farri |
dimecres, 16 de setembre de 2009 | 15:38h
Aran ei un país pionièr en consultes populares dera sòrta d'Arenys de
Munt. Siguec eth pòble aranés qui decidic que volie qu'eth petit país
occitan des Pirenèus s'associèsse liurament damb eth Principat de
Catalonha, e donques, damb era Corona d'Aragon. Era volontat des
aranesi siguec tant persistenta que, a despièt de nombroses invasions
franceses, era val occitana s'associèc liurament a Catalonha, e en
sègle XIV li siguec autrejat eth privilègi dera Querimònia.Non ei enquiath 1834 que se sotmet Aran. Se sotmet tà Espanha damb Maria Cristina de Borbon. Catalonha ja ère sometuda.
Ei evident, que dera madeisha manèra qu'es catalans volem eth dret a decidir qué ei çò que volem èster, eth futur deth pòble aranés deu èster ua decision des aranesi, e sonque des aranesi.
Cau, totun, qu'era val d'Aran se botge. Aran a un Conselh Generau de quèrres damb ua politica culturau en clau occitana e que semble que trabalhe fòrt entara identitat. Aran a artenhut un acòrd de totes es fòrces politiques entara ua naua lei d'autogovèrn plan ambiciosa. Totun, tostemp que i sò anat i è remercat ua situacion marrida dera lengua, bric de sentiment occitan, e i è respirat un fòrt espanholisme.
Eth 88,88% dera poblacion dera Val d’Aran declare que compren er aranés, eth 62,24% dera poblacion ditz que lo sap parlar. Un 60,3% parle en castelhan, un 28,5% parle occitan, e er 11,2% catalan. Deth 28,5% de parlants d'aranés, eth 90% des parlants cambie de lengua deuant d’un interlocutor qu’use eth castelhan, eth catalan o eth francés, maugrat qu'eth 88,88% comprenen eth gascon.
E en Occitània demoren damb illusion qu'Aran sauve era lengua e era cultura occitanes.
Actuaument er estat espanhòu ei ua pretenuda democracia qu'a coma cap d'estat eth successor escuelhut peth dictator, a on encara se conserven er imne e era banèra deth "régimen" e a on era quèrra violenta ei ilegau mès era dreita assassina e/o eretièra der ancian regim ei pleament legau; se presente a eleccions e a cargues en poder.
En estat espanhòu tot vire ath torn d'ua constitucion interpretabla, sus era que i mane un tribunau en que i meten e i trèn jutges es dus partits que se disputen eth govèrn espanhòu cada quate ans, e qu'ara compartissen er Eusko Jaularitza.
Mentre un tribunau mane mès qu'un referendum, damb era democracia representativa non i guanham arren. Ei per açò qu'eth pòble d'Arenys de Munt a anat mès tà delà e a montat ua alternatiua de democracia participativa.
Aqueri que se presenten coma democrates e dan leçons de legitimitat non èren preocupadi pera preséncia deth fascisme en Arenys de Munt, mès pera consulta populara.
Totun, un solet pòble a parlat, e a dit qu'en alternatiues de democracia participativa, era participacion ei mès nauta qu'en ues eleccions europèes o quitament entar Estatut, maugrat sonque i auie un lòc a on votar e non pas quauqui collègis electoraus.
Creigui qu'es politics que tant critiquen era accion d'Arenys de Munt, deurien soscar sus eth tèma. Era abstencion enes comicis "legaus" ei mès nauta qu'enes consultes populares.
Hè sèt sègles qu'es abitants d'ua petita val occitana des Pirenèus heren a trantalhar eth reiaume de França, e maugrat fòrtes agressions e invasions, artenheren eth dret de decidir ce qué volien èster. Actuaument un petit municipi deth Maresme a començat un procès parièr, que s'esten dejà per 60 municipis mès de Catalonha, e que seguirà mès tà delà.
Ei damb era democracia participativa qu'era umanitat a artenhut es sues libertats.
Auem ua auta Querimònia?
XXII
Atau donques, pera madeisha instància e suplica des procuradors de des sindics nomentats, hèta a nosati, tant en sòn nòm, com en des comunautats d'a on son aguesti procuradors, establim, concedim e ordenam entà tostemp, per nosati e pes nòsti qu'aguesta Val, per aguest nòste estatut, sigue tostemp amassada ath nòste reine d'Aragon e ara sua corona, e ne per venta, ne per donacion ne permuta, ne cap aute procediment, pogue èster de cap manèra separada, ne alienada d'aquest reine ne dera sua corona.
Ça que la, parlam de detalhs e non deth hons deth mèn escrit.
Simplaments volia deishar clar, qu'açò des consultes populares entà qu'eth pòble decidisque qué ei çò vò èster, non s'ac an inventat en Arenys de Munt, que hè sègles qu'ena val d'Aran s'auie dejà hèt.
M'agradarie qu'era gent signèsse es sòns comentaris. Resulte fòrça desagradiu e incomòde arrespóner a un anonim.
Me pòdes díder anonim, sense problèma. Non patisques, non i pensi participar mès.
Era division provinciau ei de 1833, hèta per Javier de Burgos, mès non ordenada per cap borbón, mès peth govèrn de torn.
Eth hons ei que non ei eth madeish Aragon que Catalonha, ne que Bush aucupe Iran qu'er Iraq(e quina pena es lengües d'Aragon)
Bon viatge!
Amic anonim, o amiga anonima. E te poderia demanar per qué aguesta ostilitat?
No sé escriure en occità, us en demano disculpes.
La Vall d'Aran es va integrar al Principat de Catalunya. Joan I la hi va integrar definitivament a les Corts de Montsó de 1389. La Generalitat ho confirmà durant l'interregne (1410-1412).
L'expressió "Regne d'Aragó" es refereix a la totalitat de la Corona (València, Aragó, Catalunya, Mallorca, etc.). Dins la Corona, l'Aran es va integrar a Catalunya. Sí que és cert, però, que hi ha hagut alguna època, almenys a la primera meitat del segle XVII, que la Vall d'Aran ha depès, militarment, de l'Aragó, país veí amb el qual, naturalment, les relacions sempre han estat importants.
[PD: Òbviament, els aranesos posseeixen el dret d'autodeterminació.]
Gràcies per la teva aportació.
Suposo que l'amic anònim ha aconseguit desviar l'antenció i centrar-nos en dates i llocs.
Sofismes a part, el tema de fons, però, rau en dues qüestions principals, sense necessitat d'anar filant tan prim.
L'una és que la vall d'Aran és el pionera en el fet que el poble decideixi què vol ser, malgrat la pressió militar francesa, és a dir, segles abans que Arenys de Munt, els aranesos van fer el mateix.
L'altra és, que Aran no se sotmet a Catalunya sinó a Espanya. És l'estat espanyol, per una cèdula signada per Maria Cristina de Borbó el 1834, que sotmet Aran a l'estat perdent la vall tots els privilegis. Aquesta constatació és important, sobretot veient l'anticatalanisme que es respira a la vall, molts cops traduit en preocupant espanyolisme enlloc de ser-ho en un lògic occitanisme.
Evidentment els aranesos tenen el ple dret a l'autodeterminació. Faltaria més! A poder ser, però, que Baqueira-Beret (sic) no influeixi en llurs decisions.