Ha estat un cap de setmana intens, dels que m'agraden. El trobava a faltar tot i que ara, ja a casa em noto els cansament a les cames i a l'ànima...La cosa va comenár anant a Berga, per preparar la moció que reclamarà que l'ajuntament convoquí, o doni suport a un referèndum per la independència a la Ciutat de Berga.
Això ja s'havia d'haver aprovat dijous però per problemes tècnics -i de manca de voluntat d'un grup polític- s'aplaçarà, si tot va bé, fins dimecres que que, que hi haurà un ple extraordinari només per a tractar aquesta qüestió.
El dijous vaig anar cap a Vilafranca on els Aramateix actuàvem al final de la Marxa de Torxes. M'ho vaig passar bé, com més em deixo anar i menys penso en els protocols de l'espectacle, més bé m'ho passo.
Divendres al matí vaig anar fins el Fossar, una mica més esclarissat que altres anys i amb la sensació necessària d'anar més a la Missa del Gall que no pas a un acte polític. Tu ja m'entens.
A la tarda vaig tirar cap a La Bisbal, hi tornava a haver concert d'Aramateix. La intenció era, després de les proves de so, a costar-me a Girona per fer un tros de manifestació, però la cosa va acabar tard i no va ser compatible. Al concert no massa gent (mai no n'hi hauria massa) però amb la sensació de convèncer.
L'endemà, després de tot el dia de relax horitzontal vaig anar a Salt on es cloïa el reguitzell d'actes de l'Esquerra Independentista a les comarques nordorientals. Hi tenia concert amb el David, l'Esca del Pecat, i era com una mena de prova de foc perquè era la primera actuació que fèiem en un espai obert i gran. I amb un parell de centenars de persones. Era una prova per què la incorporació de bases pregravades seria -si més no, la intenció era aquesta- un mètode per a mantenir l'atenció en espais grans, amb molta gent. El concert va anar bé, força bé. Però també és cert que vam prendre algunes notes pel que fa referència a les programacions i a coses a tenir en compte per encarar actuacions en tipus d'espai més gran.
Avui he passat tot el dia a Arenys de Munt. En un ambient absolutament fantàstic, de cordialitat massiva i bon rotllo encomanadís, amb en David, també hem fet una ctuació molt celebrada per un públic absolutament transgeneracional.
Ara, xafat, arribo a casa. Tinc ganes d'escriure un altre entrada amb algunes impressions de la jornada electoral d'Arenys, però crec que ho faré demà...
Això ja s'havia d'haver aprovat dijous però per problemes tècnics -i de manca de voluntat d'un grup polític- s'aplaçarà, si tot va bé, fins dimecres que que, que hi haurà un ple extraordinari només per a tractar aquesta qüestió.
El dijous vaig anar cap a Vilafranca on els Aramateix actuàvem al final de la Marxa de Torxes. M'ho vaig passar bé, com més em deixo anar i menys penso en els protocols de l'espectacle, més bé m'ho passo.
Divendres al matí vaig anar fins el Fossar, una mica més esclarissat que altres anys i amb la sensació necessària d'anar més a la Missa del Gall que no pas a un acte polític. Tu ja m'entens.
A la tarda vaig tirar cap a La Bisbal, hi tornava a haver concert d'Aramateix. La intenció era, després de les proves de so, a costar-me a Girona per fer un tros de manifestació, però la cosa va acabar tard i no va ser compatible. Al concert no massa gent (mai no n'hi hauria massa) però amb la sensació de convèncer.
L'endemà, després de tot el dia de relax horitzontal vaig anar a Salt on es cloïa el reguitzell d'actes de l'Esquerra Independentista a les comarques nordorientals. Hi tenia concert amb el David, l'Esca del Pecat, i era com una mena de prova de foc perquè era la primera actuació que fèiem en un espai obert i gran. I amb un parell de centenars de persones. Era una prova per què la incorporació de bases pregravades seria -si més no, la intenció era aquesta- un mètode per a mantenir l'atenció en espais grans, amb molta gent. El concert va anar bé, força bé. Però també és cert que vam prendre algunes notes pel que fa referència a les programacions i a coses a tenir en compte per encarar actuacions en tipus d'espai més gran.
Avui he passat tot el dia a Arenys de Munt. En un ambient absolutament fantàstic, de cordialitat massiva i bon rotllo encomanadís, amb en David, també hem fet una ctuació molt celebrada per un públic absolutament transgeneracional.
Ara, xafat, arribo a casa. Tinc ganes d'escriure un altre entrada amb algunes impressions de la jornada electoral d'Arenys, però crec que ho faré demà...
Quan vam arribar la cosa anava bastant endarrerida. Els que havien de
començar a les 10 van començar a 2/4 de 12 i tot va anar tard.
L'horari de 2/4 d'una es va transformar en "quan acabin els altres" i
així ho vam fer. L'actuació, devia ser per força passada la una i va
durar més d'una hora.
Per cert, que no us deixarem descansar gaire perquè volem que vingueu a Girona, i que ens canteu aquella cançó tant maca que parla dels carrers del Barri Vell de la nostra ciutat.
salut i amunt!
Salut!