A continuació reproduesc un fragment de la notícia publicada
per peròdic AVUI el dia 4 de gener de 2004, amb aquest titular: L'executiu
balear potenciarà les variants dialectals en detriment de la difusió de la
llengua estàndard. «El Govern Balear també va aprovar la revisió de
les funcions de l'Institut d'Estudis Baleàrics, mesura que comportarà la
creació d'un departament de filologia que es dedicarà únicament a l'estudi de
les varietats dialectals del català a les Balears amb l'edició de textos i
material didàctic. Fiol va defensar el mallorquí, menorquí i eivissenc com un
dels principals patrimonis culturals i va avançar la possibilitat de
subvencionar l'edició de llibres de text que recullin vocabulari dialectal.
Aquestes mesures ja van
provocar les primeres reaccions de protesta. El Sindicat de Treballadors de
l'Ensenyament de les Illes les va qualificar de "segregació
lingüística". El seu portaveu, Gabriel Caldentey, va considerar que
aplicar els criteris del mercat a l'ensenyament constitueix una frivolitat.
Sobre la potenciació de les varietats dialectas, Caldentey va dir que la mesura
és equivalent a editar llibres en andalús o madrileny per potenciar aquests
dialectes. El representant sindical va titllar-la d'"inconcebible"
perquè "el que és normal és potenciar la llengua estàndard".
Per la seva part, el
departament de filologia catalana i lingüística general de la Universitat de
les Illes Balears va mostrar la seva preocupació perquè "les reiterades
manifestacions confusionàries entorn de les modalitats lingüístiques del català
a les Balears estan en la línia de dificultar el procés de normalització".
L'Obra Cultural Balear, a través del seu president en funcions, Joan Gelabert,
va destacar que defensen el model comú i va explicar que en els cursos de
primària ja s'ensenyen les modalitats i gradualment s'introdueix la llengua
estàndard.»
La intenció del govern Matas de donar capacitat normativa
a l'Insititut d'Estudis Baleàrics era portar a les Illes el model del
secessionisme a la valenciana, és a dir, copiar l'estratègia d'Eduardo Zaplana
amb la creació i finalitats de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Fixem-nos
que l'article 3 la Llei de Creació de l'AVL diu: «L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que té per funció
determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma
valencià. Així com, vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica,
literària, i la realitat genuïna valenciana, així com, la normativització
consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló».
El PP de Matas no negava la catalanitat de la llengua, i
els negociadors, aplaudidors i beneficats de l'AVL afirmen aquesta unitat, si
voleu, fent esment de les Normes de Castelló. La finalitat de totes dues entitats
és idèntica: potenciar les particularitats per afeblir l'estàndard. Com va
respondre en Gabriel Caldentey «el que és
normal és potenciar la llengua estàndard».
És
ben curiós i sorprenent que mentre al País Valencià l'AVL ha rebut suports
incondicionals de gairebé tothom, a les Illes una iniciativa idèntica va ser
contestada per "secessionista". De fet, el govern Matas va haver de recular en
la seua intenció i va reconvertir l'Institut d'Estudis Baleàrics en la versió
autonòmica de l'Institut Ramon Llull per
a la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes [sic]. Avui, però, l'IRL
s'ha autonomitzat i s'ha fet un embolic amb la cultura catalana, a benefici, és
clar, de l'espanyola.
Ens
pensàvem que el PP de les Illes havia deixat de costat aquella perillosa
intenció d'imitar l'AVL. La secessió, doncs, només l'havíem de patir els
valencians. Però els resultats fragmentadors que s'han assolit al País Valencià
han fet que Matas s'hi repense. L'AVL és tan bon idea per a desmembrar el
català que cal insistir-hi. I així la setmana passada el periodista Miquel
Payeras posava aquest titular a El Temps (1124): Perill secessionista a les Illes. La notícia diu que un comitè
d'experts ha assessorat el Govern i els grups parlamentaris per a la reforma de
l'Estatut de les Illes Balears, i en el capítol dedicat a la llengua aquests
experts recomanen que en l'Estatut «s'hi
afegeixi el nom de les quatre modalitats insulars -formenterenc, menorquí,
eivissenc i mallorquí- com a objecte d'especial preservació». La proposta provenia
de l'"experta" per designació del PP, una tal Pilar Ferrer, que la va defensar.
Des del PSM, el seu portaveu, Pere Sampol, ha contestat aquesta possibilitat
dient que seria «ficar la primera falca
que permetria identificar la part -cada modalitat- amb rang igual al tot -el
català-, amb la qual cosa estaria servida la secessió lingüística».
A les Illes, a l'altra banda del PP tothom té clara la
unitat del català i quin són els perill que l'amenacen. Tot i que Sampol hi
afegeix una més que raonable sospita: «Esperam
que el PSOE tingui la mateixa opinió i actitud». Fa bé Sampol de no
refiar-se del PSOE.
Al País Valencià, ja ho veieu, gairebé tothom aplaudeix
l'AVL. Contrasentits i contradiccions. Però per a contradicció grossa la que han
palesat el BNV, EUPV i la plataforma Valencians pel Canvi quan han blasmat
l'Estatut valencià pactat entre PP i PSOE per incloure-hi el terme "idioma
valencià", i afirmen, unànimement, la intenció secessionista de la nova
denominació estatutària. Però com hem vist a l'article 3 de la Llei de Creació
de l'AVL, aquesta «té per funció
determinar y elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma
valencià» (¿No us sembla que els espanyols tanquen el cercle que havien iniciat i, per contra, alguns "dels nostres" encara no saben on els cau la càrrega?). Per a ser coherents, el BNV i EUPV i també la plataforma
Valencians pel Canvi haurien de replantejar-se l'actual suport a l'AVL. Si no
volen "idioma valencià" a l'Estatut per secessionista, ¿per què no han
denunciat la funció secessionista de l'AVL com a ens normatiu de l'"idioma
valencià"?.
O com clavar el cap sobre la cabota.
Primer fes país que els països ja vindràn afegits.
També hi ha secessionistes inderectes, que en la falta de respecte a les denominacios pròpies dels valencians, provoquen el seminfotisme.
Jo insistiré en que per a mi és la ignorància dels mateixos valencians - genuïnament anomenada "mesinfotisme" - la que es troba darrera de tots els nostres mals. En el tema lingüístic, amb l'AVL com el màxim exponent de la disputa, queda ben pales, però no deixa de ser el mateix esquema que és reprodueix en tots els àmbits de la nostra societat. Suposo que esteu a l'aguait de les adjudicacions que ha fet el Consell sobre les llicències de la TDT al País valència. Ens queixem - no sense motiu - de la RTVV, doncs, si no volies caldo María pren, dues tasses. Després s'ompliran la boca parlant del respecte a la pluralitat, de democràcia i, fins i tot, de justícia, i els valencians a tragar, ja en tenim prou amb que el valència C.F. guanyi el proper diumenge, o que ja tenim les falles damunt, Che tú, això si que és important!!!. Res a dir amb "affers" com Terra Mítica, AVE, Transvassaments, "Pelotasos" urbanístics .... Sempre és reprodueix el mateix esquema de comportament per part de la societat valenciana derivat del nostre "mesinfotisme".
La primera corrent de cristians gnòstics sostenien que l'arrel del dolor i del patiment, en general, no era el pecat sinó la ignorància. I si deu no ho canvia - perquè els valencians segur que no - eixe serà el futur que ens espera.
Anticipant-me a que algú pugui dir que els meus escrits tenen una càrrega de pessimisme excessiva, avançaré una frase que vaig llegir fa temps de Mario Benedetti: "No soc pessimista, tan sol un optimista ben informat". Bon any a tothom.
Lamentable!!!!.
Açò no fa més que demostrar que, com és veia vindre -o arribar!- la major part de l'"esquerra" valenciana (i ara em refereixo al BLOC i a EUPV) no te clares les coses... "Idioma valencià?" "Sí, però no" o millor "Sí, però ací no"... Açò que és? On estem arribant? És que ja ningú -o quasi ningú- diu les coses pel seu nom? És que els que no hem renunciat a la nostra pàtria completa som tants pocs? És que, al sí de la política valenciana (amb contades -contadíssimes!- excepcions), qui no és secessionista lingüistic és secessionista nacional?
Crac que és Josep Guia qui ho diu i crec que és al pròleg de la 5a edició del seu "Digueu-li Catalunya" "Nosaltres, els catalans concients -els independentistes- ens hem d'encarregar d'estirar la corda, que ja hi haurà qui s'encarregue de posar-li vaselina per a que no es trenque..." Crec que ha quedat clar que el BLOC i EUPV -obvio Valencians pel canvi per no ser un partit politic- han demostrat que hi són per a posar vaselina; i malhauradament, em pareix que cada cop en som menys estirant de la corda...
De secessionistes hi ha de dues classes els que van en contra directament de la llengua, i els que van en contra de la denominacíons valencianes del poble.