Joan Alcaraz |
dimarts, 15 de setembre de 2009 | 12:45h
El referèndum sobiranista convocat a la vila maresmenca d'Arenys de Munt ha estat un èxit polític i mediàtic notori, i ha demostrat novament les limitacions que té la democràcia a l'Estat espanyol. A part de permetre comptar -72, si no m'erro- els membres de la Falange disposats a armar gresca en una diada tan significativa des del punt de vista simbòlic.En canvi, no es pot dir que hagi estat un èxit prou reeixit quant a la participació en la consulta, de l'ordre del 41%. No ens enganyem, qualsevol votació que no arribi, pel cap baix, a la meitat del cens no és prou sòlida ni representativa, per bones que en siguin les intencions.
I, en qualsevol cas, està bé que des dels municipis es vagi fent xup-xup, però la batalla de veritat cal lliurar-la des del Parlament a partir d'una entesa estratègica de les forces més compromeses en la plenitud nacional.
Inicialment, volia titular aquest post alguna cosa així com "Arenys de Munt: el paper de cadascú". He fet el canvi a partir d'una sola dada, la participació, que a mi em sembla que hauria d'haver estat força més alta en percentatge. Més rica i plena si de veritat els catalans -no solament els arenyencs- volem anar per la vida sentint-nos raonablement satisfets.
I no m'hi valen excuses. Que si l'Estatut va ser votat per menys ciutadanes i ciutadans, o que les eleccions al Parlament Europeu també van ser ben poc representatives... Personalment, el que tinc clar és que només amb majories prou qualificades els canvis veritables que necessitem tenen possibilitats de prosperar.
Això no vol dir que el referèndum fet a la vila maresmenca, a més d'esdevenir pioner, no tingui un gran mèrit. Vegem, com deia, com hi han jugat els actors principals:
- Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA): molt lloable i positiu, obrint fronteres, trencat barreres.
- Ajuntament: gran dignitat -amb l'alcalde, Carles Móra, al capdavant-, tot i que cal estudiar, en futures convocatòries similars, si els ajuntaments no han d'oferir un suport més discret a la consulta per tal que el protagonisme recaigui del tot en la societat civil, tot evitant embolics legalistes.
- Administració de l'Estat: es recolza en la seva legalitat i segurament no pot saltar-se-la; però sap greu que, en democràcia de debò, aquesta legalitat no sigui prou justa, perquè es basa en una Constitució que no va trencar realment amb el franquisme i que és exponent -no del tot ranci, admetem-ho- del nacionalisme espanyol.
- Advocat de l'Estat: personatge atrabiliari, més aviat lleig i, ves per on!, falangista.
- Falange Española de las JONS: exigua força de xoc d'aquest nacionalisme; ara hem pogut comptar-los, i a Arenys, francament, n'eren ben pocs!
- Candidatures d'Unitat Popular (CUP): coherents amb el seu ideari.
- Esquerra: més del mateix.
- Reagrupament (nou a la plaça): ídem.
- Convergència (Unió a banda): dir que sí... una mica amb la boca petita.
- PSC: mur de contenció que voldria mirar cap a una altra banda (Hereu, Chacón i Rangel: senzillament, deplorables...).
- PSOE: Gran Hermano.
- Iniciativa: sí, però... el seguidisme del PSC hi pot més.
- PP: val més deixar-ho córrer...
- Departament d'Interior saurista: vacil·lant en la jugada prèvia, millor en l'actuació sobre el terreny.
- Generalitat de Catalunya: no hi mana un partit, sinó tres...
- Arenyencs: m'heu agradat i, fins a un cert punt, m'heu decebut; ja suposava que la independència guanyaria per golejada, però no que no anéssiu a votar ni la meitat del cens.
Ara podrien venir Berga, Figueres, Seròs i diversos municipis del país. Com a escalfament, paga la pena, però crec que l'autèntica batalla per l'autodeterminació i, si s'escau, la independència nacional -qüestió no tan senzilla, sinó prou complexa-, cal lliurar-la al Parlament de Catalunya (i ja no parlo dels altres països catalans perquè no vull, ara com ara, fer volar coloms).
Però, per tirar endavant amb el procés, cal una premissa bàsica: que les forces més nacionalment conseqüents es comprometin a entendre's i no, precisament, a fer-se la punyeta. He posat alguna vegada sigles concretes a aquest desig, però són tan evidents que no ho faré ara.
Mentrestant, i malgrat tot... "visca Arenys!" (de Munt).
I no m'hi valen excuses. Que si l'Estatut va ser votat per menys ciutadanes i ciutadans, o que les eleccions al Parlament Europeu també van ser ben poc representatives... Personalment, el que tinc clar és que només amb majories prou qualificades els canvis veritables que necessitem tenen possibilitats de prosperar.
Això no vol dir que el referèndum fet a la vila maresmenca, a més d'esdevenir pioner, no tingui un gran mèrit. Vegem, com deia, com hi han jugat els actors principals:
- Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA): molt lloable i positiu, obrint fronteres, trencat barreres.
- Ajuntament: gran dignitat -amb l'alcalde, Carles Móra, al capdavant-, tot i que cal estudiar, en futures convocatòries similars, si els ajuntaments no han d'oferir un suport més discret a la consulta per tal que el protagonisme recaigui del tot en la societat civil, tot evitant embolics legalistes.
- Administració de l'Estat: es recolza en la seva legalitat i segurament no pot saltar-se-la; però sap greu que, en democràcia de debò, aquesta legalitat no sigui prou justa, perquè es basa en una Constitució que no va trencar realment amb el franquisme i que és exponent -no del tot ranci, admetem-ho- del nacionalisme espanyol.
- Advocat de l'Estat: personatge atrabiliari, més aviat lleig i, ves per on!, falangista.
- Falange Española de las JONS: exigua força de xoc d'aquest nacionalisme; ara hem pogut comptar-los, i a Arenys, francament, n'eren ben pocs!
- Candidatures d'Unitat Popular (CUP): coherents amb el seu ideari.
- Esquerra: més del mateix.
- Reagrupament (nou a la plaça): ídem.
- Convergència (Unió a banda): dir que sí... una mica amb la boca petita.
- PSC: mur de contenció que voldria mirar cap a una altra banda (Hereu, Chacón i Rangel: senzillament, deplorables...).
- PSOE: Gran Hermano.
- Iniciativa: sí, però... el seguidisme del PSC hi pot més.
- PP: val més deixar-ho córrer...
- Departament d'Interior saurista: vacil·lant en la jugada prèvia, millor en l'actuació sobre el terreny.
- Generalitat de Catalunya: no hi mana un partit, sinó tres...
- Arenyencs: m'heu agradat i, fins a un cert punt, m'heu decebut; ja suposava que la independència guanyaria per golejada, però no que no anéssiu a votar ni la meitat del cens.
Ara podrien venir Berga, Figueres, Seròs i diversos municipis del país. Com a escalfament, paga la pena, però crec que l'autèntica batalla per l'autodeterminació i, si s'escau, la independència nacional -qüestió no tan senzilla, sinó prou complexa-, cal lliurar-la al Parlament de Catalunya (i ja no parlo dels altres països catalans perquè no vull, ara com ara, fer volar coloms).
Però, per tirar endavant amb el procés, cal una premissa bàsica: que les forces més nacionalment conseqüents es comprometin a entendre's i no, precisament, a fer-se la punyeta. He posat alguna vegada sigles concretes a aquest desig, però són tan evidents que no ho faré ara.
Mentrestant, i malgrat tot... "visca Arenys!" (de Munt).
Ah! i una pregunta (sense resposta): Com és que l'Estat pot il·legalitzar Batasuna -i tothom a callar- i no ha il·legalitzat encara Falange???. Ja seria hora! (Però també tothom calla).
Això no és culpa dels organitzadors, encara que repeteixo que estic d'acord amb tu que les participacions haurien de ser altes, però les responsabilitats han de ser de qui toqui i crec que ja sabem qui no té tarannas gaire democràtics quan els resultats no són els que ells volen.
no hagi superat aquest percentatge. Per exemple cap eurodiputat de cap
partit va renunciar per aquest motiu al seu escó malgrat que
l'abstenció va ser propera al 55% tant als comicis de fa tres mesos com als anteriors del 2004. Ni tampoc es va superar el llindar de la meitat del cens en els referendums de l'estatut ni en el de la constitució europea.
Per exemple, el President Montilla va dir referent al referendum de l'Estatut:
'L'abstenció que hi ha hagut en aquest referèndum no deslegitima el resultat'
Mirat així, tens raó, company. Passa que a mi m'agrada que la democràcia, a més de representativa, sigui participativa. I que Catalunya també pugui celebrar victòries plenes, no solament derrotes. En aquest sentit, la consulta arenyenca ha estat prou important i contribueix a fer història.
i la fa. Malgrat la pluja veig les coses amb optimisme. Imaginació al poder.