Reconec que em vaig emocionar mirant les imatges del poble d’Arenys de Munt el dia del referèndum. Gent de totes les edats omplint els carrers amb tota la il·lusió del món que amb el sol gest de dipositar una papereta desmuntaven tota la paradeta de submissió i pors que tenia plantada la classe política catalana en els últims 30 anys. Algú va tindre una bona idea i amb la participació de Poble (en majúscula) s’ha aconseguit com a mínim insinuar un full de ruta per arribar a la fita. Caldrà treballar en molts fronts i procurar que no es refreden les brases per aconseguir-ho. Però com a qualsevol valencià amb consciència nacional em quedava una segona sensació més agra que dolça i que ens colpeja l’interior cada volta que comparem la situació del nostre poble amb Catalunya o el País Basc. Al País Valencià tenim un panorama diferent, per dir-ho suau...
(continua)
Quedava clar en la pregunta del referèndum que el subjecte de decisió és el poble de Catalunya. Des de la CUP fins a Convergència sembla que hi ha consens en aquest tema i que el dia que es faça el Referèndum ( en majúscula) serà aquesta la pregunta que es farà als ciutadans; "Està d'acord en què Catalunya siga un estat independent Sí o no?"
Durant molts anys l’independentisme al País Valencià ha funcionat baix el lema de “Independència Països Catalans” i encara que tampoc s’ha deixat massa clar si el subjecte de decisió seria compartit o múltiple, si que és veritat que aquestos dos conceptes sempre han anat junts, reforçant la idea de la construcció d’un estat unitari.
Com ens posicionem davant d’aquest nou escenari?, la independència arribaria fins a La Sénia, de Vinaròs cap avall continuaríem sota la bota d’Espanya i amb una mobilització espanyolista major i més virulenta de la que patim ara. I ara què?
Potser algú podria pensar que la solució passa per demanar la integració al nou estat català, però aquesta possibilitat a banda de ser política ficció a nivell social, a nivell individual és una clara invitació a l’exili nord enllà. Ja són massa els valencians que han decidit marxar a viure a Catalunya molts d’ells gent amb titulació superior que no veien cap futur al País Valencià. Continuar promovent la fuga de cervells no crec que siga res positiu.
Aquesta és un interpel·lació oberta a tot l’independentisme del País Valencià, als companys i companyes militants dels diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista, d’ERPV i del nacionalisme cultural; no creieu que ha arribat el moment de valencianitzar al màxim el nostre discurs?
L’immensa majoria dels valencians se senten espanyols es cert, i fer independentisme és una feina difícil al País Valencià . Però també és cert que la majoria de gent que viu en aquesta terra se senten valencians. I és la nostra faena fer visibles totes les contradiccions que té això de ser espanyol i valencià. I per aconseguir-ho hem de demostrar als nostres veïns que els valencians de veritat som nosaltres, que no volem res per damunt de la decisió del nostre poble, desmuntar el mite de l’anticatalanisme de què vindran els catalans a conquistar-nos i deixar clar que volem un estat valencià independent.
Per a això caldria canviar primer que res el subjecte al que ens referim en les nostres consignes. Parlar de jovent català, poble treballador català o posar en la pancarta “Per la llibertat dels Països Catalans” el dia que commemorem la pèrdua dels nostres furs, queda molt poètic perquè estem dient moltes coses en una frase però l’efectivitat política és igual a zero. A més a més quan a Catalunya ja tenen traçat un full de ruta, resulta penosament anacrònic continuar aferrant-se als mateixos lemes.
Vol dir això que estic propugnant renunciar als Països Catalans? No, clar que no. Però pense que els Països Catalans s’han d’explicar. Explicar la llengua, la història, crear un espai cultural i econòmic comú multipolar. Es poden fer diaris, pel·lícules, cançons, televisions, pàgines web, compartir experiències polítiques . Ens podem posar d’acord en moltes coses amb Catalunya i les Illes per derrotar el nostre adversari i per fer creixer la nostra economia i la cultura pròpia. Però això és una faena i anar a partir-se la cara contra Espanya n’és una altra.
Si volem que els nostres conciutadans ens entenguem mínimament cada volta que els diguem que ells no són espanyols haurem de posar per damunt de tot el tema de la valencianitat. Provocar el dubte entre els convençuts de la dualitat “valencià i espanyol” i que comencen a triar entre “valencià o espanyol”. Si barregem el tema dels Països Catalans quan parlem d’independència només ens entendran els mateixos de sempre, sembla que això també ho té clar la societat catalana i actua en conseqüència.
Que en penseu vosaltres? Quin creieu que hauria de ser el camí dels valencians conscients de ser-ho ara que els nostres germans del nord comencen a entreveure de lluny la possibilitat de la llibertat nacional?
Res més, només donar les gràcies al poble d’Arenys de Munt per la seua valentia; tot esperant que algun dia es faça un referèndum oficial amb la pregunta; "Està d'acord en què el País Valencià siga un estat independent Sí o no?"
Durant molts anys l’independentisme al País Valencià ha funcionat baix el lema de “Independència Països Catalans” i encara que tampoc s’ha deixat massa clar si el subjecte de decisió seria compartit o múltiple, si que és veritat que aquestos dos conceptes sempre han anat junts, reforçant la idea de la construcció d’un estat unitari.
Com ens posicionem davant d’aquest nou escenari?, la independència arribaria fins a La Sénia, de Vinaròs cap avall continuaríem sota la bota d’Espanya i amb una mobilització espanyolista major i més virulenta de la que patim ara. I ara què?
Potser algú podria pensar que la solució passa per demanar la integració al nou estat català, però aquesta possibilitat a banda de ser política ficció a nivell social, a nivell individual és una clara invitació a l’exili nord enllà. Ja són massa els valencians que han decidit marxar a viure a Catalunya molts d’ells gent amb titulació superior que no veien cap futur al País Valencià. Continuar promovent la fuga de cervells no crec que siga res positiu.
Aquesta és un interpel·lació oberta a tot l’independentisme del País Valencià, als companys i companyes militants dels diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista, d’ERPV i del nacionalisme cultural; no creieu que ha arribat el moment de valencianitzar al màxim el nostre discurs?
L’immensa majoria dels valencians se senten espanyols es cert, i fer independentisme és una feina difícil al País Valencià . Però també és cert que la majoria de gent que viu en aquesta terra se senten valencians. I és la nostra faena fer visibles totes les contradiccions que té això de ser espanyol i valencià. I per aconseguir-ho hem de demostrar als nostres veïns que els valencians de veritat som nosaltres, que no volem res per damunt de la decisió del nostre poble, desmuntar el mite de l’anticatalanisme de què vindran els catalans a conquistar-nos i deixar clar que volem un estat valencià independent.
Per a això caldria canviar primer que res el subjecte al que ens referim en les nostres consignes. Parlar de jovent català, poble treballador català o posar en la pancarta “Per la llibertat dels Països Catalans” el dia que commemorem la pèrdua dels nostres furs, queda molt poètic perquè estem dient moltes coses en una frase però l’efectivitat política és igual a zero. A més a més quan a Catalunya ja tenen traçat un full de ruta, resulta penosament anacrònic continuar aferrant-se als mateixos lemes.
Vol dir això que estic propugnant renunciar als Països Catalans? No, clar que no. Però pense que els Països Catalans s’han d’explicar. Explicar la llengua, la història, crear un espai cultural i econòmic comú multipolar. Es poden fer diaris, pel·lícules, cançons, televisions, pàgines web, compartir experiències polítiques . Ens podem posar d’acord en moltes coses amb Catalunya i les Illes per derrotar el nostre adversari i per fer creixer la nostra economia i la cultura pròpia. Però això és una faena i anar a partir-se la cara contra Espanya n’és una altra.
Si volem que els nostres conciutadans ens entenguem mínimament cada volta que els diguem que ells no són espanyols haurem de posar per damunt de tot el tema de la valencianitat. Provocar el dubte entre els convençuts de la dualitat “valencià i espanyol” i que comencen a triar entre “valencià o espanyol”. Si barregem el tema dels Països Catalans quan parlem d’independència només ens entendran els mateixos de sempre, sembla que això també ho té clar la societat catalana i actua en conseqüència.
Que en penseu vosaltres? Quin creieu que hauria de ser el camí dels valencians conscients de ser-ho ara que els nostres germans del nord comencen a entreveure de lluny la possibilitat de la llibertat nacional?
Res més, només donar les gràcies al poble d’Arenys de Munt per la seua valentia; tot esperant que algun dia es faça un referèndum oficial amb la pregunta; "Està d'acord en què el País Valencià siga un estat independent Sí o no?"
A la Nació Valenciana esteu perduts. Mai podreu explicar la raó per la qual hem de deixar d'esser ciutadans de segona espanyols, per a ser-ho de segona però catalans.
Afortuadament, poc a poc, cada dia n'hi ha més gent que fica per davant la seua valenciania sense complexos, porte una quatribarrada o porte la coronada amb blau o en porte una estrelada.
Doncs això, continue-ho al somni, que al llarg del temps es convertirà en un mal són.
Visca la Nació Valenciana lliure i sobirana.
Gràcies per les vostres opinions.
Doncs això: Nadal gràcies per aportar coses diferents al debat del valencianisme en particular i del catalanisme en general. Jo també estic preparant un article amb les meues aportacions sobre el tema que en breu miraré de penjar al bloc.
També dir-te que el resultat d'Arenys, si el referèndum hagués sigut oficial i vinculant, de ben segur que hagués estat del tot diferent.
També et diré que en el teu text hi veig por i complexe de parlar obertament del teu País i la teva Nació, i això pot derivar en corrents polítiques extranyes. Quan dius "barrejar el tema dels Països Catalans..." buf...jo entenc que no pots parlar d'un pinyol de bresquilla, sense anomenar la pròpia bresquilla...
També, hauries de pensar que quan parles dels "mateixos de sempre" son aquests mateixos de sempre els que mouen el cul per fer quelcom per què el moviment avanci i quan fa falta, ho fan al ritme de la vostra música, pq siguin d'on siguin, la senten com a seva.
Per acabar, espero que quan al final dius que t'agradaria que es fes la pregunta "Està d'acord en què el País Valencià siga un estat independent Sí o no?" no ho diguis pq "t'ha picat" que a Arenys l'hagin fet només del Principat...pq llavors si que anem malament......
Vull copiar una aportació meua de més avall:
Dir que estic fins les castanyes d'aquest neoblaverisme (amb cap, això sí, PERÒ
NEOBLAVERISME) que està proliferant. Canviar la situació no consisteix
en desfer-se de termes (PPCC) que usen els espanyolistes contra
nosaltres. Canviar la situació consisteix en afiliar-se a un partit
polític i fer política des dels nostres pobles!!
ACI TOTS
QUEIXANT-SE I ALS NOSTRES AJUNTAMENTS TALLEN EL BACALLAR ELS DE SEMPRE,
DONCS NOSALTRES ANEM A TALLAR-LOS LES CASTANYES.
JOVE, ORGANITZA'T I LLUITA.
La democràcia no és votar cada 4 anys i au. Si volem canviar les coses ens hem d'AFILIAR a partits clarament nacionalistes i treballar des dels nostres pobles. AFILIAR-SE, ser MILITANTS. Pagar una quota anual i lluitar pels Països Catalans.
Sóc d'ERPV però si us agrada més el BLOC, doncs endavant! o CUP o PSAN...
PERÒ AFILIEU-VOS I LLUITEU TOTS ELS DIES DE L'ANY EN COMPTE DE QUEIXAR-VOS!!
Nadal, Pense que no has estat gaire encertat però et perdone perquè les vostres cançons són la bomba ;-)
Porto tants anys sentint com creix el moviment independentista dels Països Catalans en general que llegint les teves lletres se'm fa un nus a l'estómag.
Josep Nadal, un tio que té la sort de ser la veu d'un dels grups de música que es fa escoltar en valencià, en català...(per a mi el mateix idioma) i escriu aquest text en el qual no puc deixar de veure certa rancúnia cap als catalans.
M'explico. A Catalunya fa molts i molts anys que s'està lluitant en català, per viure-hi plenament. Potser molts d'aquests anys han estat més aviat una lluita des d'una posició més centralista però al cap i a la fi catalana.
A València ho saps prou bé, molt millor que jo. Vosaltres sou una generació que us heu trobat mig sols, desemparats per la societat valenciana, per la gent que vivia al vostre costat, que compartia escola, barri, ciutat, país....
A mi em fa certa gracia veure o llegir les pancartetes dels blaveros dient que valencians i catalans no compartim res, ni tan sols la llengua i totes aquestes barbaritats que es treuen de la màniga però realment amb el que has dit tu només m'està venint una cosa al cap:
En el cas que a la butlleta del referèndum hi haguera posat vols la independència dels Països Catalans?, t'hagués fet més feliç?
Jo crec que no. Jo crec que realment el que hagués passat es que valencians, illencs, etc, etc. s'hagués tirat al coll de la plataforma organitzadora d'Arenys de Munt.
Ei, jo dic sí als Països Catalans però escolta, si a Catalunya portem 20 anys d'avantatge que hem de fer? Esperar que al País Valencià on la força màxima es de dretes, on hi ha hagut un dels reductes espanyolistes més forts i duradors de la península es posi al nostre nivell de lluita?
No seria un pas enrera això? No creus que el teu posicionament no és un acte egoista per tots els anys de lluita que portem des dels meus pares?
Perquè jo, llegint les teves paraules sí que li veig.
Egoistes no som els catalans que a part de continuar lluitant per Catalunya i pel català hem començat a lluitar també pels nostres germans valencians i pel valencià, egoista es aquell que sembla que li faci ràbia que algú vagi més endavant en el camí on tots volem arribar.
Si algú no intenta fer un pas endavant no sé pas com ens podem plantejar uns Països Catalans lliures.
Deixo el meu mail per si algú vol continuar la conversa o el canvi d'impresions sobre aquest tema per no colapsar el bloc del Josep.
Alba
No es tracta de cap renúncia cap als catalans ni molt menys. Es tracta de fer nacionalisme en clau valenciana, simplement per fer arribar el missatge nacionalista (que no regionalista) a una gran part de la societat valenciana ja que si alguna cosa és evident, és que a aquest país hi ha un gran potencial nacionalista que s'ha vist reduït a la mínima expressió perquè no s'ha sabut explicar en altres termes i això ha acabat generant un anticatalanisme que ha bloquejat qualsevol procés polític.
Crec que un nacionalisme en clau valenciana i en trellat, només per la sensatesa del fet, posaria de manifest la convergència cultural amb la resta de territoris de parla catalana simplement perquè es tracta d'una realitat. Qualsevol projecte polític conjunt, hauria de vindre en tot cas a posteriori.
Per tant no crec que això implique renunciar a res.
Blai
Per què no podem dir que som TAN catalans com els catalans del Principat? o de Ses Illes?
Què ha passat amb les frases colpidores directes i plenes de veritat?
qui t'ha parit que t'entenga, Acadèmia Valenciana de la Llengua
Països Catalans Problema, per als estomacs agraïts del sistema (i ara també PROBLEMA per al BLOC, a la recerca de vots "valencianistes")
Només és, doncs, una cançó? M'ho havia empassat
Tendim a associar el valencianisme amb el blaverisme regionalista, incult i populista. Això és el que deuria canviar.
El que ha de canviar és la tendència a substituir el terme de tota la vida CATALANISME pel de "valencianisme"
Si volem independencia tenim que valencianitzar tots els discursos.
Lo unic que fan els catalanistes en Valencia es seguirli el xoc al espanyolisme-regionaliste. I porten ja 30 anys.
Crec que son molts anys i ja deurien d'haverse donat compte del error.
Ho dic perquè si d'ací es trau una conclusió en clar o si es trau en alguna d'eixes meravelloses taules rodones "pre-concert", estaria encantat que m'ho comunicareu i jo, feliç i decididament m'adheriria al vostre ideari amb el qual he estat molt de temps identificat, xo com molts... pareix ser que el pas de l'adolescència i després el pas al món real "post-universitat", ha fet que optara per deslligar-m.
He vingut ací, per vore un ratet aquest bloc que tant em distrau, ja que estava de passada per webs buscant feina i sabeu que pense en aquestos temps que corren... QUE ESTÓMACS AGRAÏTS NO SE SI HI HAN EN AQUEST BÀNDOL, XO BEN PLENETS I DESQUEFERATS SI QUE EN VEIG UNS QUANTS.
Em pareix una frivolitat escandalosa que en aquestos temps que corren estiguen en aquestes tonteries, primerament perquè ja no sabem ni quin debat es vol obrir i més clar, no sabem ni quin és el moment idoni per encetar-lo....
VOLEU QUE N'OBRIGA UN DE BEN INTERESSANT: Sabeu que podria fer CATALUNYA, EL PAÍS VALENCIÀ, LES BALEARS, LA FRANJA DE PONENT, ELS PAÏSOS CATALANS O LA PUNYETERA CORONA D'ARAGÓ O TOTS ELS SEUS DESCENDENTS
Salut gent!!!!
Estimat Josep , m'alegre molt d'haver llegit aquest article ja que coincidisc amb tu al 100 % i cel.lebre que algú que treballe per la llibertat del nostre país , faça un balanç tan encertat. Sóc dels que cada volta que vaig al 25 d'abril veig molta energia i il.lusió per transformar el nostre país, però no entenc que els cants i els missatges sempre facen al.lusió a Països Catalans.
Que fàcil es per a canal nou resumir la notícia en "els manifestants demanem la independència dels països catalans" . Això per a un historiador del nostre regne o algu amb certa consciència nacional, ho enten, però , un llaurador de l'horta , un mecànic , un xòfer o qualsevol treballador normal el país valencià, ho enten ??? es clar que no, de seguida ens satanitzen. Una idea molt important que has donat és que forces polítiques com esquerra i moviments socials com l'esquerra independentista han de valencianitzar el seu discurs , ho trobe molt important , jo com a militant del BLOC , espere que es produisca i que treballem plegats pel nostre País valencià. Hem de fer feina útil que arribe a la gent.
salut i a continuar.
Possiblement el mecànic no sap que valencià és el català que es parla al País Valencià. Què fem? renunciem a dir les coses pel seu nom? anomenem la nostra llengua "llengua valenciana" per a confondre'l més?
Possiblement el xòfer no sap que la quatribarrada és la senyera dels valencians. Què fem? renunciem a ella també? acceptem la coronada per al conjunt del País i donem definitivament per perduda la Batalla de València?
Hem de fer feina útil, sí. Però sense renunciar a res i explicar que els Països Catalans no mosseguen.
Estic fins les castanyes d'aquest neoblaverisme (amb cap, això sí, PERÒ NEOBLAVERISME) que està proliferant. Canviar la situació no consisteix en desfer-se de termes (PPCC) que usen els espanyolistes contra nosaltres. Canviar la situació consisteix en afiliar-se a un partit polític i fer política des dels nostres pobles!!
ACI TOTS QUEIXANT-SE I ALS NOSTRES AJUNTAMENTS TALLEN EL BACALLAR ELS DE SEMPRE, DONCS NOSALTRES ANEM A TALLAR-LOS LES CASTANYES.
JOVE, ORGANITZA'T I LLUITA.
El Llaurador que continue diguent que parla valencià... diguem les coses pel seu nom. Que el terme valencià tampoc mossega... i és ben nostre!!! I sobretot que continue parlant-lo i ensenyant-lo als seus fills i nets. Si conseguim que estime la llengua i la trasmeta a futures generacions ja podem estar agraïts! I deixem altres discursos per als filòlegs.
Al xòfer li la bufa la quatribarrada segurament. Si conseguim fer-li entendre que una i altra (quatribarrada i coronada) són igual de valencianes o fins i tot que són la mateixa bandera ja haurem fet suficient pedagogia. Eixa mania d'enfrontar una simbologia amb altra sols comença a tindre trellat pels extrems; ultrablavers i ultracatalanistes.
És important dotar al nostre discurs de una gran pedagogia.
Sense renunciar a la nostra catalanitat, proclamem sense complexos la nostra valencianitat!
Ah! I no em digues "ultra" per dir les coses clares. I molt menys em compares amb els blavers.
La gran pedagogia passa per no amagar la veritat: Parlem català i si un llaurador no ho entén, ja ho entendrà
Jo de fet trobo patètic i penós que els polítics catalans, sobretot els pseudo"independentistes", i inclús a vegades les CUP, oblidin els Països Catalans i es tanquin fronteres amb la comunitat autònoma de Catalunya.
Ho trobo un greu error, de veritat, que a l'hora de plantejar el projecte es deixi de banda el País Valencià i la resta dels PPCC.
Suposo que és la única manera legal de fer-ho, ja que pactes entre CCAA són anticonstitucionals (com gairebé tot, vaja), i suposo que és preferible la independència d'un tros a la submissió de tot el territori.
Ara bé Sr. Nadal, no es pensi que a Catalunya us donem pel sac ni us oblidem. És cert que hi ha una bona part de catalans que desconeixen la realitat valenciana, i es creuen que on acaba la Comunitat Autònoma és on acaba el territori de llengua catalana. Això en part és culpa també de la difusió dels mitjans i dels polítics, que per tal de respectar l'estatus quo, fan que Catalunya i País Valencià semblin dues comunitats allunyades, quan en realitat comparteixen molt més coses de les que ens fan creure.
No obstant, que les imatges i notícies polítiques no us facin ni perdre els ànims ni generalitzar les coses: a Catalunya n'hi ha molts com jo que creiem en la unitat de la llengua i en el projecte dels PPCC.
No sé fins a quin punt la independència del País Valencià és factible com la de Catalunya. De fet les veig les dues iguals de complicades.
Suposo que amb tot aquest moviment es podrà aconseguir, si més no, un estat espanyol més federal.
Ara bé, Sr. Nadal, em fa molta por que amb el moviment independentista valencià que vostè planteja, es tornin vostès egocèntrics i oblidin els vostres germans del nord.
Perquè, què diran els blaveros, quan es parli de independència del País Valencià?
No representa que el que ells volen és això?
Al tanto que la gent no es coli al bàndol blavero, que són espanyols camuflats, i ni volen independència, ni volen federalisme.
Només volen trencar vincles amb Catalunya.
Espero que el projecte d'independència del País Valencià no trenqui vincles amb Catalunya, i espero que el seny s'acabi imposant, i que si mai Catalunya és independent, ajudi al País Valencià a també ser-ho.
Fins aviat.
Un vallenc.
Bon dia a tothom,
En primer lloc vull dir-vos que a la gent de ses illes que feim feina amb l'objectiu d'assolir algun dia la independència dels PPCC, les notícies d'Arenys i de Berga ens han deixat un doble regust, per una banda contents de que es faixin aquest tipus de consultes i per l'altre veure que els tirs et passen per damunt i no hi arribes i no entres en aquesta lluita. Encara que la consulta d'Arenys i la de Berga van ser un poquet diferents, a la d'arenys es consultava per la independència de Catalunya mentre que a la de Berga es consultarà envers la independència dels PPCC.
Pens que tant al País Valencià com a les Illes el ritme és un altre, que hem de fer molta feina portes endins per conscienciar a la gent, que no pots parlar de Paisos Catalans si abans no és senten menorquins o valencians, i que aquesta condició comporta diferencies substancials amb els espanyols. Una volta feta aquesta feina s'han de vincular aquestes identitats per conformar els PPCC.
SALUT I UNA ABRAÇADA JOSEP
Xavier Martí Ferreries (Menorca)
No
defalliu, Josep, que la vostra empenta, en el context extremadament
desfavorable en el que us trobeu, encara dona més valor a la
vostra/nostra lluita.
Potser, el que us manté en una
situació tant desfavorable, és l'alt grau de corrupció que patiu a ca
vostre. Però pensa que el corrupte, quan ja no hi veu possibilitats
d'enriquiment, s'envà capa a una altra banda. De fet, actua com un
mercenari, que juga a favor de qui l'hi permet actuar de tal manera...
fins que ja no en treu profit. I l'antiga estructura ja esta ben
corcada.Vull dir que, potser, és menys difícil del que sembla
trencar el suport social que manté l'espanyolisme a ca vostre. És una
sensació que tinc.
I deixem dir-te que els valencians,
heu donat un exemple cabdal pel que fa a l'us de la nostra/vostra
llengua en el terreny de les arts, sobretot musicals, i del qual
personalment en sento gran orgull i admiració en vers vosaltres.
València serà el que vosaltres vulgueu, senzillament per que vos l'estimeu.
Des de Barcelona, tot el meu suport.
No defalliu!!!
Hem de reivindicar l'Estat lliure i sobirà, la constitució i els drets nacionals que ens arrebataren als valencians en 1707.
¡Dignitat nacional!
¡Visca el poble valencià!
¡Visca València lliure!
A banda d'això, m'agradaria saber com vol explicar Josep Nadal això dels Països Catalans. Què són per a ell els Països Catalans? Tres (?) països (?) federals? Una nació que comparteix llengua i cultura? Tres nacions que tenen la llengua en comú?
També voldria saber com vol fer que els valencians trien entre ser valencians i ser espanyols. Jo trobo que per a molts valencians ser valencià és la seua forma de ser espanyol. I als catalans no els consideren ni germans, ni cosins, ni res que s'aparega sinó és "l'enemic". La pedagogia a seguir ha de ser: som valencians i només valencians? No caldria també eliminar l'autoodi cap allò que els valencians comparteixen amb els catalans? Perquè a mi em fa l'efecte que tots els que diuen que el valencià no és català, i històries per l'estil, en sentir parlar castellà canvien automàticament de llengua.
Estic d'acord que els valencians haurien d'adonar-se que ser valencià no és ser espanyol però això no té cap sentit si cada vegada no sentim més, on siga, la paraula Països Catalans. Em sembla que estem caient en la trampa dels espanyolistes... Si no recordo malament Camps no volia que al País Valencià es veiés TV3 perquè a l'hora del Temps deien Països Catalans.
No, sincerament no va amb mi la idea d'un futur on jo tinga una nacionalitat i el meu fillol, que viu a 10 minuts de ca meua, una altra.
Lloc de naixement: VALÈNCIA
Nacionalitat: PPCC
Josep les teues idees per a "molta gent" els costara asumir-les, l'exemple més proper és el que ha dit Bloc? No gràcies... si són igual de roins que el PPSOE. Recordar-li que el Bloc proclama als seus estatuts la unió amb els pobles amb els que comparteix llengua i cultura.. fa falta dir Paisos Catalans?? Jo pense que això és valencianitzar el discurs tot i que encara fa falta anar molt més enllà.
Deuria de deixar molta gent de vore la senyera coronada com la blavera, i fer-la més visible a les manifestacions perquè és una senyera valenciana que durant molt de temps el nostre moviment ha rebutjat.
Us dic una cosa de res servira parlar de Paisos Catalans si abans no valencianitzem el País Valencià, AIÇÒ MOLTA GENT ENCARA NO HO TÉ MOLT CLAR.
També pense que ja seria hora de reconèixer que al PP hi han valencianistes i que no seria cap "locura" engegar un partit de centre-dreta, de tall liberal com vuigueu però que s'adreçara a aquesta massa de gent.
Al meu entendre ERPV, EI, ACPV... açò encara no ho han acabat de entendre, com tampoc han entres que PP=PSOE que ha sigut el PSOE el que ens ha deixat amb un finançament indigne i qui en part té culpa de que els valencians no puguem veure TV3.
Gràcies Josep per obrir aquest debat, salutacions des de Calp.
Es hora de treballa junts, amb les idees clares !
Pensa que també hi ha Esquerra nacionalista valenciana, República Valenciana i Estat Valencià.
Visca els Països Catalans Independents!
Molt d'acord, Nadal. Jo
trobe que des del catalanisme valencià hem vist el País que volíem,
sense parar esment en el que hi havia. Hem fet coses bé i hem
avançant per alguns camins. Però bo serà que reconeguem que allò
de tenim la raó absoluta i els altres són tots uns terrossos fou un
error greu. Des de l'espanyolisme, amb tant poca raó que tenien, han
utilitzat la blavera com a símbol per a erigir-se com els més
valencians (fa ben poc que el catalanisme valencià més jove, només
tímidament, la reconeix com una bandera pròpia); han comptat amb la
totalitat del territori i població (nosaltres dels nostres xurrets,
-Serrans, Alt Palància, etc. No en diem ni pruna! Els tenim en els
nassos, però com no parlen català, no els veiem!); i fins i tot fa
quatre dies que no ens fa vergonya dir-nos valencianistes, perquè
abans eixe mot el reservàvem per a feixistes blaveros, que d'altra
banda, ja els venia bé.
Crec que l'únic camí
possible és el valencianisme sobiranista. I la sobirania no pot
estar condicionada a que farem amb ella: un poble sobirà fa el que
li rota amb la seua sobirania. I coherentment amb això cal un
discurs estrictament valencià i que contemple tot el país(xurrets
inclosos); i parlar de la joventut valenciana i no del jovent català;
i ser conscients que les banderes són símbols que més enllà de
tocar-nos la fibra, de gustos personals i de tindre legitimitat
històrica, són, o no, útils per a cohesionar els col·lectius
humans (a mi m'agrada més, i amb diferència, una amb quatre barres
roges sobre fons groc, però si s'associa a valors democràtics i
cohesiona més el meu poble una amb garrofes de colors, aquesta serà
la meua). I dir-li valencià al nostre català, perquè ens serà més
útil i a més ens agrada dir-ho així; i parlar de Països
Catalanoparlants sempre que toque i no fer-ho de Països Catalans,
perquè ni toca, ni ens du enlloc (Sénia enllà no sembla que se'ls
creguen; Sénia ençà, siguem honestos: ha generat i genera molt més
rebuig que adhesions). I tot això, col·laborant sense complexos amb
Catalunya i les Illes en tot el que cal, que com molt bé apuntes, no
és poca cosa; i sense renunciar de bestreta a federar-nos amb ells,
amb Islàndia o amb el Senegal, perquè és absurd que abans de ser
lliures, nosaltres mateixos ja condicionem la nostra llibertat a què
farem amb ella. Jo propose no renunciar a la llibertat abans
d'assolir-la.
Ara per ara, el
referèndum valencià no sembla imminent, i quasi que me n'alegre, no
siga cas que decidírem integrar-nos a Madrid o esquarterar el país.
Mentre arriba el moment (crec que s'allargarà si no esmercem
esforços en la direcció correcta) opine que serà molt menys
difícil i més productiu treballar des de l'àmbit polític,
sindical, associatiu, etc. pel benestar del nostre poble i alhora
guanyar adhesions a l'independentisme. En la meua opinió, només ho
aconseguirem si treballem plegats els que volen una federació o
integració en Catalunya i els que volen simplement un País Valencià
independent. Honestament, crec que els primers milions de quilòmetres
d'eixos camins són estrictament coincidents. Perquè no discutim en
arribar a la bifurcació i de moment fem marxa junts/es?
Salut!
Jo sóc de Catalunya, tinc només 19 anys, i recentment m'he afiliat a Regrupament, ara començaré a estudiar Ciencia política. Pel que he anat constatant fins ara, considero que aquest rebuix de part de la societat valenciana cap a l'independentisme o nacionalisme valencià lligat al terme PPCC, és prou lògic.. es posa per davant Països Catalans, abans que País Valencià, i aquesta falta d'utilització del terme pot comportar a veure'ns els catalans amb cert rebuix, a veure'ns expensionistes fins i tot imperialistes (per les més males llengües blaveras), i se'ns dubte a fer allò que tants anys a fet Espanya, volgué decidir per vosaltres.
Doncs igualment, penso que tal com dius tu, la clau de la solució és que poseu per davant el País Valencià, per després entre tots poguem construir els nostres Països Catalans.
Benvingut en serà el dia, i molt desitjo que així pasi.
després entre tots poguem construir els nostres Països Catalans."
Totalment d'acord, per això som els valencians els que lluitem pel nostre País. Si el Principat s'independitza, millor per a tots. Però el PV serà el que decidim els valencians.
Només dic que la meua nació són els PPCC; ni nació valenciana, ni principat de Catalunya... DE SALSES A GUARDAMAR I DE FRAGA A MAÓ
La gent que ens movem al País Valencià portem anys de forçada ambigüitat en aquest sentit, d'un gran creixement social que no hem sabut traduïr en un moviment polític, per moltes raons. I d'hòsties electorals una darrere l'altra, amb petites victòries que ens han endolcit el dia a dia ja de per si agre. Ara, entre la crisi i esta dinàmica independentista al Principat ens ha arribat l'hora de decidir que volem ser de majors.
Hi hagen o no eleccions anticipades, l'hòstia que es pegarà la oposició valenciana serà de xavo. El PP seguix fort a la Generalitat, conquerix més Ajuntaments cada vegada per mocions de censura o pactes a canvi d'inversions i als llocs on no manen els altres ho han fet tan malament que també els vorem desaparèixer. Xàbia i el Bloc, sense anar més lluny, o el tripartit pegolí. En que han quedat les il·lusions que teniem abans de 2007 amb el tema del Compromís, Adéu PP, guanyem el futur i tanta cosa?
Jo pense que és un canvi de mentalitat gros, i que s'ha acabat l'hora de delegar: hem de començar a pensar en present i en primera persona del plural. Ho hem de fer nosaltres, els joves que no arrosseguem la Transició ni factures de favors polítics i empresarials sense pagar. Perquè els altres ja ens han demostrat que en ells no es pot confiar.
Com a exemple positiu, i potser és tòpic, sols cal vore el que han fet Gerard i uns quants més amb Escola Valenciana. Una imatge fresca, il·lusionant i de suma, capaç de mobilitzar centenars de milers de persones, pares i fills, majors i joves, tant en concerts com en trobades, de manifestació i d'excursió. Ganes de sumar, reivindicacions en positiu i un reconeixent unànime de la societat valenciana.
Jo, la via la veig clara. I tu? Reunim als Motivats? xD
Ens veiem prompte, una abraçada.
PS: Pega-li una mirada al bloc http://lapaellarussa.wordpress.com. A vore que trobes.
Ací tot el món ha fet coses dolentes i tots han generat perles; no es tracta d'això ja. Cal treballar units, que de camí en tenim un munt per davant.
D'exemples de bon funcionament en sou una bona mostra els músics que canteu en valencià o Escola Valenciana.
Als músics els podem demanar compromís però no els podem carregar la responsabilitat a la seua esquena. A ACPV la podem ajudar -jo faig tot el que puc- però no li podem demanar que es transforme en un moviment polític; no crec, d'altra banda, que se'n sortira ni que volguera fer-ho.
Mireu, si voleu, el treball d'Escola Valenciana; treballa des de la base, amb la gent. Això és el que caldria fer a nivell polític; no intentar aconseguir la independència d'un territori sense la gent que l'habita.
Estic convençut que compartim una lluita i un camí junts; solament ho hem de veure. I voler avançar amb sang freda i una mica d'estratègia. Una abraçada a tot el món.
Enhorabona, Josep. Gràcies per dir la teua i generar debat.
Només hi ha un camí, amb els matisos que vulguem, que és la lluita per l'alliberament nacional dels Països Catalans. La resta, misèria i mirar-se el melic. El catalunyisme no s'interessa ni per la Catalunya nord.
I entenc les dificultats, però un projecte nacional que es dinamitzi arreu de la nació, amb propostes de referèndums, amb actes d'insubmissió, amb mobilitzacions amb plantejaments comuns, impulsant eines comunes. I acabant amb les paradetes d'excusa de mal pagador d'accions culturals i òmniums culturals, que serveixen per mantenir els nivells on interessa a alguns que mai han optat de veres pel país.
Cal que treballem més junts que mai, en propostes comunes i en accions comunes. Només la coordinació nacional ens podrà arribar a fer un poble lliure.
Et creus que els catalunyistes, si s'arribés a assolir la independència d'una part, es dedicarien després a la resta? NO!!!!!
El projecte continua sent en comú: independència per als Països Catalans.
Una abraçada.
Aleix
Una vegada el Principat siga independent serà una lliçó per a molta gent que veurà que la independència és possible i Espanya no és eterna ni és "una unidad de destino en lo universal". Veuran com el Principat és independent -i tal vegada Euskal Herria-, i veuran també que el món no s'ha acabat. Pense que la independència del Principat o del EH, ajudaria els demés moviments nacionalistes d'arreu l'Estat espanyol.
No sé si al que vols arribar és que millor estar en Espanya que anar per pasos, jo pense que això és una aberració estratègica.
D'altra banda si el que voleu és fer referèndums que parlen de PPCC serà un problema per vosaltres i sobretot per nosaltres. O siga que si voleu lluitar pels PPCC millor aconseguiu la independència del Principat i deixeu-nos a nosaltres seguir el nostre camí, ja ens trobarem, tranquils per això no patiu.
Salut i gràcies pel comentari.
Si el país acaba assumint independències a trossos no vol dir que hi apostem ni que hi estiguem d'acord, en tot cas que sigui perquè els espanyols i els francesos no ho puguin suportar -d'altra banda, si no els ho fem insuportable no ho tindrem, ni a trossos ni senceret-. Per la qual cosa, allò que cal és desenvolupar un procés nacional i fer-lo visible des de fora de Catalunya. La insubmissió, la desobediència, els actes de sobirania es fan i es poden fer des de qualsevol racó de la nació i només si es fan tindran repercussió al paradís catalunyista de què tu parles.
Si la CUP fos capaç de presentar candidatures arreu de la nació, si els grups de música, a més de tocar i cantar arreu, es coordinessin arreu de la nació, si impulséssim campanyes nacionals en tot i per tot, malgrat les garrotades i les dificultats, si generéssim solidaritats arreu, els catalunyesos començarien a mirar el mapa enlloc de mirar-se el melic.
Quina "nació" avui oficial donaria per bona la fragmentació del seu país? Per què la donem nosaltres? Tan ximples som?
I no diré jo que no puguin donar-se condicions per fer avançar un procés independentista a Catalunya, però fàcil i ràpid no crec que sigui.
I no t'excuses en el paternalisme de no sé qui, que creure en el país no és patrimoni de ser valencià ni de ser mallorquí ni de ser matarranyenc. Com tu dius, fer referèndums que parlin de Països Catalans no serà fàcil per a ningú, però posarà el problema damunt la taula, i a mi que se'ns "retratin" uns quants "patriotes" més ja m'està bé. A veure si comencem a fer feina i els posem tots de panxa enlaire, que ja toca.
Està clar que el Principat
serà el primer territori de la nació catalana en independitzar-se. El Principat
de Catalunya va 100 anys per davant de nosaltres. El que defensa ERPV és una
confederació de països: El futur del País Valencià l’hem de decidir els valencians.
Podem tenir més o menys suport de la resta de la nació catalana, però al
capdavall serem nosaltres, els valencians, qui decidim el nostre futur.
I altra cosa, tots aquells que pensen que la
nostra nació són els Països Catalans, que deixen de votar al BLOC: Enric
Morera: "Nuestra patria es la Nación Valenciana" http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009031500_19_566847__Comunitat-Valenciana-Enric-Morera-Nuestra-patria-Nacion-Valenciana
Sóc valencià dels PPCC, votaré Esquerra
Republicana del País Valencià.
Company, no ens fages buscar declaracions dels dirigent d'ERC i ERPV tan incongruents que fan fredat. Només has de vore l'estatut de Catalunya que parla en terme de nació i no apareix en cap lloc el terme PP.CC. A més a més ERPV amb 5 regidors a tot el P.V. i amb un d'ells trànsfuga que pot fer? I això que te a la seua disposició una quantitat de diners mai somniada pel nacionalisme valencià i desgraciadament sempre dilapidada.
I acabe com tu, sóc valencià dels PPCC, votaré BLOC, algun problema?
Cap problema, en democràcia pots votar qui vullgues, encara que no s'ajuste als teus ideals.
Al cap i a la fi, som els valencians qui decidirem sobre País Valencià. Sols falta que no puguem treballar per un objectiu comú.
Mentre, nosaltres ens barallem perquè uns diuen nació valenciana i els altres diuen no se que, resulta que som dels territoris de l'estat espanyol que es sent més espanyol...
Dividit no som res... Unitat dels valencians!
La suma del BLOC i UV = valencianisme polític.
ERPV incorpora al seu discurs els PPCC, és el que puc vore a les engantxines, pòsters, la declaració ideològica... PAÏSOS CATALANS.
En canvi, al BLOC... on es fa referència als PPCC? hi ha imatges a la web? apareix el terme "Països Catalans" als estatuts? enlloc?
Heu llegit l'article de Glòria Marcos al setmanari EL TEMPS núm. 1.318? Brillant!
Ara des de fa un temps es proclamen Esquerra Republicana del País Valencià!! Aleluia!!
Això ho has somniat. Ja t'agradaria a tu que fóra cert, però em sap greu.
A contar contes a la guarderia.
Em fa molta llàstima el comentari que has fet. No intoxiques, que amb eixe argumentari sembles la premsa del psoe.
En fi, veig que no has entés gens l'article de Josep.
una salutació
Segurament hi ha més gent afí al PSOE dins del BLOC que no d'ESQUERRA perquè és el que busca Morera: atreure al BLOC els descontents del PSOE. I si no t'ho creus remira't l'entrevista que li feren a C9 (o a la de EL MUNDO, no recorde ara).
BLOC = BLAVEROVERGÈNCIA. Em sap greu ser el primer en dir-t'ho
xe al-Acant! cada comentari em decepciona més...
Jo et dic el que visc, i a mi no m'has de descobrir res.
I què el BLOC vol atraure el vot dels descontents del PSOE no és res nou. Qualsevol partit polític vol atraure als votants d'altres partits, no? o ERPV com ho fa?
En fi, sols et dic que unitat pel País Valencià, perquè sense el PV no hi ha PPCC.
Salut i treballa conjunt!
Sóc votant d'Esquerra i no deixe de reconèixer que ací fem molta falta TOTS, TOTS, els del BLOC i els d'Esquerra, TOTS, pel país.
Això és el que ens cal!
Una altra cosa és el concepte cultural de Nació, que en aquest cas són els Paísos Catalans i que és perfectament compatible amb el concepte polític Nació Valenciana, sempre i quan no és faça des del anti-catalanisme.
Crec que files massa prim dins del pot de les essències, igual que fa la tercera via en identificar aquestes dues expressions com a nacionalismes diferents.
Gràcies pel comentari
salut
M'agradaria poder veure competir per tv a la meua Nació, els PPCC, no només el País Valencià.
Si atenem al concepte cultural, no cal ni eixir d'Espanya per saber que tenim una cultura comuna, una llengua i una història comuna...
No és filar prim, és parlar clar: valencià és català, quatribarrada nostra senyera, País Valencià el nostre país, els PPCC la nostra nació... clar que podem ser flexibles i fer conviure denominacions, banderes, nacions... però a d'això no se'n diu ambigüitat? No sóc essencialista però m'agraden els discursos clars.
De Salses a Guardamar... a posar-nos les piles per alliberar tots els països de la nació catalana.
PD: Gràcies per les vostres cançons i els teus escrits. Gent com tu fa molta falta al PV.
Salut!
Mentre esperes poder veure competir per la tv la selecció del PV, quina és la que veus tú?
El país, el País Valencià, la nació, la catalana, l'estat, els PPCC federats, confederats o com es vulga. Valencianitzar el nacionalisme es, senzillament, catalanitzar-lo, perquè totes dues coses són indisociables. A veure si ho enteneu: catalanitza-lo no és restringir-lo a l'ambit de Catalunya, sino generalitzar-lo a tot l'àmbit català. No m'agradaria veure com la nació es fracciona en diferents "nacionetes" que van cadascuna al seu aire. Ara bé, tampoc no es pot evitar que els catalunyesos trien el seu camí perquè ho ténen més clar. Ací, com a Ses Illes anem molt més a poc a poc, ens costarà molt més però cla tindre clar que hem de treballar per confluir amb la resta de la catalanitat. Eixe és l'únic camí per la nostra supervivència.
L'altre dia un espanyolista em deia el mateix sobre Espanya!
Ciutadà valencià, ciutadà del món!!!!
Fem País Valencià! I deixem-se de discursos il.luminats!!
Jo sóc valenciana i catalana, les dos coses són compatibles.
A mi la selecció principatina no m'agrada
Jo també vaig tindre una sensació agredolça. Quan Catalunya s'independitze, quina Espanya patirem els valencians? És una reflexió que a mesura que l'independentisme creix entre els catalans, ens hauriem de fer, una volta descartat l'exili voluntari (que és la major de les renúncies).
Volem un País Valencià sense cap amo? Mirem on ens trobem i cap on cal caminar. Anem pas a pas, convidant als nostres veïns a seguir-nos. La qüestió primera és que l'Espanya que molts senten com seua, des de l'Estat s'enten com el Gran Madrid. I així a poc a poc, o a molt a molt si la cosa va bé, fent pedagogia, convencent, anirem recorrent el camí sense perdre l'horitzó que cadascú vulga. També haurem de convencer als companys de viatge, que entenguen que caminar junts amb pas ferm no vol dir renunciar a cap utopia sinó precísament realitzar-la.
La música en valencià, per exemple, pot ser una eina molt útil per a fer-ho. I ahi teniu molt a dir.
Salut!
Al País Valencia semblen tindre-ho molt clar i només existeix el País Valencià com a tal i Catalunya com a tal i punt, tant munta, munta tant.
I no es deixaràn mai de la vida arrossegar pels pro-principatins renegats.
Els valencians NO som espanyols !!*!!
Home company… sincerament, no crec que es puga felicitar al BNV per gaires coses més enllà de la feina que puga fer la seua base a molts pobles del PV, feina dignísima i lloable, però que en molts casos està a anys llum del que fa la seua direcció.
Entenc per altra banda, el que diu el company Nadal… l’entenc perfectament… però crec que en algunes coses s’equivoca… Que cal “valencianitzar”? Doncs potser en algunes coses sí, en d’altres, potser no… Això depén de la feina personal i militant de cadascú, i de l’acció conscient i organitzada, de la participació, debat i proposta a les assemblees i col·lectius de base de les diferents organitzacions amb les quals, el Poble Treballador ens hem dotat al PV… a partir d’ací, i en relació directa amb la realitat que vivim, buscant solucions i petites victòries quotidianes com deia el company Mitridates, pode manar fent pedagodia, augmentar la xarxa i el grau d’incidència i consciència al nostre entorn directe. I tot això sense deixar de ser crítics, però procurant potenciar els espais autogestionats i de decisió que van creant-se arreu de les comarques valencianes, reforçant espais, organismos, etc., on es puga viure i propasar, construir i crear, de forma normal, en la nostra llengua.
I sobre tot, buscant les formes d’incidència més adequades… I en aquest sentit, com ha dit un altre company, en mig de la crisi brutal que patim a les postres comarques, fer activisme i militància als i des dels nostres centres de treball… Necessitem un sindicalisme fort a casa nostra, i un sindicalisme sense dependències de cap mena d’estructura estatal (per molt que pese allò de les decisions que es prenen «a Madrid i a espanya»)… PEr això, i malgrat ser actualment una oprganització molt menuda, crec que hem de fer un esforç enorme en reforçar, potenciar i implantar la Coordinadora Obrera Sindical – COS (info@sindicatcos.cat), arreu de les comarques i pobles del PV. Desgraciadament la Intersindical Valenciana, en compte de generar espais absolutament autònoms, s’ha dedicat a impulsar la “Confederación Intersindical” a nivell espanyol…
Si som capaços de portar les nostres idees, amb paciencia i pedagogia als postres centres de treball, podrem avançar moltíssim, de petites victòries, i d’exemples, en tenim molt… I crec que ens toca avançar, ara més que mai… I sempre en positiu.
(Independència “catalunyesa” unilateral?, com diu el company Aleix, doncs òbviament no… perque el sentiment anticatalanista que això arribaria a provocar seria de tal magnitud que simplement ens veuríem a la nostra desaparició en 2 generacions a molt tardar) … Per tot això… Posem-nos-hi
Salut!
Albert
L´analisi que fas, està molt encertat Ací la gent és per damunt de tot valenciana. Blava o roja, però valenciana. I és ahí on hi ha que gratar.
Al País Valencià ho tenim cru....Però mai es sap...Igual si els indecisos valencians veuen que als catalans els hi va millor sense Espanya, igual es pensen seriament la seua espanyolitat...
Crec que estem ressignats a l'exili
Hem de seguir creant consciència nacional. Si alguns volen renunciar a la nació completa, que ho facin, però els que en tenim hem de seguir defensant-la i extenent-la. Ara ve: tampoc no hem d'aturar, de bloquejar, en nom de la unitat dels Països Catalans, consultes que posin de manifest 1) que volem decidir; i 2) que qui ho impedeix és Espanya i França.
Finalment, dir que la "qüestió de noms" no ha d'impedir la feina de propaganda o de conscienciació si prefereixes sobre la nació completa. És a dir que si a València heu de seguir dient que parleu valencià, feu-ho, mentre no renuncieu a convèncer de que dir-vos valencians és la vostra manera de dir-vos catalans.
Finalment, recomanar-te l'entrevista que L'Accent li van fer a l'historiador valencià Pau Viciano al seu darrer número. Crec que voler anar més ràpid, no és necessàriament la millor opció.
Una abraçada des de Barcelona!
Visca Pau Viciano i visca Esquerra Republicana del País Valencià
I posats a reivindicar simbòlicament, jo també reclamo que la Cup quan impulsi consultes ho faci tenint en compte el conjunt del País, i no només el Principat.
D'altra banda, no em crec pas ni de lluny que estiguem a un pas d'una independència principatina, potser aniria bé tenir una mica de perspectiva i saber veure que a més de l'independentisme sincer, hi ha en tot aquest soroll mediàtic molt joc d'interessos dels autonomistes que utilizen això per a pressionar de cara a negociar amb Madrid. Esl que vulguin jugar a això, que hi vagin, nosaltres no.
La proposta de Reagrupament fa que aquests partits tinguen que tensar la corda cada vegada més, però sempre amb la seguretat que (amb aquestes consultes) no es pot trencar. Tot menys trencar amb l'Estat espanyol al proclamar unilateralment la independència en ser majoria en el parlament autònomic...
Respecte allò que diferisc amb tu, m'imagine que ja ho saps, però tot es qüestio de parlar...