Ara fa poc més d'un any, el 6 de juliol del 2008, es va votar la moció de censura a Laporta. Moció que fou superada per l'actual President, però amb la derrota moral de tenir més de la meitat del socis en contra. Aquell mateix vespre TV3 va fer un programa especial, on dos convidats molt poc esportius -Antonio Franco i Lluís Foix-, van expressar la seva fòbia al President, demanant-ne la dimisió sense aportar ni un sòl motiu econòmic o esportiu, i amb la cantarella habitual de què no s'ha de barrejar esport i política.Ahir (24/09) el diari El Periódico obria en portada amb la ridícula historieta aquesta dels espies. Al matí dos dels tertulians al programa del Cuní, eren precisament els dos periodistes que van participar fa més d'un any al programa especial el dia de la moció, Antonio Franco i Lluís Foix. Casualitat? Una vegada més han deixat anar les seves fòbies particulars cap al President, amb arguments cada vegada més retorçats i recargolats. Es veu que aquest parell de sauris no barregen esport i política. Probablement és que en aquest país els únics que es dediquen a plantejar debats polítics, són els independentistes, i per la resta la política no és més que un negoci ben particular. Personalment el que em preocupa de veritat són les subvencions als mitjans de comunicació, i que el parell de dinosauris segueixin mamant del diner públic per poder decidir després qui ha de ser el president del Barça.
Dinofranco i Brontofoix ocupen llocs preferents a la llista dels antediluvians, però no son res mes que això. Hi ha un tipus de gent que no es de fiar, i com aquest, canviaran de bàndol quan els convingui.
Però això vol dir també que l'establishment esta inquiet. I això ens ha de fer feliços.