jordiborda |
dimecres, 4 de gener de 2006 | 21:16h
L'última cigarreta que vaig fumar va ser el dia 1 de gener a la tarda en un dels escassos espais per a fumadors de l'aeroport que la llei del govern espanyol no ha esborrat del mapa.
La sensació de ressaca i pulmons carregats, combinada amb l'estampa de quatre marginats arraconats en un indret sòrdid de l'aeroport em van fer decidir per l'abstinència.
Aquests dies m'ajuda la grip i uns xiclets de nicotina de gust horrorós.
Ara bé, no puc compartir l'apartheid al qual sotmeten als meus ex companys.
necessito ànim
La sensació de ressaca i pulmons carregats, combinada amb l'estampa de quatre marginats arraconats en un indret sòrdid de l'aeroport em van fer decidir per l'abstinència.
Aquests dies m'ajuda la grip i uns xiclets de nicotina de gust horrorós.
Ara bé, no puc compartir l'apartheid al qual sotmeten als meus ex companys.
necessito ànim
Avui fa 7 anys i 14 dies que vaig deixar de fumar. Val la pena, creu-me. Val la pena perquè descobriràs olors que fins ara el tabac t'amagava. Val la pena per els nous sabors que trobaràs quan gaudeixis d'una bona taula.Val la pena, evidentment, per la butxaca. Val la pena, professionalment, per la capacitat pulmonar que guanyes. Ho notaràs. Jo ho he notat quan he hagut de fer un take de cinc línies. I val la pena per la salut en general. Endavant! No defalleixis!