fcf |
dijous, 17 de setembre de 2009 | 10:08h
N'estic convençut absolutament, ja que arribarà el dia en què tots els que treballem per l'alliberament nacional anirem a fer campanya plegats i posarem la papereta a l'urna plegats, en una votació que no serà simbòlica com la de diumenge passat a Arenys de Munt. Ens retrobarem al final del camí, segur, o potser, tant de bo, molt abans.
Ara, però, companyes i companys, he de fer la meva via: després de mesos donant-li voltes, havent ja avançat fa uns dies la meva determinació a la Presidenta de la Secció Local, ahir vaig comunicar oficialment la meva baixa. Massa coses, una al damunt de l'altra (em penso que se'n pot resseguir el rastre mitjançant el bloc, anotació rera anotació), en especial les darreres setmanes i mesos, fan que em resulti extremament incòmode i incoherent seguir a ERC. Em pesa més a mi, al cap de prou més de dues dècades, del que us pugui pesar a vosaltres, en podeu estar ben segurs. Ho hem dit moltes vegades i ja sabeu que jo no ho deia només per dir, que m'ho he cregut sempre: el partit no ha de ser un fi en ell mateix, ha de ser només el mitjà, l'eina, i si l'eina es rovella o el seu mànec ja no s'adapta a la teva mà... has de descartar-la, oi?
No plego enfadat, no plego per un cop de sang calenta: la decisió és fruit d'un llarg procés de reflexió, presa amb el cap molt fred. No, no estic emprenyat, estic decebut. Decebut però decidit a fer el que crec que he de fer. Plego del partit, sí, però no del país. Hi ha tantes coses a fer i tan poc de temps i tan poques mans per a fer-les! Seguiré actiu en aquelles coses que la meva migrada disponibilitat d'hores em permeti. Abans que m'ho demaneu: encara no ho he decidit, de debò que encara no ho sé. Em prendré ara unes setmanes per repensar-ho tot i després ja ho veurem.
A banda del meu parer i sentiments envers el partit, principalment els seus dirigents nacionals malgrat alguna molt honorable excepció, us he de dir, companyes i companys de Sant Boi, que us respecto a tots, que a molts us aprecio sincerament i que, a uns quants, us estimo de tot cor. Ara bé, heu d'entendre que ha arribat l'hora que jo faci via per un camí diferent al vostre, amb l'esperança que, com deia més amunt, un dia ens retrobarem, espero de veritat que més aviat que no pas més tard.
Ara, però, companyes i companys, he de fer la meva via: després de mesos donant-li voltes, havent ja avançat fa uns dies la meva determinació a la Presidenta de la Secció Local, ahir vaig comunicar oficialment la meva baixa. Massa coses, una al damunt de l'altra (em penso que se'n pot resseguir el rastre mitjançant el bloc, anotació rera anotació), en especial les darreres setmanes i mesos, fan que em resulti extremament incòmode i incoherent seguir a ERC. Em pesa més a mi, al cap de prou més de dues dècades, del que us pugui pesar a vosaltres, en podeu estar ben segurs. Ho hem dit moltes vegades i ja sabeu que jo no ho deia només per dir, que m'ho he cregut sempre: el partit no ha de ser un fi en ell mateix, ha de ser només el mitjà, l'eina, i si l'eina es rovella o el seu mànec ja no s'adapta a la teva mà... has de descartar-la, oi?
No plego enfadat, no plego per un cop de sang calenta: la decisió és fruit d'un llarg procés de reflexió, presa amb el cap molt fred. No, no estic emprenyat, estic decebut. Decebut però decidit a fer el que crec que he de fer. Plego del partit, sí, però no del país. Hi ha tantes coses a fer i tan poc de temps i tan poques mans per a fer-les! Seguiré actiu en aquelles coses que la meva migrada disponibilitat d'hores em permeti. Abans que m'ho demaneu: encara no ho he decidit, de debò que encara no ho sé. Em prendré ara unes setmanes per repensar-ho tot i després ja ho veurem.
A banda del meu parer i sentiments envers el partit, principalment els seus dirigents nacionals malgrat alguna molt honorable excepció, us he de dir, companyes i companys de Sant Boi, que us respecto a tots, que a molts us aprecio sincerament i que, a uns quants, us estimo de tot cor. Ara bé, heu d'entendre que ha arribat l'hora que jo faci via per un camí diferent al vostre, amb l'esperança que, com deia més amunt, un dia ens retrobarem, espero de veritat que més aviat que no pas més tard.
Suposo que qualsevol dia d'aquests m'argumentaràs una mica més la teva
decisió i si ve al cas em poses al dia de les teves intencions.
Salut Ferran!!
... més m'estimo no fer plans i veure-les venir, el temps dirà. Ara, segur que no m'estaré quiet, ni que sigui a nivell social: plataformes i tot això. Més endavant ja veurem.
Ja quedarem per fer una birra...
Salut a tu també!!
Ferran