He vist la televisió i ens ensenyava com s'estava desenvolupant la consulta d'Arenys de Munt. I veient baixar els senyors amb banderes espanyoles i toros dels dos autocars, o la senyora arenyenca de 97 anys votant i dient que "això no servirà de res però jo ja he fet el que he pogut", un ja té clar de quin bàndol està.
En aquest país, d'un pet en fem set esquerdes, i la fractura entre la realitat i el que s'ensenya als mitjans de comunicació cada vegada és més gran. Hem vist la intervenció de l'Estat i els seus advocats,les paraules de la vicepresidenta del govern o dels líders del PP, els micròfons amagats per no se sap qui a la seu de l'Ajuntament, les planes de diaris i minuts de televisió que s'han consumit en aquesta notícia. La por infosa per les televisions nacionalistes espanyoles en els seus programes diaris. I la crida a l'actuació de l'ordre públic per impedir, al cap i a la fi, que una venerable senyora de 97 anys anés a votar conscient que tot allò no serviria de res, fet que ensenya fins a quin punt d'exageració s'ha arribat en aquesta qüestió.
La política - des de Puigcercós apoderant-se partidistament de la consulta, fins a González Pons reaccionant com si la consulta d'Arenys fos allò més transcendent i colpidor contra la unitat d'Espanya- ha de fer una reflexió. Potser els convindria anar a a veure la venerable senyora d'Arenys, que de la gent gran sempre se n'aprèn.
josep m |
diumenge, 13 de setembre de 2009 | 20:55h
La venerable senyora de 97 anys ha viscut bona part de la seva vida sota el feixisme, sota el terror i veient el seu poble derrotat i consumint-se. I malgrat això, malgrat el fatalisme d'algú que ja no creu poder creure que les coses les podem canviar, que si volem, podem, ella malgrat tot ha anat i ha dipositat el vot a l'urna. Ni el fatalisme ni la por davant la democràcia i l'esperança. Que això no serveix de res? ben al contrari, això és TOT. La resta cau pel seu propi pes, si no cedim.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
Ni el fatalisme ni la por davant la democràcia i l'esperança. Que això no serveix de res? ben al contrari, això és TOT. La resta cau pel seu propi pes, si no cedim.