patria liberada, disparé las primeras palabras, más temprano que tarde sin reposo, retornarán los libros las canciones, que quemaron las manos asesinas, renacerá vuestro pueblo de su ruina y pagarán su culpa los traidores...
Un niño jugará en una alameda y cantará con sus amigos nuevos, y ese canto será el canto del pueblo a una vida segada a Santa Eulàlia...
Adaptació lliure de "Yo pisaré las calles nuevamente" de Pablo Milanes