xcapdevila |
divendres, 18 de setembre de 2009 | 13:04h
Està clar que el referèndum d'Arenys ha servit per a moltes coses, a més de posar els de Munt al mapa i d'aixecar enveges a la banda de mar. No és doncs, com alguns s'obstinen en afirmar, "una pantomima" que no serveix per a res. Ha servit per parlar i debatre -i això ja és bo-, ha servit per fer festa i somniar -i això també ho és, i molt-, i ha servit per avisar, per comparar, per mesurar, per polir estratègies, per fer política... i això també és bo, molt bo.
A l'entorn de la consulta independentista s'han dit moltes tonteries, algunes exageracions i diverses mentides. A banda i banda, també a la dels bons o a la dels nostres, com per exemple un titular d'un mitjà obertament nacionalista que deia "La majoria de partits catalans donen suport al referèndum" i a l'hora de concretar apareixia la CUP i ERC, un membre de CDC amb el prestigi tant qüestionat com l' Àngel Colom i una referència a l'ambigüitat habitual d'ICV del sí però no... Això és la majoria?
Sí que és cert que defensors i crítics del referèndum d'Arenys han coincidit en constatar que els errors de l'Estat, d'intentar prohibir, d'enviar un advocat falangista, d'autroritzar la manifestació fatxa, d'opinar amb menyspreu, de demanar compareixences a les Corts... han donat al referèndum una volada i una participació que ningú s'esperava. Una conclusió de tot això pot ser l'afirmació molt clara i lúcida d'un ciutadà d'Arenys que jo crec que respon a una opinió molt generalitzada: "després de tot el que ens han fet jo he anat a votar i he votat que sí, si la cosa anés en sèrio, segur que m'ho hagués rumiat molt més i probablement votaria que no".
Aquests dies han sortit informacions i articles analitzant el tema i n'hi ha alguns de molt bons, sobre tot els que describien i comparaven, més que els que opinaven des del posicionament convençut i innegociable. N'he seleccionat dos, no tant per estar a favor o en contra, sinó per això que us deia de l'anàlisi i les comparances. Us els adjunto aquí sota en els arxius.
L'èxit del referèndum d'Arenys no ha estat només el resultat aclaparadorament afirmatiu sinó també haver centrat el debat polític nacional que sempre acompanya la Diada de l'Onze de Setembre; totes les altres coses, des dels xiulets-aplaudiments a la Noa a la sentència del TC sobre l'Estatut s'han quedat en segon pla. I no diguem ja, el lliurament de la bandera vilanovina o el 150 aniversari del Macià
La participació a mi no m'ha semblat tant extraordinària; en qualsevol consulta "normal" hagués estat un desastre i a més hi havia la trampa d'incloure als menors de 16 a 18 anys, evidentment tots ben proclius a la festa i a la independència. Un 59 % d'abstenció és molta abstenció, o al menys ho era quans ens queixàvem del poc interès dels ciutadans pel referèndum de l'Estatut o les eleccions europees.
Amb tot això, jo segueixo empadronat a Vilanova i la Geltrú i no a Arenys. I al meu poble el referèndum no serà impulsat per l'Ajuntament. El ple municipal d'aquesta setmana ha rebutjat les mocions d'ERC, CiU i la CUP ("Dios los cria...) amb els vots contraris de PSC i PP ( ...i ellos s'ajuntan"). ICV, també a Vilanova, ha seguit fent el ridícul, negociant primer la proposta i abstenint-se al final; val a dir que fa poc van oposar-se amb rotunditat a que es fes un referèndum sobre la gossera (tema també "apassionant") perquè aquests no eren tema de competència municipal.
Hi ha una entitat que jo no coneixia, potser perquè no treu bandera a la Comparsa, que es diu "Desperta" i que vol convocar el referèndum a Vilanova i la Geltrú. Em sembla magnífic. Doncs que el convoqui ! Jo vull que el convoquin! I crec que tots hauríem de voler que el convoquin, fins i tot els que voldrien votar no, i també els que a l'Ajuntament voten, amb coherència, en temes que la llei no els hi dóna competències.
Per què tenim por del debat i l'alegria?
Si el convoquen, jo aniré a votar. I a més, votaré que SÍ.
xcapdevila |
divendres, 18 de setembre de 2009 | 18:42h
Col·leguis Josep i Joan.
Gràcies pel comentari i per la vostra alegria.
Però al tanto, ni ja soc al sac, ni m'afegieixo a res de nou. Penso el mateix que he pensat sempre: aquest país estaria mol millor sent independent que no pas sent espanyol i a més els separadors cada dia ens donen més arguments perquè augmentin els separatistes. Altra cosa és si l'estat propi ens convè o no (a les empreses catalanes, per exemple) i si la coiuntura general (¿quina potència ens dóna suport?, com a Kosovo, Croàcia o Lituània per exemple) ho fa possible.
Mentre, parlar, debatre i educar els ciutadans em sembla collonut.
Educar, no imposar, ni dictar pensaments únics. Perquè resulta que els que voten al PP, o al PSC, (fins i tot alguns que voten a la Díez, als Ciutadans o a la Falange) a Catalunya, també són catalans. Ens agradi o no. I sumats, a vegades, són majoria.
josep farreny| Adreça electrònica |
divendres, 18 de setembre de 2009 | 15:56h
Un més al sac!
EL titular del diari del que escrius parla de partits catalans suposo perquè considera que el psc i el pp i ciutadans i falange i la rosa diez, etc, no ho són.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Gracies pèr recomanar-me l'article.
Gràcies pel comentari i per la vostra alegria.
Però al tanto, ni ja soc al sac, ni m'afegieixo a res de nou. Penso el mateix que he pensat sempre: aquest país estaria mol millor sent independent que no pas sent espanyol i a més els separadors cada dia ens donen més arguments perquè augmentin els separatistes. Altra cosa és si l'estat propi ens convè o no (a les empreses catalanes, per exemple) i si la coiuntura general (¿quina potència ens dóna suport?, com a Kosovo, Croàcia o Lituània per exemple) ho fa possible.
Mentre, parlar, debatre i educar els ciutadans em sembla collonut.
Educar, no imposar, ni dictar pensaments únics. Perquè resulta que els que voten al PP, o al PSC, (fins i tot alguns que voten a la Díez, als Ciutadans o a la Falange) a Catalunya, també són catalans. Ens agradi o no. I sumats, a vegades, són majoria.
EL titular del diari del que escrius parla de partits catalans suposo perquè considera que el psc i el pp i ciutadans i falange i la rosa diez, etc, no ho són.
Salut i república.
Josep
Sabia que acabaries venint amb nosaltres, no podia ser d'una altra manera.
Joan