No soc historiador i la meva opinió és només això, una opinió. Ara bé, em veig en cor d’afirmar que la visió que s’està donant a molts mitjans de comunicació del suposat inici de la segona guerra mundial, ara fa 70 anys, és, com a mínim, simplista i, segurament, malintencionada. Expliquen que tot va començar amb el pacte Molotov-Ribbentrop, entre l’Alemanya nazi i al Unió Soviètica, per repartir-se Polònia i permetre que la URSS s’anexionés les repúbliques bàltiques i un tros de Finlànida. Aleshores, diuen, indignades, França i Anglaterra van declarar la guerra a Alemanya. No expliquen, però, que tal declaració no va tenir cap afecte pràctic fins al cap d’alguns mesos i que aquests dues potències no van more ni un dit per ajudar Polònia. No van obrir un segon front, a l’oest, en un moment en que Alemanya difícilment hagués pogut mantenir la ofensiva a l’est, si a occident tenia la pressió del nombrosíssim exèrcit francès i per mar, la de la flota aleshores més poderosa del món, la britànica. Si expliquéssin tot això, haurien d’explicar, també, -perquè tot plegat és prou complicat- que França difícilment podia intervenir amb eficàcia en el conflicte, amb una dreta que simpatitzava obertament amb el feixisme i una esquerra, i una classe obrera, on el record de la carnísseria de la Primera guerra mundial era encara molt viu i l’entusiasme, per una nova confrontació amb Alemanya, nul. Culpables, de complicitat o passivitat amb el nazisme, si en volem buscar, n’hi ha molts.
També caldria explicar, obviament, que a la Unió Soviètica d’Stalin havien llegit i sentit com Hitler explicava que el seu enemic mortal era el comunisme, a més dels jueus, i que l’espai vital al que Alemanya aspirava era a l’est del continent. Sabien perfectament que l’enfrontament amb l’imperi nazi era més que probable i per això l’havien combatut a la Península Ibèrica i per això havien proposat un pacte anti-feixista a les potències occidentals, que no tant sols l’havien rebutjat, sinó que l’havien respòs, l’estiu del 38, en plena batalla de l’Ebre, amb el pacte de Munic. En aquest context, el pacte germano-soviètic de l’Agost de 1939 segueix sent cruel i injust, sobretot per polonesos i bàltics, però és molt més comprensible, si més no des del punt de vista rus. Els va permetre allunyar per un temps l’amanaça de la guerra i dedicar-se a construir centenars de milers de tancs i artilleria pesada amb la qual, 4 anys més tard, van aconseguir capgirar el rumb de la guerra i arribar a Berlin. L’enfrontament entre l’Alemanya nazi i la Unió soviètica fou d’una magnitud i una brutalitat tal que hauria de merèixer una mica més de rigor alhora d’explicar-lo al telenotícies.
Rússia - URSS: Van morir des de 1913 a 1946 més de 30 milions de persones, de gana, al front, a les purgues, als gulags... peró a difèrencia dels alemanys van pactar amb les democracies liberals i els va permetre governar mig continent europeu durant 50 anys. Potser França, Gran Bretanya i EUA preferien pactar amb els nazis per lluitar contra el comunisme internacional? La II Guerra Mundial no ens va permetre trobar la resposta.
En tot cas, queda clar, tal i com tu dius, que els anàlisis simplistes nos serveixen per a la segona guerra mundial -ni per quasi res-.
Salut
Molt d'acord amb la resta del text, excepte quan dius que el tracte donat a les minories alemanya, bielorussa i ucraïnesa havia plantat les llavors de la pròpia destrucció, on sembla que justifiquis la ocupació de Polònia.
Moltes gràcies per les aportacions.