VilaWeb.cat
adam | 2ªGM | dissabte, 5 de setembre de 2009 | 13:03h

No soc historiador i la meva opinió és només això, una opinió. Ara bé, em veig en cor d’afirmar que la visió que s’està donant a molts mitjans de comunicació del suposat inici de la segona guerra mundial, ara fa 70 anys,  és, com a mínim, simplista i, segurament, malintencionada. Expliquen que tot va començar amb el pacte Molotov-Ribbentrop, entre l’Alemanya nazi i al Unió Soviètica, per repartir-se Polònia i permetre que la URSS s’anexionés les repúbliques bàltiques i un tros de Finlànida. Aleshores, diuen, indignades, França i Anglaterra van declarar la guerra a Alemanya. No expliquen, però,  que tal declaració no va tenir cap afecte pràctic fins al cap d’alguns mesos i que aquests dues potències no van more ni un dit per ajudar Polònia. No van obrir un segon front, a l’oest, en un moment en que Alemanya difícilment hagués pogut mantenir la ofensiva a l’est, si a occident tenia la pressió del nombrosíssim exèrcit francès i per mar, la de la flota aleshores més poderosa del món, la britànica. Si expliquéssin tot això, haurien d’explicar, també, -perquè tot plegat és prou complicat- que França difícilment podia intervenir amb eficàcia en el conflicte, amb una dreta que simpatitzava obertament amb el feixisme i una esquerra, i una classe obrera, on el record de la carnísseria de la Primera guerra mundial era encara molt viu i l’entusiasme, per una  nova confrontació amb Alemanya, nul. Culpables, de complicitat o passivitat amb el nazisme, si en volem buscar, n’hi ha molts.


També caldria explicar, obviament, que a la Unió Soviètica d’Stalin havien llegit i sentit com Hitler explicava que el seu enemic mortal era el comunisme, a més dels jueus, i que l’espai vital al que Alemanya aspirava era a l’est del continent. Sabien perfectament que l’enfrontament amb l’imperi nazi era més que probable i per això l’havien combatut a la Península Ibèrica i per això havien proposat un pacte anti-feixista a les potències occidentals, que no tant sols l’havien rebutjat, sinó que l’havien respòs, l’estiu del 38, en plena batalla de l’Ebre, amb el pacte de Munic. En aquest context, el pacte germano-soviètic de l’Agost de 1939 segueix sent cruel i injust, sobretot per polonesos i bàltics, però és molt més comprensible, si més no des del punt de vista rus. Els va permetre allunyar per un temps l’amanaça de la guerra i dedicar-se a construir centenars de milers de tancs i artilleria pesada amb la qual, 4 anys més tard, van aconseguir capgirar el rumb de la guerra i arribar a Berlin. L’enfrontament entre l’Alemanya nazi i la Unió soviètica fou d’una magnitud i una brutalitat tal que hauria de merèixer una mica més de rigor alhora d’explicar-lo al telenotícies.

 

Comentaris: 6
  • Molt interessant:
    adam | dijous, 10 de setembre de 2009 | 20:20h
    http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2009/sep/09/second-world-war-soviet-pact
  • Totalitarisme
    Jordi Bonvehí| Adreça electrònica | dissabte, 5 de setembre de 2009 | 17:42h
    És evident que les guerres no apareixen del no res, els recorreguts sempre són confosos i acostumen a patir certa propaganda i revisionisme barat. L'URSS i l'Alemanya nazi eren dos estats totalitaris, els dos assassinaven els seus oponents, els dos enviaven a morir milers de persones, els dos feien servir la democracia liberals dels estats europeus segons la seva propia geopolitica d'interessos.

    Rússia - URSS: Van morir des de 1913 a 1946 més de 30 milions de persones, de gana, al front, a les purgues, als gulags... peró a difèrencia dels alemanys van pactar amb les democracies liberals i els va permetre governar mig continent europeu durant 50 anys. Potser França, Gran Bretanya i EUA preferien pactar amb els nazis per lluitar contra el comunisme internacional? La II Guerra Mundial no ens va permetre trobar la resposta.
    • Home!
      adam | diumenge, 6 de setembre de 2009 | 21:22h
      Home Jordi, posar al mateix sac els morts de la guerra, al front i a la zona d'ocupació alemanya, amb les víctimes dels Gulags i les Purgues, per molt que aquestes fossin, evidentment, injustificables, em sembla una frivolització excessiva. I considerar, com es despèn del teu comentari, que la única diferència entre la URSS i l'Alemanya nazi fou que els primers pactaren amb les suposades  democràcies liberals (era una democràcia l'imperi britànic o el Francès?), em sembla , també, fora de lloc.
      En tot cas, queda clar, tal i com tu dius, que els anàlisis simplistes nos serveixen per a la segona guerra mundial -ni per quasi res-.

      Salut
      • Historiografia dels morts
        Jordi Bonvehí Castañé | dijous, 10 de setembre de 2009 | 17:42h
        Tota la gent assassinada ja sigui en temps de pau (Camps de concentració, gulags...) i en temps de guerra són morts, en termes absoluts, per tant s'han de posar al mateix sac si es vol fer subjectiu el que és injustificable, perque la historiografia t'acaba recordant els milers de morts en una xifra, la simplificació en nombres i xifres resulta més hàbil que buscar culpables, i falsos judicis de "tu abans que jo".

  • El problema és quan comença la guerra
    Didac| Adreça electrònica | dissabte, 5 de setembre de 2009 | 16:09h
    En la historiografia xinesa, la Segona Guerra Mundial comença el 1937, quan es recrudeix la intervenció japonesa. És clar que, posats a trobar, també podríem assenyalar la invasió italiana d'Etiopia (1935), la guerra d'Espanya (1936), la invasió de Txecoslovàquia (1937), la invasió de Noruega (1940), la invasió de França (1940), la invasió de la Unió Soviètica (1941) o l'atac japonès a Hawai'i o a Singapur (1941). Fins a aquesta darrera data la guerra no assoleix les proporcions de "guerra mundial total", única en la història. Efectivament, doncs, la invasió de Polònia ha estat registrada com l'inici de la guerra perquè és la causa de les declaracions de guerra entre França i Alemanya, i Gran Bretanya i Alemanya. El Pacte Germano-soviètic d'agost de 1939 tenia la famosa clàusula secreta del repartiment de Polònia i de les quatre repúbliques bàltiques. Val a dir que tota la propaganda prèvia anti-polonesa de prussians, austríacs i russos (de l'època tsarista) es va reintegrar en com es va veure la invasió de Polònia tant a Berlin com a Moscou. Però el nacionalisme polonès d'entre-guerres, amb el tracte donat a les minories alemanya, bielorussa i ucraïnesa havia plantat les llavors de la pròpia destrucció. El Pacte Germano-soviètic reflecteix la intenció de la Unió Soviètica de mantenir-se al marge davant d'un conflicte interimperialista, i segueix en aquest sentit al Tractat franco-soviètic signat el 1937. Per Molotov la màxima preocupació era en aquella època l'imperialisme japonès. Un dels determinants de la guerra és que Hitler va triar començar la guerra a Orient quan no la tenia tancada a Occident i que va fomentar l'aliança amb el Japó per comptes d'afavorir les relacions amb la Xina de Chang-kai-shek. Així Alemanya va entrar en guerra amb la Unió Soviètica quan encara continuava la guerra amb Gran Bretanya, i l'aliança amb el Japó va precipitar la guerra amb els Estats Units.
    • M'agrada
      adam | diumenge, 6 de setembre de 2009 | 21:28h
      M'agrada que comencis el comentari amb la polèmica sobre l'inici de la 2ªGM, un debat que en altres llocs és relativament viu i aquí ha passat desapercebut.
      Molt d'acord amb la resta del text, excepte quan dius que el tracte donat a les minories alemanya, bielorussa i ucraïnesa havia plantat les llavors de la pròpia destrucció, on sembla que justifiquis la ocupació de Polònia.

      Moltes gràcies per les aportacions.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats