Si la Norma i el Digui-Digui van aconseguir, a partir de 1982, la normalització de la llengua al nostre país avui, amb la consulta d'Arenys de Munt, es culmina una època recent de normalització de l'indepen-dentisme com a alternativa política a l'actual situació...
Fa poc menys d'una dècada, el discurs oficialista al voltant de l'independentisme no tenia res a veure amb el que és ara. Sense entrar a valorar les xifres de les enquestes, volubles i manipulables amb facilitat per aquell qui les tracta, veurem que el canvi que l'independentisme ha viscut en l’opinió pública, ha afavorit la normalització social, política i mediàtica d'una opció que tradicionalment s’havia dibuixat com a radical, inviable i rebutjable per part d'aquells -dins i fora de Catalunya- que no l'acceptaven com a alternativa democràtica del panorama política català.
Forces polítiques extraparlamentàries, col·lectius amb simpaties anarquistes o revolucionàries i artistes a títol individual i amb actituds excèntriques eren les veus visibles de l'independentisme català. Avui, però, l'independentisme és una altra cosa.
L'independentisme representa una massa social -entre el 19'5% i el 40% de la població-, però també una realitat institucional, econòmica i política. L'Ajuntament d'Arenys i altres administracions locals es mostren, no només conciliadores i respectuoses amb l'opció independentista, sinó clares aliades d'aquesta alternativa. Empresaris solvents i fins i tot
Ja no és la utopia d'aquells joves carregats d'acné que desapareix amb la mateixa rapidesa amb que s'instal·la en les ments d'aquells adolescents utòpics. Ara, davant l'evidència amb la que hem de conviure cada dia, un estat que no ens respecta, l'independentisme comença a dibuixar-se com una alternativa pragmàtica, útil i, a mida que va a més, inevitable.
Membres del Consell de Govern i directors dels més respectables i seriosos diaris parlen amb respecte -a favor o en contra, això té una importància relativa- d'una iniciativa que es mostra tan clara com democràtica. Però no cal caure en el fàcil i temptador cofoisme que tot està fet. Demà tot serà semblant a com ho és avui. L'independentisme requereix voluntat de fons, no l'efervescència de l'sprint. I perquè en el futur tornem a veure capítols com els d'Arenys, no cal abandonar l'invisible tasca de guanyar mica a mica i lentament, la consciència d'aquells pels qui, avui, no se senten concernits pel que passa a Arenys de Munt.
