La foto correspon al 13-S a Arenys de Munt. Les càmeres dels periodistes estan pendents de l'altra urna perquè hi ha l'alcalde, mentre en aquesta que es veu en primer terme els arenyencs anònims fan cua per votar. Urna i ciutadans que volen votar, aquesta és la màgia i la grandesa.
Recupero la foto perquè torno de sopar amb els amics, i un dels de la colla viu a Arenys de Munt precisament. És l'amic que més canya em fot políticament en les nostres tertúlies. Em destrossa. La qüestió és que aquesta nit m'ha descol·locat. El meu amic és federalista, votant socialista d'una fidelitat contrastada. Vota Zapatero, vota Montilla i a Arenys de Munt no sé què deu votar. És un federalista enamorat del projecte que va representar Maragall. Considera que l'ideal és un Estat federal, però aquesta nit m'ha confessat que va anar a votar el 13-S i que va votar sí. Es podria haver quedat a casa o podria haver anat a votar no. En canvi, es va engrescar amb la consulta i va agafar la papereta del sí. Amb una cervesa a casa Paco m'ha confessat que "no ens hi volen, no hi ha res a fer", en referència als espanyols i a Espanya. Segurament si pogués triar optaria per un Estat federal, però l'amic ha arribat a la conclusió que els espanyols no el volen, aquest model. Per tant, l'única sortida que hi veu és la independència. M'ho diu ell, que m'ha criticat del dret i del revés, que m'ha matxacat com cap altre.
Aquesta anècdota m'ha fet pensar que els federalistes tenen un problema seriós. En cas de referèndum, què votarien? Un federalista és, per principi, més partidari del sí o del no? Teòricament haurien de votar que no, però com que votar no voldria dir seguir amb el cafè per a tothom com fins ara, l'Estat federal continuaria quedant molt lluny. Llavors, un estat independent seria més semblant al federalisme que representa Maragall? Sigui com sigui, l'amic federalista, el maragallista de pro, el defensor (fins ahir) de Zapatero i encara de Montilla, va votar que sí. I no em sembla un detall irrellevant.
Recupero la foto perquè torno de sopar amb els amics, i un dels de la colla viu a Arenys de Munt precisament. És l'amic que més canya em fot políticament en les nostres tertúlies. Em destrossa. La qüestió és que aquesta nit m'ha descol·locat. El meu amic és federalista, votant socialista d'una fidelitat contrastada. Vota Zapatero, vota Montilla i a Arenys de Munt no sé què deu votar. És un federalista enamorat del projecte que va representar Maragall. Considera que l'ideal és un Estat federal, però aquesta nit m'ha confessat que va anar a votar el 13-S i que va votar sí. Es podria haver quedat a casa o podria haver anat a votar no. En canvi, es va engrescar amb la consulta i va agafar la papereta del sí. Amb una cervesa a casa Paco m'ha confessat que "no ens hi volen, no hi ha res a fer", en referència als espanyols i a Espanya. Segurament si pogués triar optaria per un Estat federal, però l'amic ha arribat a la conclusió que els espanyols no el volen, aquest model. Per tant, l'única sortida que hi veu és la independència. M'ho diu ell, que m'ha criticat del dret i del revés, que m'ha matxacat com cap altre.
Aquesta anècdota m'ha fet pensar que els federalistes tenen un problema seriós. En cas de referèndum, què votarien? Un federalista és, per principi, més partidari del sí o del no? Teòricament haurien de votar que no, però com que votar no voldria dir seguir amb el cafè per a tothom com fins ara, l'Estat federal continuaria quedant molt lluny. Llavors, un estat independent seria més semblant al federalisme que representa Maragall? Sigui com sigui, l'amic federalista, el maragallista de pro, el defensor (fins ahir) de Zapatero i encara de Montilla, va votar que sí. I no em sembla un detall irrellevant.
En canvi, el federalisme no exclou, ni de lluny, la independència. Un cop assolit l'estat federal, res pot impedir que, si els catalans ho volen, optin per la independència.
En qualsevol cas, és ben cert que per als federalistes de l'òrbita Maragall el dilema és de difícil solució.
No. Des del punt de vista de l'evolució de la Humanitat, l'organització de la Terra ja no és territorial sinó humana. Ens organitzem per ciutats-regions i ens enquadrem en el marc de civilització de la qual en formem part. El Món,més o menys,haurà d'anar per aquí.
El federalisme espanyol ens tanca a Madrid i ens convertim en un punt més del cèlebre AVE. El "món" espanyol es limita a això: de Madrid a capitals de províncies amb productes típics. El federalisme europeu no ens limita a Espanya sinó que ens obre a un món molt més gran, i ens comunica amb la capital de la indústria aeroespacial europea, Tolosa (no tenim encara una autovia directe,ni la tindrem fins que siguem a la taula de la UE),i tindrem al final trens a Lió ,Montpeller o Marsella amb tota regularitat i normalitat (ja se'n cuiden d'intentar blindar fronteres,perquè ja es veu inevitable el desmantellament dels vells Estats)
Argumentacions n'hi ha moltes.Però la principal és que el Planeta Terra està en perill real, i que els Humans ens hem de reorganitzar per defensar els drets de l'home,cuidar cadascú un tros de terra del que se'n fa responsable de mantenir i on ha de conformar una societat cohesionada pels drets socials i les llibertats. Tot plegat cohesionat pel Govern Mundial.
En un parell de generacions,a aquest planeta no el coneixerà ningú!
http://www.youtube.com/watch?v=XcLN1tsHF_I#t=6m32s
l'entorn socialista que ha començat a ensummar això. A la vista de la
realitat. L'alternativa ponentina és pura teocràcia d'estat.
Que l'eixida més universalment democràtica és Arenys.
Una abraçada Saül.