Tan simple com escriure "Hallelujah" a l'Spotify i escoltar i re-escoltar la perla sense aconseguir l'esgotament esperat. Només podem obrir l'armari, remenar entre la roba d'hivern i posar-nos el barret. Tot sigui perquè després ens el poguem treure, abaixem el cap amb humilitat i seguim escoltant. Els tòpics, els clàssics, els temes.
[21 de setembre del 2009. Palau Sant Jordi. Barcelona]
Ja sigui amb la veu d'en Leonard,
Ja sigui en Rufus,
Ja sigui en Jeff,
O en John,
O en Gerard,
O la Keren,
O els Beirut,
Hi ha cançons imprescindibles. Cançons ben composades. I concerts brillants. Cohen. Al·leluia!
Ahir va fer el saltimbanquis. De debó. Cada cop que entrava a l'escenari i cada cop que en sortia, ho feia amb una jovialitat contagiosa. 75 anys. 75 espelmes i molta bufera per apagar-les. El senyor Leonard Cohen es va treure el barret i ajupir mentres el públic l'ovacionava sentidament. 3 hores de cançons. Un Palau Sant Jordi en ebullició. A alguns els vents els van sobrar. A d'altres les coristes els van cansar. Uns darrers potser van trobar-ho llarg. Tan fa. Era Leonard Cohen, i vam gaudir d'una llarga nit amb les seves cançons.
I quelcom així com que la nostra vida sigui tan dolça com una poma embolcallada de mel. Mai m'ha entusiasmat la mel, però potser ha arribat el moment d'assaborir-la amb poma...
Aquí. Aquí. Aquí. Aquí. Aquí la història (sorollosa) d'una cançó universal –sabíeu que va estar tot un any gestant "Halleluja"?. Aquí l'anhel enorme.
I quelcom així com que la nostra vida sigui tan dolça com una poma embolcallada de mel. Mai m'ha entusiasmat la mel, però potser ha arribat el moment d'assaborir-la amb poma...
Aquí. Aquí. Aquí. Aquí. Aquí la història (sorollosa) d'una cançó universal –sabíeu que va estar tot un any gestant "Halleluja"?. Aquí l'anhel enorme.
http://www.youtube.com/watch?v=lIq67VG8kM0&feature=related