Havia nascut l’any 18 a Picamoixons, a tocar de Valls. Als 11 anys ja treballava a la fàbrica, on cel.lebra l’arribada de la República, adquireix consciència de classe i s’afilia a la CNT.
L’any 35 tota la família es trasllada a Manresa i en Josep es posa a treballar en la cobertura del torrent de Sant Ignasi, una feina dura i insalubre, s’afilia a les Joventuts Llibertàries i s’integra al Cercle Naturista.
Dos mesos després de la sublevació feixista, amb només 17 anys, agafa el tren de la Columna Terra i Llibertat per anar a defensar Madrid. Entre en combat sense preparació militar de cap mena a Santa Olalla, a la vora de la capital espanyola.
Després de Madrid, participa en el setge de Belchite, a la batalla de Terol, el terrible hivern del 37, a la de Guadalajara, contra la Guàrdia civil i, finalment, al front del Segre. És nomenat Comissari de centúria i després, amb la militarització, capità. Al final de la guerra els enfrontaments entre el PSUC i els llibertàris s'agreugen i en Josep és detingut pel SIM (Servei d’Inteligència Militar, controlat pels comunistes), que el sotmet a violents interrogatoris. Quan el traslladen cap a la frontera, seguint la retirada repúblicana, s’escapa i passa als pirineus a peu, amb un company. És internat a Sant Cebrià, on la sarna se’l menja viu, i posteriorment l’envien al nord de França, a treballar en els contraforts de la línia Maginot, on el sorprèn la ofensiva alemanya. Viu com pot a la França ocupada, col.labora amb la resistència en el sabotatge d’un camp d’aviació i a finals de l’any 42, en el moment més àlgid del poder nazi, quan l’amenaça de la detenció i la deportació és cada cop més evident, decideix tornar a casa. Travessa de nou els pirineus i agafa un tren a Figueres. Un cop a Manresa descobreix, feliçment, que el seu expedient s’ha perdut i no hi consta cap ordre contra ell. Torna al tèxtil, reinicia el contacte amb els companys de la CNT i, malgrat la pressió de la polícia franquista, no dubte a incorporar-se a l’estructura de suport al Maquis. L’any 1950 és arrestat: Manresa, Via Laietana (més bufetades), la Model i de nou a Guadalajara, al penal, on compleix 4 dels 12 anys als que és condemnat.
Torna a Manresa, 17 anys després de marxar al front, i al tèxtil. Es casa. Té un filla, un fill greument malalt, quatre netes i dos besnéts.
Amb la jubilació reb una indemnització de l’estat pels anys passats a presó. Res més. En un país normal tindria una medalla al calaix i el cridarien un cop l’any per homenatjar-lo. A ell i a tants altres, fills d’un temps en el qual els herois no jugaven a pilota.
