Tenia disset anys quan en Carles Móra era el meu tutor del treball de recerca de segon de batxillerat. Ja llavors, especulàvem sobre una eventual consulta d'independència. El que no sabíem, ni ell ni jo, és que un any i mig després, ell seria Batlle d'Arenys de Munt i jo començaria Dret a la UPF, i després Filosofia a la UB. Quines coses, la vida. Des de llavors, sempre l'hem fet petar i ens hem enfotut del mort i del qui el vetlla, perquè en el fons tant ens és les sigles a les qual un militi. De mena, érem no-sectaris, atès que només valoràvem les persones i llurs trajectòries personals, acadèmiques i professionals. La seva és d'entrega a l'Educació i, sobretot, a la llengua catalana.
Més enllà de la relació que he trabat amb els seus, sumant-hi que és d'Arenys de Mar, i per tant, un sineròfil pitjor que jo -i més documentat, fins i tot-; recordo que la llibertat que em donà per fer el treball de recerca, com aquell a qui li és concedida una carta blanca per fer i desfer, és la mateixa que ha buscat entre la ciutadania d'Arenys de Munt. No seré jo qui valori ara la gestió del municipi per sobre del de Sinera, en absolut. Avui em limitaré a fer-li costat pel lloc que ocupa. Perquè ser batlle o regidor no és una tasca gens fàcil, de ben segur que no, en el teu poble, i més sobretot quan regentes la darrera instància de l'etern rival. És en aquests moments que em poso a la seva pell. Perquè la Falange li ha orquestrat una campanya en contra de la seva persona. Ell pot estar content, però, que, ja de per se, ha esdevingut el primer batlle de Catalunya que haurà timonejat la primera consulta d'autodeterminació de la nació catalana. Perquè li plouran les crítiques més roïnes i espanyolistes, però des del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació, i a través de la moció presentada per la CUP i aprovada per ERC, CiU i el partit Arenys de Munt 2000 (vinculat a l'Entesa Municipal de Progrés, propera a ICV), és una fita històrica. Lluny ja queda aquell Jordi Bilbeny que l'impulsà essent ben jove amb un quants correligionaris de l'època i que ara per ara veuen satisfeta la feina feta.
Reconec que no ho estarà del tot fins que tot el poble català pugui consultar-se. I sí, qualsevol resultat favorable serà il·legal segons la CE. Però, i què? Fora dels Estats civilitats, com EUA, no n'hi ha cap altra que contempli un divorci intern. Perquè els divorcis no són de mutu acord. Un se'n vol anar, i ara rep les clatellades més bèsties de la seva parella, la qual el maltracta per cert. I per això, com deia, encara que la manifestació de la Falange s'hagi ajornat, molta cúria d'ulleres fosques i indumentària blau marí, per conseqüent, desfilarà per la riera més maca del Maresme; per tant, anirem a ajudar els companys de Munt perquè tinguem la festa en pau. Al capdavall, serà la festa de la democràcia. Una festa que l'Estat espanyol no vol que ens fem. Dubto, doncs, que a hores d'ara en Carles Móra toqui dempeus a terra. Dic el següent en quant a la trascendència que ha suscitat la iniciativa a més de setanta municipis del Principat, els quals també volen esvalotar el galliner.
Per aquest motiu Carles, ésser el traïdor nº1 de l'espanyolitat més mordaç no t'ha de fer por. Has d'estar orgullós perquè ben aviat rubricarem els versos de Salvador Espriu en la recuperació del nostre imaginari col·lectiu. Perquè n'estem farts i volem deixar de somiar per veure amb els nostres ulls: una pàtria noble, neta, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.
+ Daniel Mallén | Arenys de Munt ha arribat fins al fons de la qüestió?
+ Daniel Mallén | Arenys de Munt ha arribat fins al fons de la qüestió?
