pvilarrasat |
Vic |
dimecres, 2 de setembre de 2009 | 17:21h
A quarts d'onze de la nit, després de fer una visita a uns amics, vaig fer un volt a peu pel sud de Vic. Feia fresqueta i caminar era agradable. Vaig anar cap a El Remei. Dues dones conversaven a crits des de dues finestres, una mica separades, dels pisos Sánchez Arjona que hi ha al costat del Passeig de la Generalitat. La veu clara i potent de les dues dones omplia la nit. Les dues africanes mantenien una animada conversa amb rialles sorolloses que deixava indiferent als grupets de moros que estaven asseguts a la vorera de davant, a l'entrada del Vic-2. Aquests no cridaven. Més endavant vaig trobar altres grups d'homes, ara negres, al mateix Passeig en direcció al centre parlant animadament i en veu alta. Tres hindús, xiuxiuejant, la feien petar vora l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Quan m'acostava al Restaurant Xinès al costat del riu va passar un BMW amb les finestres obertes per on sortia un raig de música àrab. Després un noi xinès va sortir del Restaurant amb menjar i el va anar a repartir amb un ciclomotor. Travessant sol el pont del Mèder vaig considerar-me afortunat de viure en una petita ciutat tan gran en multiculturalitat. És enorme l'enriquiment que ens aporta tanta diversitat i no sempre el sabem valorar com s'escau. Oh Déu meu, quina sort que tenim!
Santi Crusellas i Rifà| Adreça electrònica |
dimarts, 8 de setembre de 2009 | 17:06h
Pere, m'encanta la teva ironia...Dit això, els que vivim al Remei , la situació que descrius (totalment real), no ens sorpen gens, suposo per allò que l'èsser humà s'acaba acostumant a tot (o quasi tot). Si Vic té un 25 % d'immigració (coneguda), al Remei és d'entre un 45 i 50 % (coneguda). A sant Llatzer és d'un 0%. Dit això, és evident que el fet que els autòctons van començar a marxar quan va aparèixer un immigrant al seu bloc, va fer que els pisos baixessin automàticament de preu i s'anés omplint d'immigrants. És evident que aquests immigrants, si no fossin al Remei, serien al casc antic o a qualsevol altre lloc de la ciutat de Vic. Per cert, els que van vendre el seu pis a preu d'or en el seu moment, eren catalans que es van fer la barba d'or, ja que van vendre els seus pisos a uns immigrants que no s'enteraven de la película i van pagar barbaritats per un pis de 70 m2. El pais que jo voldria és un i el que tenim és un altre. Com a veí del Remei, tambè t'haig de dir que pràcticament no he tingut cap problema de convivència, és més, en el meu bloc (16 pisos, actualment 4 pisos buits ocupats per 3 imigrants i 1 catalans), 1 colombians, 1 españols, 1 negres) els principals problemes els he tingut amb una catalana que viu a sobre amb un gos i un gat abandonats i amb una pudor de pixats que no t'imagines. Evidentment, només és un exemple, ja que suposo que sí que hi ha altra gent que està farta dels seus veins, siguin negres o blancs. En cap cas aquesta opinió és una defensa dels immigrants, simplement és que hi ha de tot a tot arreu.