Ja vaig explicar una volta perquè quan vaig a Castelló compre xufes i les porte a Roma, sobretot el viatge d'agost que és el que cau més prop del cap d'any jueu. Fa poquet quan vaig anar a portar-li el darrer paquetet (s'ha convertit en una espècie de ritual d'amistat, el meu paquetet de xufes) li vaig preguntar com es deien en hebreu i em va dir que ells en deien habbhaziz que potser era com es deien en àrab.
Se'm va quedar la paraula al cap i li vaig preguntar al meu filòleg de llengües exòtiques de capçalera, que em va dir que volia dir 'fruit/gra/llavor bo/car/apreciat & estimat/benvolgut'. També em va dir que si deixàvem una cosa que es veu que es diu ductus consonàntic de les dues paraules sense vocalitzar, tant s'hi val entendre 'fruit preciós' que 'amor estimat'. La cosa em va fer gràcia i vaig pensar en escriure una entrada, però els filòlegs són molt ràpids i se'm va avançar i en va escriure ell una.
Inasequible al desaliento vaig pensar que l'escriuria igualment i que, a més, li furtaria un dels dibuixets que havia posat als seu, així que em vaig posar a voltar per google a veure què trobava.
Vaig trobar el nom en italià, els noms, perquè en té molts: mandorla di terra, dolcichino, babbagigi i zizzola di terra. Pel que he llegit és una planta de la que a Itàlia fa molts anys se n'ha abandonat el conreu, tot i que al Südtirol, fins els anys 20 les torraven per fer succedani de cafè.
També he llegit que a Sicília fins el segle XVIII es conreaven i es consumien tal qual. Ho he llegit a les cartes que l'abbé Dominique Sestini va escriure a Ses Amis En Toscane, Pendant Le Cours De Ses Voyages En Italie, En Sicile Et En Turquie. Explica el bon senyor al mateix text que els babbagigi (que és com es diuen les xufes en sicilià) els cita Homer en el seu Himne a Hermes i diu que banyades per la rosada són un excel·lent farratge per a les vaques.
Me n'he anat volant a llegir l'himne en qüestió (mira que si Homer parlava de xufes) però Joan Maragall ho tradueix per castanyoles que segons l'Alcover són Cyperus Longus i segons l'Enciclopèdia Cyperus Rotundus, mentre les xufes són Cyperus Esculentus. A aquest punt (i després d'un intercanvi d'emails amb el meu filòleg de llengües exòtiques de capçalera, que començava a ser delirant) he pensat que no en trauria cap trellat i que era millor deixar-ho córrer. Tot i que continue pensant que si Maragall haguera segut valencià potser hauria fet que Homer parlara de xufes.
Jo, en realitat, el que volia escriure és que tot i que el conreu i el consum de xufes ha desaparegut de Sicília, la paraula, la variant cabassissi (o cabbasisi), s'ha mantingut fins avui com a sinònim de collons, i que Camilleri la usa moltíssim als llibres de Montalbano, a qui, invariablement, Catarella fa 'girare i cabassissi', era una paraula que sempre m'havia fet molta gràcia (i sempre m'he preguntat com la tradueixen a altres llengües, com tradueixen en general el sicilià de Camilleri) i encara em fa més gràcia saber que en realitat vol dir xufes.
sí, convindran molts noms a un sol amor.
I un dia escriuré una cosa una mica més seriosa sobre l'operació que ha fet Camilleri amb la llengua...
Ah, i a Catalunya en diem xufles.
http://www.youtube.com/watch?v=VmJvZutYlrc
'Diverses són les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor'; alta i senzilla veritat, ben de veres.
Encara pots donar gràcies que el filòleg, en aquest temps, n'hagi escrit només un, de post. Seria més normal que n'haguessin caigut dos o tres. ;-P