Respecto i molt tots els meus compatriotes que ara s'han engrescat amb els referèndums. Però dit això a mi em semblen una pèrdua de temps i un camí que no porta enlloc més que a la fustració. L'únic èxit del referèndum d'Arenys és la reacció de Madrid, la reacció de la caverna, dels falangistes... Però el simulacre d'Arenys és com els partits amistosos de la selecció catalana de futbol. Ens van entretenir uns anys, ens van fer il·lusió, però ja ens hem adonat que no han portat enlloc i el reconeixement oficial és tan lluny ara com ho era quan van començar a fer-se aquests partits. Els catalans o potser millor dit els ciutadans de la comunitat autònoma ens pronunciem en cada cita electoral. A les últimes eleccions espanyoles d'ara fa un any i mig els resultats a Catalunya van ser: PSC-PSOE 25 diputats, CiU 10, PP 8, ERC 3 i ICV 1. Aquesta és una fotografia real, encara que no l'única, del país que tenim. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya tindrem l'oportunitat de tornar-nos a pronunciar i el vot si que serà útil i transcendent. Aquest és el "referèndum" que cal guanyar.





Jo crec que aquest referèndum ha estat molt important si no ningú n'hauria parlat. Ha demostrat que aproximadament el 40% dels habitants d'Arenys de Munt són independentistes. Una part molt reduïda de la població de Catalunya és cert, però un primer pas.
Es curiós que, fins al moment, ningú ha volgut contrarrestar-lo fent-ne un on es demani si els catalans se senten espanyols.
Sembla que n'hi hauran més, de referendums i,si no n'hi han, serà perque els aturaran no perquè la gent no els vulgui fer. Senyal que aquí encara queda un fort sentiment nacional que fa, entre altres coses, que quan surtis a jugar amb la teva filla nens d'origen magrebí se li adrecin en català i no en espanyol com voldrien els que diuen que els catalans es pronuncien en cada cita electoral.