De
bon matí anem cap a l'Alguer, i al port hi agafem un vaixell que ens
porta cap a les grutes de Neptú, que estan sota el Capo Caccio. La
baixada de la nau a l'entrada de la cova és força complicada, perquè no
para de moure's i es fa per una passarel·la amb rodes que no para
d'anar amunt i avall i sembla que hagi de caure al mar amb la gent que
hi passa pel damunt en qualsevol moment. Les coves són impressionants,
i molt concorregudes. També s'hi pot arribar per terra baixant un munt
d'escales.
Quan
ens va tornar el vaixell a l'Alguer, ja eren gairebé les dues i és quan
tanquen les cuines als restaurants, i vam tenir feina a trobar un local
on ens donéssin menjar. Finalment en vam trobar un al costat de la
muralla al port, on ens vam trobar una impressionant llagosta de més
d'un quilo a la catalana. Després vam fer compres compulsives per la
ciutat vella interrompudes per l'assistència a l'església de Sant
Francesc on fan missa en català i al final et canten el virolai. Tota
la part antiga de la ciutat és plena a vessar de botigues amb corall de
l'illa. Mentre ens les miraven va passar una processó amb gent vestida
amb el trajo típic sard, una banda de música, diferents confraries, una
mare de déu i tot de gent passant el rosari al darrera. Vam caminar
força estona pels diversos carrerons, vam comprar unnes pastes típiques
sardes de canyella i llimona en una paadeta de torrons (que són com els
d'Alacant però menys durs, potser per la calor de l'estiu) i vam sopar
en un bar de tapes que tenien la carta mig en català, i que entre
d'altres coses ens van portar unes torradetes amb pa amb tomàquet.
Finalment, després d'algunes compres de darrera hora, vam arribar a l'alberg.
Quina enveja ens estàs fent amb aquest viatjet! Jejejeje! Jo també marxo cap a Itàlia (bé, Sardenya no és Itàlia, però també aniré per la península) aquest setembre. Intentaré fer un diari al bloc, que el tinc una miqueta oblidat. Una abraçada i suposo que ens veiem a l'onze!
