Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada d'El Punt del Barcelonès Nord. Tracta dels problemes que ocasiona a la ciutat la manca d'efectius de Mossos d'Esquadra i de la Policia Local.Badalona és una ciutat complicada en qüestions de seguretat. Ho és pel volum de població, és la tercera ciutat del país en nombre d'habitants, i perquè concentra grans volums de població en situació de risc i exclusió social, cosa que fa més prima la línia que separa la desesperació del crim. Tenint en compte aquestes variables, la ciutat hauria de tenir una dotació de policia –Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana– molt per sobre d'altres municipis, per tal de garantir la seguretat dels ciutadans. Badalona, però, està col·lapsada.
Dos casos que parlen per si sols: un amic meu es va acostar a les dependències dels Mossos de Badalona un diumenge al matí per denunciar un acte de vandalisme contra una finca de la seva propietat. A la recepció de la comissaria hi havia una persona davant seu que després de parlar amb l'agent de guàrdia va marxar amb cara de resignació. Li arriba el torn i demana posar una denúncia, però el mosso de guàrdia li demana que torni a les sis de la tarda perquè el servei està «col·lapsat». El meu amic fa un cop d'ull a la sala i comprova que no hi ha ningú. Li comenta a l'agent que no pot tornar més tard, però aquest no li dóna alternativa. Resignat, marxa disposat a tornar un altre dia i sent com la dona que el precedia explica a un familiar que malgrat que li han forçat el cotxe no ho pot denunciar immediatament, tot i que té el vehicle obert al carrer.
El meu amic, que és un home pacient, decideix tornar dos dies després. Hi va més d'hora. El rep una agent que amb prou feines pot atendre el telèfon, que no para de sonar. Ell es tem el pitjor. Ella li ho confirma. S'haurà d'esperar un mínim de quatre hores. A la sala d'espera no hi torna a haver ningú. L'agent li comenta que la comissaria de Badalona té molta feina i l'insta a posar la denúncia, si té pressa, a la comissaria d'alguna ciutat veïna. Ell conclou que potser és així com a Badalona els Mossos es treuen la feina de sobre. Com que sap que el seu és un tema menor, més que enfadar-s'hi, els plany.
Segon cas. Aquest dimarts, el diari publica que el sindicat de la policia local denuncia la falta d'agents en cap de setmana. El sindicat ho calla, però la veritat és que hi ha una situació històrica d'absentisme a la Guàrdia Urbana, sobretot els caps de setmana i els festius. Resoldre-ho depèn dels responsables polítics i dels mateixos sindicats, però hi ha mala peça al teler. El problema és que l'actitud d'uns pocs perjudica el conjunt del cos, al qual no se li pot retreure la professionalitat.
És, doncs, un problema de manca d'efectius en les dues potes que han de garantir la seguretat de la ciutat –policia autonòmica i local–. Es pot fer demagògia i criticar el govern local per haver impulsat la introducció de les noves tecnologies en la tramitació de les denúncies de civisme –els famosos SMS–, però la millora de les eines no és un problema, al contrari.
On tenim un conflicte és en la disposició d'efectius, i això és una qüestió econòmica que afecta l'Ajuntament i la Generalitat. Tenim prou diners per disposar de les plantilles que ens calen? Malgrat la crisi, aquesta és una prioritat que necessita tots els recursos que convingui, sobretot per evitar que certes situacions en alguns barris de la ciutat s'escapin de les mans i el problema adquireixi unes dimensions que després demanarà molt més temps i recursos per ser solucionat. Sovint el debat sobre la seguretat està associat a un discurs de dretes. Sembla una actitud poc progressista invertir en policia quan es podrien destinar més recursos a serveis socials. Una cosa no treu l'altra; hi ha d'haver diners per a la prevenció i la pedagogia, i també per a la seguretat. I quan no hi ha diners per a tot s'ha de ser conseqüent i prioritzar. I a vegades, si els problemes et desborden, cal prioritzar la seguretat, cosa que permet després invertir en prevenció.
