Frederic el Gran, conversant amb el seu ministre de la guerra, preguntà quin país europeu li semblava més difícil d'arruïnar. Al veure que el ministre dubtava, respongué ell mateix: "-Aquest país és Espanya, donat que el govern espanyol fa molts anys que s'esforça en arruïnar-lo, i encara no ho ha aconseguit".
Karl Marx
Reflexió: Hi ha coses que sembla que mai no canvien.
Efectivament es una trobalha ! escrivi sobre la frasa istorica ... pas brica sul fait economic. La barca Hispania es dins la tempèsta ... La barca Francia es dins la tempèsta totparier ... Es de se demandar se la tecnocràcia es pas un problèma sancièr per la gestion. Quina entrepresa gausariá daissar las comandas a la tecnocràcia de Madrid, Paris o Brussèlas ? J'avance et je recule comme veux tu que je t'enc.... Dicha francesa omofonica que me sembla apropriada.
latrappola |
dilluns, 14 de setembre de 2009 | 21:30h
Gràcies pel comentari. En tot cas, en el cas d'Espanya, parlar de tecnocràcia em sembla excessiu. A l'estat espanyol tot és molt més primitiu, burrocràcia en diria.
borinotus |
dijous, 17 de setembre de 2009 | 11:59h
No se d'on treus que tingui mania al vell Karl. Per aquest comentari anterior no serà. I de fet malgrat les discrepàncies en alguns àmbits (quan feia de profeta per exemple) hi sento una gran admiració (com a socioleg avant la lettre o com a analista de la seva societat i el seu temps). Els que si que em fan gràcia són alguns dels seus deixebles (que dubto que molts d'ells n'hagin llegit gaire cosa). Crec que en Karl se sorprendria que aquests defensin règims teocratics i medievals, considerin que la finalitat de la classe obrera és ser funcionari i que superar l'alienació dels fruits del treball (fer-se autònom i ser amo dels fruits de la propia feina) sigui considerat burgès i reaccionari.
Amb els comunistes em passa com amb els cristians. Hi ha bona gent que actua de bona fe però com passa en totes les religions quan els dogmes es posen en pràctica cal cremar els heretges.
De fet, Marx devia ser tan marxista com Yusuf ben Josue (el vostre Jesús) era cristià. Ves per on dos jueus que van fer grans teories que després els gentils van desvirtuar.
latrappola |
dijous, 17 de setembre de 2009 | 21:25h
En algun lloc vaig llegir que Marx va dir que de l'únic que estava completament segur, es que ell no era marxista. Potser és llegenda, però vist la fauna marxista d'avui en dia, no m'estranyaria gens que la dita fos real. :-)
Efectivament es una trobalha ! escrivi sobre la frasa istorica ... pas brica sul fait economic.
La barca Hispania es dins la tempèsta ...
La barca Francia es dins la tempèsta totparier ...
Es de se demandar se la tecnocràcia es pas un problèma sancièr per la gestion.
Quina entrepresa gausariá daissar las comandas a la tecnocràcia de Madrid, Paris o Brussèlas ?
J'avance et je recule comme veux tu que je t'enc....
Dicha francesa omofonica que me sembla apropriada.
Jo l'altre dia vaig descobrir aquesta:
Si quieres aumentar mis dominios, pon la corte en Bruselas;
si los quieres mantener; ponla en Barcelona;
pero si los quieres perder; pon la corte en Madrid.
Carlos I a su heredero, Felipe II cuando se retiró a Yuste
Ai, bori bori... quina mania li tens al bo d'en Marx... (Karl, no Groucho) Que en farem de tu!... :-p
Els que si que em fan gràcia són alguns dels seus deixebles (que dubto que molts d'ells n'hagin llegit gaire cosa). Crec que en Karl se sorprendria que aquests defensin règims teocratics i medievals, considerin que la finalitat de la classe obrera és ser funcionari i que superar l'alienació dels fruits del treball (fer-se autònom i ser amo dels fruits de la propia feina) sigui considerat burgès i reaccionari.
Amb els comunistes em passa com amb els cristians. Hi ha bona gent que actua de bona fe però com passa en totes les religions quan els dogmes es posen en pràctica cal cremar els heretges.
De fet, Marx devia ser tan marxista com Yusuf ben Josue (el vostre Jesús) era cristià. Ves per on dos jueus que van fer grans teories que després els gentils van desvirtuar.