Es respira a l'aire. Se sent en els comentaris. Es nota en els articles. Hi estem anant. I serà una cosa històrica no només per a nosaltres. Europa i el món sencer es fixarà en el nostre procés i estic segur "l'esperit de Catalunya" serà alguna cosa més que un llibre de Josep Trueta. El nostre aferrament als valors de la democràcia, la nostra resistència secular a la tirania de Castella i d'Espanya serà admirada i aplaudida arreu. No sé si ho tindrem tot pagat; potser no cal; però aviat començarem una nova etapa col·lectiva.
En una entrevista al digital Directe, Jordi Porta, preguntat per la conveniència de defensar l'Estatut amb una manifestació, respon: " Crec que no s'ha entès quin és el sentit de la manifestació. No
considerem que s'hagi de defensar l'Estatut, el que creiem que s'ha de
defensar és el respecte a la voluntat que democràticament ha expressat
el poble de Catalunya. Defensem els valors democràtics, davant la
possibilitat que el Tribunal Constitucional modifiqui un text aprovat
pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble, més encara tenint en
compte la desacreditació del TC. Entenem que a això hi ha de respondre
políticament el Parlament i el Govern per una banda, i per l'altra hi
ha d'haver una resposta popular, i una de les maneres que hi ha de
fer-ho és amb una manifestació. Encara hem d'acabar de discutir amb
partits, sindicats i entitats per decidir si la manifestació serà abans
o després de la sentència tot i que probablement serà després perquè
creiem que així hi haurà més participació i assentiment."
Ahir Jordi Porta era a la manifestació convocada per les entitats sobiranistes. Probablement va quedar eclipsat mediàticament per la figura de Joan Laporta, per la de Jordi Bilbeny (un parlament brillant i vibrant, per cert!) i per la d'altres persones situades a la capçalera, però hi era. Per tant, es comença a conformar la unió de dues expressions que són una mateixa cosa. Si Òmnium no defensa l'Estatut sinó la democràcia, aquest ha de ser el punt de trobada i de confluència. Hi haurà sentència del TC i hi haurà manifestació (per si algú provés de desactivar-la, però, ahir ja els ho vam deixar clar i l'any que ve hi tornarem amb més força encara).
Apostar per la democràcia és ja sinònim de confrontació amb l'Estat espanyol. Ells, ja ho sabem, tenen lleis. Però les seves lleis no són una eina al servei de la democràcia, una expressió d'aquesta, sinó una eina d'encotillament, una lectura restrictiva, regressiva i repressiva. Per això, defensar les lleis espanyoles ja no té cap futur. Ni tan sols per als partits polítics que han d'actuar encara en aquest marc. Més enllà d'aquesta legislatura, no hi ha futur. El conflicte és necessari per a la nostra salut democràtica. Les lleis espanyoles són legals però no legítimes. I quan hi ha una crisi d'aquestes característiques només es pot fer una cosa: democràcia. Que parli el poble català com demà parlaran els veïns i veïnes d'Arenys de Munt.
Si la manifestació de resposta a la sentència del TC es planteja en termes de retorn a la democràcia i de ruptura amb la legalitat il·legítima espanyola, les entitats sobiranistes que ahir van treure 30.000 persones al carrer s'hi podrien afegir. Però ha de ser democràcia de debò. Ni pensaments de restringir-la i encotillar-la nosaltres mateixos demanant si el poble accepta o no la retallada del TC. Aquesta no és la pregunta. La pregunta és si el poble vol que la Generalitat iniciï les gestions necessàries amb l'Estat per recuperar la sobirania i construir la nostra pròpia legalitat com a nou estat europeu. Qualsevol intent d'escamotejar aquesta opció pot acabar en un linxament popular. Els ànims estan encesos. Tenim encara grans dosis de calma i serenitat, però tampoc cal ser temerari i anar provocant. Sentit comú, honestedat i un mínim olfacte polític , sisplau.
Ahir Jordi Porta era a la manifestació convocada per les entitats sobiranistes. Probablement va quedar eclipsat mediàticament per la figura de Joan Laporta, per la de Jordi Bilbeny (un parlament brillant i vibrant, per cert!) i per la d'altres persones situades a la capçalera, però hi era. Per tant, es comença a conformar la unió de dues expressions que són una mateixa cosa. Si Òmnium no defensa l'Estatut sinó la democràcia, aquest ha de ser el punt de trobada i de confluència. Hi haurà sentència del TC i hi haurà manifestació (per si algú provés de desactivar-la, però, ahir ja els ho vam deixar clar i l'any que ve hi tornarem amb més força encara).
Apostar per la democràcia és ja sinònim de confrontació amb l'Estat espanyol. Ells, ja ho sabem, tenen lleis. Però les seves lleis no són una eina al servei de la democràcia, una expressió d'aquesta, sinó una eina d'encotillament, una lectura restrictiva, regressiva i repressiva. Per això, defensar les lleis espanyoles ja no té cap futur. Ni tan sols per als partits polítics que han d'actuar encara en aquest marc. Més enllà d'aquesta legislatura, no hi ha futur. El conflicte és necessari per a la nostra salut democràtica. Les lleis espanyoles són legals però no legítimes. I quan hi ha una crisi d'aquestes característiques només es pot fer una cosa: democràcia. Que parli el poble català com demà parlaran els veïns i veïnes d'Arenys de Munt.
Si la manifestació de resposta a la sentència del TC es planteja en termes de retorn a la democràcia i de ruptura amb la legalitat il·legítima espanyola, les entitats sobiranistes que ahir van treure 30.000 persones al carrer s'hi podrien afegir. Però ha de ser democràcia de debò. Ni pensaments de restringir-la i encotillar-la nosaltres mateixos demanant si el poble accepta o no la retallada del TC. Aquesta no és la pregunta. La pregunta és si el poble vol que la Generalitat iniciï les gestions necessàries amb l'Estat per recuperar la sobirania i construir la nostra pròpia legalitat com a nou estat europeu. Qualsevol intent d'escamotejar aquesta opció pot acabar en un linxament popular. Els ànims estan encesos. Tenim encara grans dosis de calma i serenitat, però tampoc cal ser temerari i anar provocant. Sentit comú, honestedat i un mínim olfacte polític , sisplau.
Ara toca saber gestionar i canalitzar tot l'esperit i els fets d'aquests últims dies. I no deixar que es perdi. Realment és ara, l'endemà, quan toca posar-s'hi les piles. I efectivament, per això cal una mínim d'olfacte polític i molt de sentit comú i seny.
Una abraçada.
Belén.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/jos_montilla_el_gran_catalanista_41801.php
Visca Catalunya Lliure!
una abraçada Xavier!
La mobilització majoritària ja no és per tonteries com el "dret a decidir". Per què hauríem de reclamar un dret que ja és nostre com a nació que som? La voluntat que es va poder viure ahir al carrer sense cap dubte és mobilitzar-se per demostrar la fi del model autonòmic i l'inici del procés d'independència. Però tal com està pregonant la depriment Esquerra (només calia veure l'assistència als seus actes d'ahir... un dinar amb poc més de 100 persones i una manifestació d'unes 1000) als quatre vents, Òmnium també es fa seva la proclama del "radicalitzar els convençuts o ampliar la base"... Típic de manual de demagogia.
Senyor Buch, tots sabem de què viu Òmnium. Tots hem pogut veure les quantioses subvencions que rebeu. Estem parlant de molts diners i d'una absoluta dependència del favor oficial. Òmnium, sense els diners de les subvencions, s'enfonsaria en tres dies. Podem parlar de "societat civil"? Parlem amb propietat i diem-ne "societat subvencionada". I ja se sap! Qui té el cul llogat, no seu quan vol. Tenim molt clar que a Òmnium no li convé fer el viu amb plantejaments polítics massa compromesos. Per tant, ara defensarem la democràcia... Mare meva qui ens ho havia de dir! No només no pot fer plantejaments compromesos, sinó que té per missió aigualir el vi. Qui els ha cridat a posar-se al capdavant de cap mobilització? Potser són ordres de l'amo? D'aquell qui alimenta moltes boques?
Una organització com Òmnium hauria de ser pionera en transparència si després vol donar lliçons de democràcia. Caldria que publiqués els seus comptes i les fonts de finançament i ingressos per poder decidir si volem seguir-los en una mobilització. Això que a molts països és absolutament bàsic (n'hi diuen "accountability"), aquí faria obrir els ulls a molta gent i posaria a tothom al seu lloc.
L'argument tapadora que utilitza Òmnium és que com que els seus associats són d'ideologies i opcions polítiques diverse, no poden posicionar-se en un sentit determinat. Perquè ells són una entitat cultural, de llengua i país. I jo em pregunto, perquè es posen al capdavant d'una mobilització radicalment política? Qui els demana posar-se on sembla ser que no es poden posar? Per què es mouen en un tema com és una sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de Catalunya? No és un tema estrictament polític?
Ai senyor, que se'us veu el llautó!
Si per vosté el "dret a decidir", amb el què ha significat pel catalanisme els darrers anys són tonteries, potser tampoc cal que perdem temps debatent. En tot cas, si demà ns veiem per Arenys, estaré encantat de fer un cafè amb vostè i respondre-li els altres temes, ja que diverses informacions que esmenta no són del tot correctes. (ideologia d'omnium, percentatge de finançament privant, independència dels poders públics...)
Una abraçada
Una tasca que s'hauria de fer i no s'està fent gens ni s'hi ha començat és pedagogia en sectors refractaris. Crec que us haurieu de passejar per les immenses barriades de ciutats com Santa Coloma, Badalona o Sabadell per adonar-vos del país real on ara mateix el que els preocupa és arribar a final de mes i saber si encara tindran feina.
Salut i esperem que demà tot vaig bé i els provocadors no aconsegueixen el seu objectiu de provocar i tenir resposta, que ja sabem el que busquen i sempre hi ha algú disposat a donar-los peixet...
Crec que com dius s'ha de fer pedagogia, però crec que el millor que podem fer per fer aquesta pedagogia és que cadascún de nosaltres es converteixi en un membre actiu. En Xavier Mir escrius als blocs i fa altres accions. Que passaria si cada un dels independentistes que ahir va sortir al carrer fes un bloc o s'afiliés a una agrupació independentista? em d'activar els independentistes adormits perquè aquests puguin activar els catalans adormits
Salutacions
(ens veiem demà a Arenys, donant suport a la democràcia)
Que en prenguin nota les forces independentistes.