El congrés de física solar acaba amb nous contactes. I aleshores passe de les amistats i coneixences professionals a les amistats virtuals. La visita a l'illa de Mallorca tenia un valor afegit que no havia desvelat fins ara. Vaig a conéixer en persona a la meua primera i més constant lectora, la que s'ha guanyat el títol de "Lectora preferida", Victòria, El pèndol de petites oscil·lacions.
Victòria em rep en sa casa juntament amb J. Ella és tota amabilitat i pau. Una llarga conversa sota els arbres en el que destaca un nesprer que ja presenta les flors que prompte seran fruits. La poesia, el record de Xesca, el cel de setembre, tot és tema de conversa. Que és d'estrany això dels blocs de Vilaweb! Permet fer amistats virtuals que després no deceben en fer-se reals. Aquesta casa virtual que ens acull ens permet expressar els nostres anhels comuns sobre el món i sobre el nostre país.
Segueix...
Victòria em rep en sa casa juntament amb J. Ella és tota amabilitat i pau. Una llarga conversa sota els arbres en el que destaca un nesprer que ja presenta les flors que prompte seran fruits. La poesia, el record de Xesca, el cel de setembre, tot és tema de conversa. Que és d'estrany això dels blocs de Vilaweb! Permet fer amistats virtuals que després no deceben en fer-se reals. Aquesta casa virtual que ens acull ens permet expressar els nostres anhels comuns sobre el món i sobre el nostre país.
Segueix...
A la
nit, tal com vaig prometre, cal posar en estació del telescopi de Lidl
que va comprar per recomanació meua. Les nits, com ja passa tota la
setmana, s'omplen de núvols de pluja tot just cau la nit, després de
l'horabaixa. Només podem veure el gegant del cel, Júpiter amb la seua
cort de 4 satèl·lits, en fila i situats tots a un costat. Els fotons de
llum que provinents del planeta li arriben només a ell, encenen les
pupil·les del nen amatent a les meues explicacions. Els nens són sempre
els millors alumnes. Crèduls de vegades però sempre curiosos i sense
vergonya per preguntar. Llestos en definitiva.
I sota la nit mallorquina parlem de constel·lacions, de galàxies llunyanes, d'estels blaus i rojos o eren verds i taronges? Finalment la pluja fina comença a mullar el telescopi i cal cercar recer a una bona taula per fer la xerrada nocturna.
I escolte la dolça parla mallorquina que et sobta de vegades amb paraules bellíssimes però desconegudes per a mi com ara xapar.
I sota la nit mallorquina parlem de constel·lacions, de galàxies llunyanes, d'estels blaus i rojos o eren verds i taronges? Finalment la pluja fina comença a mullar el telescopi i cal cercar recer a una bona taula per fer la xerrada nocturna.
Al matí els rellotges de Sol de Rafael Soler, situats ací i enllà per tot el passeig marítim, marquen les hores sota un Sol benigne que no crema mentre ens dirigim a la bella catedral de Palma per veure altra meravella illenca, la capella del Santíssim on s'hi troba un grandiós retaule ceràmic de l'artista de Felanitx, Miquel Barceló.
Però mentre hi arribem ens delectem en l'onada de color que el rosetó de llevant projecta sobre el centre del temple. Onades de blaus, grocs i rojos que pinten les cares i els cossos dels visitants que es deleixen per banyar-se en aquesta llum celestial...
I finalment arribem a l'obra de Barceló. A la dreta una ona gegant en perpetua caiguda mentre un estol de peixos s'enfonsa cap a nosaltres. Estrelles de mar, gambes i algun ham esperant que un peix s'hi enganxe.
A l'altre costat tot un món vegetal, pans cruixents, figues, albargines,...
I al centre apareix un Crist fantasmal.
Fora ja passegem. Cort, l'ajuntament de Ciutat, amb un rellotge amb nom de figuera amaga la firma de l'autor al costat de la porta principal. Mestre Caragol puja la paret des de fa segles..
I la plaça de Santa Eulàlia, lloc indigne on eren ajusticiats els pobres jueus mentre l'església acull encara, com fa segles, la noblesa illenca.
I dinem a Valldemossa, a un indret ben plaent, ple d'història i bon menjar. I conec les coques de patata de Ca'n Molinas que semblem monetes de Pasqua però que se't desfan a la boca en tastar-les.
Gràcies, Victòria, per fer-me conéixer alguns dels secrets de l'illa. Tinc la sensació d'haver tocat un bocí de cel.
no va ser un somni. Jo també tinc aquesta sensació d'haver tocat un bocí de cel... que no el vàrem tocar? Gràcies a tu, també, per tot el temps, els ulls i els coneixements, per Júpiter, malgrat els núvols, pels llibres i l'amistat.