Quan la terra pren la color de la mar i torna blava, les formes de la ciutat s’esvaeixen con núvols, un perfil que hi cabria a les mans, sembla. És senyal que ja som prou lluny , al bell mig de l’aigua. Cap horitzó per aferrar-nos, només la mar, la mar i tu. Te sents immensa.
Pessoa deia en bocadel seu altre jo, el mestre rural i filòsof Albert Caeiro: Sóc de la mida del que veig. Així esdevé: La mar ens trenca els límits, pregona, de vertigen, sense voreres per aferrar-nos, mar immensa, mar-mare, mar-vida. Ens fa el miracle d’eixamplar-nos els contorns interiors i ens permet sentir la immensitat. Per això m’agrada anar en vaixell per viatjar.
Carles Riba -50 anys de la seva mort, ja - cantava:
Feliç qui deixa els rems
i ajagut dins la frèvola barca,
de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena
És això un bocí de felicitat a tocar de mà!
Aquest sentiment, una estona de blancalls i novament s’esbrinen horitzons, indicis d’Illes estimades, lloms de muntanya, la terra blava que s’acosta.
El vertigen s’apaivaga.
Vaig escriure mirant la Dragonera, quan arribava a Mallorca:
L’aire porta flor de sal
als llavis de cavalls blancs.
Blava donzella ajaguda,
dolç esguard, urpes de drac,
plores la terra humiliada
per mercenaris i talps.
Crits de vaixells corsaris
te volien espoliar.
Dragonera, llibertaria,
sempre mires a la mar.
Quan partim ens acomiades,
en tornar ens vens a trobar.
Feliç Diada. Visca la pàtria Catalana i la llibertat d'expressió! Aquesta nit seré amb en Raimon. Ell sí que ho té clar
caterina |
dimarts, 15 de setembre de 2009 | 15:10h
Mai he anat a Barcelona en vaixell, sempre ho he fet amb l'avió perquè és ràpid i m'agrada veure les coses des de l'aire. Però arribar i veure la ciutat de lluny, el port de Barcelona, no deu tenir preu. Clar que amb el mareig que vaig agafar per anar a Menorca no sé si ara mateix me veig amb coratge de fer una travessia tan llarga amb vaixell, pel que pugui ser...
Victoria |
dimarts, 15 de setembre de 2009 | 18:46h
Si hi ha bona mar, el viatge és un guster. Sents la partida i l'arribada, amb el temps precís per assaborir-les ambdues, tancar el que cal i obrir el que desitges. Se'ns acaba l'estiu... Haurem de celebrar l'arribada de la tardor.
Gertrudis |
dilluns, 14 de setembre de 2009 | 13:42h
m'ha agradat molt perquè toca les emocions i el sentir més fons. Però a mi, que som vella com una alzina, m'emporugueix, la mar. Som mallorquina, però de roca, de la gent que pensa que la mar fa forat i tapa. A tu et fa immensa i a mi me debilita. M'agrada saber que la mar és a dues passes, suvora meu, però quan la tenc ben davant, tot i que sigui "mar-mare, mar-vida" em posa els pèls de punta. I com mes vella torn, més la tem. I també més guapa la trob.
Victoria |
dilluns, 14 de setembre de 2009 | 19:06h
És un plaer tenir-te de lectora. Imagin els teus brots verds que fan gola sorgint d'un tronc poderós i ruat. Terra i aigua són inseparables. Jo també la tem, la mar, però l'estim.
ricard99 |
diumenge, 13 de setembre de 2009 | 10:06h
és una imatge magnífica... ens transmets amb el teu poema com la mar ens pren, ens sorprèn, ens acompanya... "Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany i la seva pau no es mudava..." Feliç qui navega i escolta, en un mar que ens omple per dins perquè el veiem dins nostre. Bon diumenge!
mamoya2 |
divendres, 11 de setembre de 2009 | 19:41h
Ah, aquells viatges d'estudiant quan tornàvem de Barcelona! Veus el mateix que aleshores? Jo no ho sé! Però aquella música del poema de B Rosselló Pòrcel... Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. ...era la pura imaginació d'allò que estimaríem de majors! Sí, viatjar en vaixell és viatjar de bon de veres! Però ara ho veig com un goril·la! Salutacions cordials
Victoria |
diumenge, 13 de setembre de 2009 | 21:05h
ulls menuts que fan preguntes i es demanen què fem de bo... ulls primigenis, humans, encesos a punt de saber... no ho sé si veig el mateix... però veig i esper i escolt... gràcies per venir i compartir.
rginer |
divendres, 11 de setembre de 2009 | 18:07h
Què faríem si no poguéssim mirar la Dragonera ? És una alegria en veure-la quan arribes i també ho és quan t'acomiades perque saps que tens la mar davant en tota la seva immensitat. Disfruteu del concert aquesta vesprada !
rginer |
divendres, 11 de setembre de 2009 | 20:32h
Absolutament; angoixada, nerviosa, contenta, feliç .... estic feta un embolic dels grans. Gràcies per pensar amb mí, sobretot quan canti 'Veles e vents' ..... Bona vesprada !
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Besades!
Si hi ha bona mar, el viatge és un guster. Sents la partida i l'arribada, amb el temps precís per assaborir-les ambdues, tancar el que cal i obrir el que desitges. Se'ns acaba l'estiu... Haurem de celebrar l'arribada de la tardor.
És un plaer tenir-te de lectora. Imagin els teus brots verds que fan gola sorgint d'un tronc poderós i ruat. Terra i aigua són inseparables. Jo també la tem, la mar, però l'estim.
que eres tu... per les seves paraules ens coneixerem... que es diu en elgun llibre sagrat. Petons!
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
...era la pura imaginació d'allò que estimaríem de majors!
Sí, viatjar en vaixell és viatjar de bon de veres!
Però ara ho veig com un goril·la!
Salutacions cordials
ulls menuts que fan preguntes i es demanen què fem de bo... ulls primigenis, humans, encesos a punt de saber... no ho sé si veig el mateix... però veig i esper i escolt... gràcies per venir i compartir.
Disfruteu del concert aquesta vesprada !
Bona vesprada !
eres a la llotja, a voreta nostre i t'aixecaves amb nosaltres i amb nosaltres t'emocionaves... Va estar magnífic... miraré de fer un apunt.
Llegir-te és tot un plaer.