Les clavagueres del poder
Els periodistes dels mitjans de comunicació creuen que informen amb llibertat i autonomia, sense pressions, i creuen que practiquen la seva professió sense ingerències. Santa innocència!
Fent zaping en la televisió, em trobo amb una entrevista a n'en Pedro Ruiz a TV5 i m'hi quedo. El trobo en plena forma amb la guspira d'intel·ligència i talent que el caracteritzava, quan treballava a la televisió i jo estava encara a Espanya. Del que recordo, deia coses com:
-
Avui, la majoria de polítics i funcionaris estaria treballant amb els franquistes, si aquests estiguessin al poder. Molts dels que als cau la bava parlant de democràcia i llibertats democràtiques, ara estarien treballant amb els franquistes tan tranquil·lament.
-
La televisió pública és la televisió privada del poder
-
la monarquia espanyola es una institució de-generadora
-
la gran majoria de programes que actualment es fan a la televisió pateixen d'un cas Gürtel
Va explicar que ell prefereix la soledat amb llibertat i independència a la comoditat del Poder amb amics (mentre tens poder).
També va anunciar que estrena una obra de teatre el 9 del 9 del 2009 a les 9 de la nit. (un bon publicista)
Igualment va llençar als de TV-5 la primícia “algun dia explicaré quatre veritats sobre Zapatero” i els de TV-5 varen caure sobre la promesa d'aquest tros de carn fresca com gossos afamats. Varen reaccionar com previst, demanant que els expliqués al moment mateix, en el programa. Però en Pedro Ruiz sap, com els jugadors d'escacs, que té més força l'amenaça que l'acompliment de l'amenaça.
També ens va explicar que no li es cap esforç, ni és cap mèrit, escollir la llibertat. Es coherència. Tampoc no té mèrit, ens va confessar, deixar el treball durant uns anys per a cuidar la seva mare. Deia amb falsa humilitat que no té mèrit ja que no li costava cap esforç, ja que és el que li agradava, el que la seva mare hagués fet per ell. No cal dir, que segueix tenint l'art de remoure emocions, sentiments profunds, i mantenir tot tipus de public enganxat, inclòs des d'un programa brossa, com en el que es va prestar a deixar-se entrevistar.
Jo observava que l'estaf de TV-5 anaven molt preparat amb les preguntetes trampa, però en Pedro Ruiz és d'una intel·ligència i ironia exquisida i ràpida, un creador nat, que sap donar la volta a preguntes capcioses, rebuscades, i les veu venir amb segons. Es un presentador i animador d'un talent i lucidesa que un es pot quedar escoltant-ho moltes hores. El presentador ens explica que en Pedro Ruiz te el record Guisness de l'entrevista més llarga, de dotze hores. Però ell li va treure mèrit amb falsa modèstia, argumentant que ell, com els polítics, sap parlar i contestar sense dir res, i per això pot parlar hores amb paraules maques, buides, vanes, sense dir res, com els polítics! Un bon imitador, un imitador que desemmascara mentre imita. I no sols imita als polítics, imita a la política i en la vida real, mentre l'entrevisten.
El presentador, un tal Jordi Gonzalez, famós en programes brossa, l'acomiada secament, desprès d'un concurs de maniquins i premis en diners, que simbolitzen la merda, segons Freud. Els diners i la merda descriuen perfectament aquests tipus de programa.
Comença el debat polític i aquí ve l'origen i essència d'aquest article. Una de les tertulianes de TV-5, amb molt maquillatge i poc cervell, diu al presentar-se, que ella vol aclarir que està en contra Pedro Ruiz, ja que ella a TV-5 gaudeix de total llibertat, i que mai li han censurat res i que a la tele 5 es pot dir i expressar el que cada un pensa. (grans aplaudiments del public de Tv5)
Aquesta tertuliana no s'ha assabentat que a la majoria de gent no se'ls ha de censurar, ja que xerren i no diuen res, repeteixen com lloros la propaganda del sistema. Bé, la pobra noia no sap analitzar ni qui la contracta, ni el perquè se la contracta , ni qui mana en els mitjans de comunicació, ni per a que serveixen, ni quins sons els propietaris i bancs pels que treballa. I aquesta mediocritat és l'analista de la situació política del país! Una persona que no sap on està parada...
Un acudit brossa, en un programa brossa, per uns tertulians i propagandistes brossa: tot a tirar a les escombraries i a cremar. No crec que es pugui reciclar gaire res.
A TV-5 no haurien de permetre que es vomiti una critica contra un invitat quan l'acaben d'acomiadar. Es de mal gust i fa fàstic per molt correcte i oficial que sigui el sofisma repetit mil vegades "gaudim de total llibertat d'expressió" pels funcionaris del poder. Sobretot quan en Pedro Ruiz permet que se li critiqui a la cara el que es vulgui, i a més li agrada contestar als adversaris. No es ètic parlar malament d'un invitat just quan se'l acaba d'acomiadar.
Als opinants no se'ls censura, és cert. La nena del cervellet petit te raó, sols en això. Ja no fa falta la censura directe. Quan no parlen com lloros, no se'ls convoca. Així de fàcil, no cal censurar, ni fer programes en diferit. La gent serveix si sols sap repetir la propaganda oficial, o si s'autocensuren, en cas que tinguin esperit critic. No cal la censura. El que no vol dir que hi hagi llibertat. Donen "llibertat" a personatges incapaços de fer-ne ús, als que repeteixen la propaganda oficial i parlen com autòmats. I mentre es porten correctament, i no tinguin opinions pròpies, seguiran anant als programes i treballant a les multinacionals de la mentira. Sobretot si critiquen als utopistes, als anti-sistema, als que no voten, als lliure pensadors. Sobretot quan els opinants repeteixen que a la televisió hi ha llibertat, que no hi ha censura, i es posen com exemple. Al dir que a la televisió mai els han censurat, s'auto retraten com simples i bones peces del poder.
És evident que a la majoria de tertulians periodistes dels mitjans de comunicació podrien, com deia en Pedro Ruiz, seguir xerrant i treballant exactament igual, si tinguéssim encara el regim franquista. També utilitzant les idees d'en Pedro Ruiz, podem dir sense por a equivocar-nos, que se'ls convoca perquè saben xerrar de qualsevol cosa i no dir res, com els polítics. Els tertulians son una mena de polítics frustrats. Formen part de l 'entreteniment, propaganda i la manipulació de l'audiència, generalment passiva i propensa a empassar-se el que se li diu, i sobretot a creure's que existeix debat i llibertat d'expressió.
Vaig continuar el zaping. Volia saber si el Madrid havia perdut. Per tan, pels que vulguin saber-ne més d'aquest programa a TV-5, era el dia que s'estrenava el Madrid en la lliga.
Germans,petits i grans, cal dedicar el temps a altres coses més profitoses,per vosaltres i pel país, i com deia en Perich,deu l' hagi perdonat: no us poseu caca als ulls!!
La TVE de sempre amb l'accent tancat de sempre, on la crònica de NO.DO ha estat substituït per la prefabricació de series d'èxit espanyols com 'Los Serrano' encara molt més pitjors, dolentes, pancides i pudentes que qualsevol crònica del NO.DO franquista.
La TVE multiplicada per sis (diuen privades), és infumable.
“Son los mimados de la familia.
Son glotones, devoran petróleo, gas, maíz, caña de azúcar y lo que venga.
Son dueños del tiempo humano, dedicado a bañarlos, a darles comida y abrigo, a hablar de ellos y a abrirles caminos.
Se reproducen más que nosotros, y ya son diez veces más numerosos que hace medio siglo.
Matan más gente que las guerras, pero nadie denuncia sus asesinatos, y menos que nadie los periódicos y canales de televisión que viven de su publicidad.
Nos roban las calles, nos roban el aire.
Se ríen cuando nos escuchan decir: Yo manejo.”
(Eduardo Galeano, ‘Espejos. Una historia casi universal’)
Com a eixemple es podria dir que l'evasió de capitals d'antuvi a Suïssa de països 'no democràtics', és un tres i no res amb l'evassió de capitals i descapitalització provocada per la privatització del monopoli de Telefònica per José Maria Aznar i pels interesos capitalistes de la gran banca a favor de la concentració de capitals, que ens han exprimit al màxim i descapitalitzat l'actual Estat com un factor més que incideix en l'actual crisi i atur.